Antoni Rodríguez, MÉS per Inca: Hem de trobar solucions entre tots i després obligar al Batle a posar-s’hi al capdavant.

Llorenç Carrió

Antoni Rodríguez

Ens trobam en Toni i jo al cafè S’espanyol d’Inca i aviat
comencen les sorpreses. La primera és el nom, però
no sempre el nom fa la cosa... Resulta que aquest és
el cafè més progressista de la Plaça, a diferència del
veïnat de caire conservador. Això són les coses que
només saben els de la contrada. La segona sorpresa
és el cafè que hi fan, boníssim, probablement un dels
millors tallats de Mallorca i part de l’estranger.

Una vegada fetes les presentacions, i en Toni entén el
tipus d’entrevista que li volem fer, començam a entrar
en detall en la vida política local. Per entendre la política
dels darrers anys a Inca s’ha de parlar inevitablement
de Pere Rotger, qui va ser batle d’Inca des de
1995 fins al 2009. Rotger va saber ser la cara amable
popular, però els seus anys de govern municipal
també varen tenir moltes ombres i es varen perdre
moltes oportunitats per Inca, cosa que ara pagam tots.

El seu relleu ha estat Rafel Torres que fins ara no ha
tengut tanta sort en el càrrec i que ha aconseguit
guanyar les darreres per molt poc, ja que malgrat
haver perdut un 20% de l’electorat, el fet de que la
Lliga no entrés per un centenar de vots ha fet que
poguessin revalidar la majoria. Amb el context actual,
veient com estan les coses, les properes eleccions es
preveuen que siguin les més justes de la democràcia.
Serà una feina difícil, ara tenim mil dos-cents vots,
però hem d’aconseguir que els nostres votants es
converteixen en els nostres avaladors davant la resta
del poble.

A més, la coalició PSM-Iniciativa amb els regidors
Andreu Caballero i el propi Antoni Rodríguez s’està
convertint ara mateix en l’embrió de MÉS per Inca en
què hi animen a participar les persones que més
treballen pel poble en el diferents àmbits i entre tots
plegats surten les propostes per dur al ple.

En Toni parla de MÉS com si d’unes sabates noves es
tractessin. M’explica que les sinèrgies entre els
diferents membres funcionen, la seu del PSM els
permet fer moltes activitats com per exemple xerrades,
ball de bot... Tot plegat fa que hi hagi un grup de
gent que supera el centenar de persones que es
preocupen pel poble i que cada mes prepara diferents
activitats culturals, cosa que romp la placidesa de
l’Inca popular, provinciana i anestesiada.

Els temes més candents de l’actualitat municipal ens
mostren que passa al poble i la qualitat humana dels
governants. El primer de tots és el Teatre Principal que
es troba tancat des de fa anys. Una ciutat com Inca no
es pot permetre tenir el teatre tancat, l’edifici no es pot
veure com una despesa molesta, sinó com el gran
motor turístic de la ciutat. Com en Toni explica gairebé
enfadat, el teatre a més omplirà les terrasses i a poc a
poc ajudarà les botigues. Recorda, a més, que el
municipi té unes taxes d’atur molt elevades, de gairebé
el 30% i que el sector comerç suposa el 25% de la
població activa, el primer del municipi. El Teatre
s’hauria d’obrir avui mateix!

Antoni Rodríguez

El Batle ha acabat entenent, això sí, a la força, la
importància del problema, però ho ha volgut lligar a la
privatització de les aigües. Permetre que l’empresa
privada es quedi un servei vital pel municipi a canvi de
quatre duros i que encara sembli que ho fan per ajudar
al poble, no senyor!!! Resulta que hi ha superàvit al
municipi i que les obres dutes a terme fins ara no eren
tant prioritàries. Com ens mostra en Toni en altres
temes, el Batle li costa, però al final li fan anar pel solc
que toca.

L’altra gran lluita que lidera MÉS i que al final hi haurà
de participar també el PP local és la creació d’una
Mesa Sectorial d’Educació. La idea és que en un
moment tan important de retallades i de conflicte
docent, l’Ajuntament no es pot permetre mirar cap a
una altra banda. Així, es pretén conjuntament des dels
grups polítics i els centres públics, però també les
APIMA de les concertades treballar pel bé dels infants
del poble. En Toni ens recorda que estan sortint
projectes des dels centres perquè tots els infants
puguin berenar, cosa que no sempre passa. És una
vergonya que l’Ajuntament no se’n preocupi.

Altres temes que en Toni posa damunt la taula i que es
fan difícils d’entendre en el temps que ens han tocat
viure són per exemple que la Regidoria de Serveis
socials no hagi sabut gestionar el seu pressupost i que
no hagi gastat uns quatre-cents cinquanta mil euros. I
que ara el Consistori ho vulgui invertir en eixugar
deute pels bancs sembla tot plegat una broma de molt
mal gust, però és així.

Per no acabar amb mal gust de boca li record que ha
estat un orgull veure com Inca ha defensat la quadribarrada
com a símbol propi i en Toni ha hagut de riure
una darrera vegada. MÉS ho va argumentar al Ple fins
acabar amb les reticències de la resta del Consistori i
al final el Batle es va haver de posar al capdavant
d’aquesta reivindicació.