CLIMENT GARAU I ARBONA en la memòria

Jaume Mateu i Martí
President de l’OCB


Climent Garau i Arbona va ser el segon president de l’Obra Cultural Balear, que dirigí des del 1970 al 1976. Uns anys de forta efervescència social, cultural i política en què l’entitat –de la seva mà- experimenta un fort creixement en nombre de socis, a més d’augmentar considerablement la seva presència pública arreu de les Illes Balears. Temps, aquells, exigents quant a compromisos i valors, en què l’entitat arrela fortament i creix amb la solidesa necessària per garantir-ne el futur que es mereixia. Anys, en definitiva, de lluites, treballs i il·lusions en què l’OCB, amb Climent Garau al capdavant, va servir lleialment tant de recer democràtic a la força antifranquista com de viver d’idees i iniciatives de progrés i de recuperació de la nostra dignitat com a país tant de temps befada o vexada. Anys en què es guanyà a cops de feina i fidelitat a les deus de la nostra personalitat col·lectiva el dret a ser la millor i més prestigiosa interlocutora de la societat civil illenca amb l’administració pública.
L’Obra Cultural Balear va retre un homenatge públic a Climent Garau al Teatre Principal de Palma el 29 de desembre de l’any 2008. En aquell acte vaig dir unes paraules que ara, en ocasió de la seva mort, crec que recobren valor i força.
“Som aquí per veure si Climent Garau ens encomana ni que sigui un esquit del seu esperit inquietíssim. Diu l’adagi que qui s’assembla als seus no fa tort a ningú. Doncs no ens aniria gens malament, si volem reconquerir democràticament i assenyada els nostres atributs de poble adret, prendre de model un home íntegre que mai no ha deixat de perseguir l’excel·lència; d’un patriota exemplar; d’un esperit entercament inquiet, com deia, que mai no es cansa de cercar raons per no deixar ni un instant d’enraonar quina l’ha de fer per desvetllar consciències, per cercar complicitats, per inocular passió pel país, pels nostres Països Catalans.

“Seguim necessitant rebels amb causa com Climent Garau, això vol dir, voluntats i activismes ferms per donar la cara sempre i on sigui pel nostre país, per la catalanitat -plural i diversa, com ha de ser- dels nostres països. Perquè els contraris al reconeixement dels nostres drets, no deixen d’escometre’ns i en moltes ocasions amb males arts. Les andanades contra la nostra llengua no tenen aturador, com tampoc no en tenen els atacs a la cultura que ens agermana per tal d’esquarterar-la. Saben bé, els qui ens volen convertir en peces de museu, que la millor manera d’afeblir-nos –i al capdavall, d’anorrear-nos- és fent parts i quarts del nostre domini. Uns territoris, ho sabem bé, que van de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Per això, per evidenciar que les batusses i invectives contra qualsevol part de la catalanoparla afecten i comprometen seriosament el conjunt, ens calen bons replicadors, tan assenyats com lleials. Ens calen, en definitiva, els millors actius perquè tostemps ens ajudin a esbrossar el camí que ens ha de menar, necessàriament, a la plena vigència de la nostra personalitat com a poble”.
Sense cap mena de dubte, amb una colla de Climents Garaus, tots els somnis i les utopies serien a l’abast en dos dies, com aquell qui diu.