Ramon Llull, el forjador d’una literatura per a les dones

Maribel Ripoll Perelló*

Universitat de les Illes Balears*

L’any 1274, després de nou anys de formació i d’unes profundes experiències místiques profundes, Ramon Llull inaugurava el registre literari en català amb el gran Llibre de contemplació en Déu. Poc temps després, veien la llum obres de volada com el Romanç d’Evast e Blaquerna, el Llibre de meravelles o el Llibre de Santa Maria, obres totes tres que tenen un element comú i innovador en el context de l’època: el tractament que s’hi fa de la dona.

I és que a diferència de la misogínia imperant del moment, Ramon Llull pensa, en la seva narrativa, un model de dona sàvia, intel·ligent, que té la voluntat d’arribar a la comprensió del món i per tant, a la comprensió de Déu. Nogensmenys, per arribar al coneixement i a l’estima de Déu, mestre Ramon ha elaborat un mecanisme infal·lible que és l’Art, un sistema d’argumentació de la fe que pot aplicar-se a qualsevol element de la creació.

El nostre autor conta que l’Art li va ser revelat per Déu mateix a la muntanya de Randa. Aquesta Art (equivalent a «tècnica») servia al missioner per aconseguir la conversió dels infidels no cristians però havia de ser òptima, també, per als mateixos cristians, per poder reestructurar els valors perduts i l’ordre moral, desordre que era font de pecat i de convulsió i al qual s’havia arribat en allunyar-se l’home de Déu.

L’abast universal de l’Art, que havia d’arribar a tots els públics possibles, va fer que el convertit Ramon dugués a terme una tasca literària ingent, concretada en uns 260 títols, que es caracteritza alhora per la diversitat lingüística i d’estil: va escriure prosa assagística, narrativa, vers, en funció del públic a qui s’havia de dirigir. I per la mateixa raó, escrivia en àrab per als infidels musulmans, en llatí per a l’acadèmia i la cúria tant civil com eclesiàstica i en català per als receptors d’aquella llengua, que no tenien coneixements acadèmics i per als quals el llatí ja quedava enfora.

Així les coses, mestre Ramon no podia permetre’s el luxe de no arribar
a les dones, per a les quals va pensar uns models femenins que les seduïssin i que els servissin d’exemple per a una vida d’acord amb els preceptes morals cristians. És per aquest motiu que en la prosa literària lul·liana apareix Aloma, la mare perfecta que es revela contra el marit quan ell s’equivoca. Hi trobam la vídua perfecta, Nastàsia, que un cop se n’ha adonat de l’error en què viu, segueix les passes de la filla i s’acull a la vida monacal. Hi trobam l’abadessa Natana, que preludia eficaçment la reforma de l’heroi masculí Blaquerna, en ordenar ella el seu monestir aplicant les regles de l’Art.

I finalment, trobam una munió de personatges femenins que són capaços d’entendre per què les coses no funcionen i poden trobar-hi una solució mitjançant l’aplicació de l’Art. En aquest sentit, una altra vegada més Ramon Llull resulta innovador i original en el seu context, motiu de demés perquè enguany commemorem el setè centenari de la seva mort.

Documents adjunts

  • Ramon Llull, (OpenDocument Text – 32.1 kB)

    Version OOo Writer de cet article