Barra lliure per als mercats i la barbàrie globals

Joan Carrero Saralegui
Promotor de la causa de Rwanda-Congo a l’Audiència Nacional

Quan al començament de 2009 el PSOE i el PP van
modificar el principi de jurisdicció universal fins a
arribar a desnaturalitzar-ho (ja que, a partir de llavors,
l’Audiència Nacional solament podria intervenir en
aquells crims en els quals hi hagués víctimes espanyoles),
ja vaig escriure: "Enfront de la barbàrie global
no hi ha una altra alternativa que la de la justícia
global. En aquesta batalla es juga la vida o la mort de
milions d’éssers humans." Aquella modificació no va
impedir, no obstant això, que la causa Rwanda-Congo
seguís avançant, ja que nou espanyols van ser assassinats
a Rwanda i la República del Congo, vuit d’ells
abans o després de l’any 1994, únic any pel qual el
Tribunal Penal Internacional per a Rwanda és competent.
La Cort Penal Internacional tampoc té competències
per jutjar retroactivament els crims anteriors a l’1
de juliol de 2012.

Ara, el PP, el gran paladí enfront dels crims d’ETA, ha
acabat amb la jurisdicció universal espanyola,
atorgant una total impunitat als quaranta alts càrrecs
del Front Patriòtic Ruandès imputats pel jutge Fernando
Andreu per aquests crims. Però és que jugar el
paper de gran justicier enfront d’ETA és rendible electoralment.

Per contra, darrere d’aquests altres nous crims estan
els nostres poderosos patrons anglosaxons, com
queda en evidència en els cinc cables de Wikileaks
que proven fins a quin punt pressionaven perquè el
govern socialista desactivés la nostra querella.
Poques pàgines de la història recent d’Espanya
hauran deixat tan en evidència la inconsistència dels
més sacrosants principis i essències pàtries. Ara el
dictador ruandès Paul Kagame i els seus criminals
poden seguir creant "rebel·lions" en la República del
Congo, espoliant massivament, violant a centenars de
milers de dones i massacrant sistemàticament a qualsevol
que incomodi... amb total impunitat.

El jutge Fernando Andreu ha brindat al poble espanyol
l’oportunitat de fer història, de ser el poble germà del
Congo i Rwanda i d’acabar amb una impunitat que ha
ocasionat, fins avui, massa milions de víctimes mortals.
Entretant s’aixequen les veus prudents i doctes que
justifiquen aquesta obscenitat, distorsionant amb les
seves anàlisis la realitat i presentant com a vaporoses
utopies la ineludible lluita per evitar la reiteració de
genocidis, crims contra la pau i totes les altres terribles
malsons que ha sofert la humanitat.

És el que acaba de fer el fundador de Human Rights
Watch, Aryeh Neier, en el seu article "*Espanya i la
justícia universal", publicat pel diari ARA el passat 20 de
febrer. I això és el més penós: que aquestes "assenyades"
justificacions venguin des de les grans ONG
anglosaxones de drets humans (grans creadores
d’opinió), que, com estan confirmant els fets, segueixen
una agenda cada vegada més atlantista i tenen una
relació cada vegada més simbiòtica amb el govern
nord-americà.

Ens queda l’esperança que, en el més profund d’aquest
sorprenent fenomen evolutiu que és la consciència
humana, existeix un irrefrenable impuls de rebel·lió
davant la injustícia i la mentida.
Un impuls més poderós i universal que el de la maldat.