Hem passat el Cap de Hornos...!

Maties Bennàsar

Un exultant Rajoy ens donava la bona nova en el
debat del "estado de la nación". Aquest mal imitador
de Cantinflas, capaç d’amollar tot un seguit de paraules
sense dir res amb sentit, degué creure que feia un
ou de dos vermells a l’hemicicle del Congrés de Diputats.
Llançava una expressió que podria tenir fins i tot,
un contingut polisèmic.

- Ens recordava la gran epopeia de Juan Sebastìan
Elcano que donà la volta al món? Una mica
d’enyorança de l’imperi sempre dóna moral a la dreta.
- Magallanes comandava l’expedició inicial. Però morí
a Filipines i l’èxit posterior fou d’Elcano. Degué pensar
al·legòricament amb Aznar?.

- Ens anuncia per a l’economia un estancament, com
les encalmades que quasi acabaren en l’expedició,
després de passar el Cap de Hornos?

- I el més important, l’expedició d’Elcano sabia el que
pretenia, però no sabia cap a on anava. Ens vol dir
això el president? Anirem cap al nord o acabarem a
l’Antàrtida?

- Confia el president Rajoy en els coneixements de
geografia i història de la gent, perquè entenguin la
subtilesa de la seva metàfora econòmica?

- O és el lloc més llunyà d’Espanya que si li ha ocorregut
per no parlar del que passa aquí?

- O s’ha limitat a llegir el discurs que li han escrit,
sense entendre massa el que deia? Els marins diuen
que els cap no es passen, sinó que es bordegen...

Amb aquest president del govern espanyol, qualsevol
hipòtesis pot ser la bona. O també totes juntes. Tan se
val. Fa tota la impressió de què el seu control de
l’economia, no va més enllà d’aconsellar apostar a la
loteria o al cupó de l’ONCE, per combatre la crisi.

Perquè ara tot és optimisme, esperança i vent que
bufa de popa. Es suposa que per a algun o alguna. A
la majoria de la gent, que els rics i els grans empresaris
guanyin més, no té perquè suposar-los una millora
de les seves condicions de vida. Només per pragmatisme,
ja haurien de començar a pensar, que més bé
tot el contrari. Que la riquesa d’uns pocs, s’incrementa
amb l’empobriment de la majoria.

També el cap de Hornos sembla molt enfora de Catalunya,
del País Basc, de la Llei Gallardón contra el
drets de les dones, de les noves mesures repressives
contra els drets democràtics de reunió i expressió, de
la corrupció del seu partit i dels seus col·legues
d’UPN, de les tanques de Ceuta i de Melilla, de les
obres del tercer canal de Panamà...

Tornam a la cançoneta de ¡España va bien! Idò que
els hi duri. No hi ha pitjor accelerador de les crisis, que
els governs esquizofrènics que confonen els seus
desitjos amb la realitat. Aquest gran navegant que
encara ens governa, s’ha oblidat que ara hi havia el
canal de Panamà, i que no ens calia agafar la ruta dels
patiments del cap de Hornos. Idò malgrat tot, hem de
celebrar que encara som vius i no ens hem negat! Qui
no se conhorta es perquè no vol!

No sabem si es pitjor el seu cinisme, el seu patetisme,
el seu sentit del ridícul o la barra que es gasten. En
qualsevol cas no deixen de ser uns perillosos impresentables.