La llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local un nou retrocés per la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes i per la Democràcia

Assemblea de Batlles, batllesses, regidors i regidores de MÉS per Mallorca

Els Ajuntaments que són l’Administració democràtica
més propera als ciutadans i ciutadanes, sempre han
patit un pèssim finançament per part de l’Estat i a
mesura que passen els anys es veuen obligats a assumir
despeses que no són de la seva competència però
que formen part de les exigències dels ciutadans i
ciutadanes del seu municipi.

Aquesta situació s’ha agreujat amb la crisi que afecta
amb més duresa a milers de famílies, mentre el
govern ha renunciat a fer polítiques en benefici de les
persones, i subscriu les polítiques dictades pels
poders financers i destinades a desmantellar de
manera orquestrada, arreu de l’estat espanyol i a tota
Europa, l’estat del benestar i els drets socials i laborals.
Així mateix no és de rebut l’intent de culpabilitzar als
Ajuntaments del deute públic de l’Estat que sense cap
mena de dubte és molt inferior al d’altres institucions i
sobre tot al deute privat.

Davant aquesta situació, des de la Coalició MÉS per
Mallorca sempre hem estat favorables a introduir les
mesures necessàries per racionalitzar i garantir la
sostenibilitat dels Ajuntaments. Cal definir amb claredat
les competències que han d’assumir els Ajuntaments
i cercar la manera de finançar-les adequadament,
sempre partint de cobrir les necessitats dels
ciutadans i ciutadanes.

Malauradament aquesta no és la lògica de la nova llei
de “racionalització i sostenibilitat de l’Administració
Local”, sinó tot al contrari. Allò que fa no és altra cosa
que aplicar els criteris de la política neoliberal del PP
també als Ajuntaments.

És a dir aplica criteris tant sols de sostenibilitat econòmica,
sense contemplar la sostenibilitat social, ni
mediambiental ni cultural.

qualsevol institució democràtica la prioritat són les
persones, per tant primer cal analitzar quines són les
necessitats indiscutibles de la ciutadania i després
cercar les formes i maneres de finançar-les.

La filosofia de la nova llei és tot al contrari. Primer se
parteix dels doblers que té l’Ajuntament i si no són
suficients per implementar determinats serveis cal
desfer-se d’ells. Si no se pot mantenir l’escola infantil,
l’escola de música o el menjador social se tanca o se
traspassa a una altra institució. Sense tenir en compte
que aquesta situació es podria resoldre fàcilment
incrementant el finançament estatal cap als Ajuntaments.
Així mateix la nova llei introdueix una de les grans
obsessions del PP, la re-centralització. Tot al contrari
de la filosofia dominant a la Unió Europea, basada en
el principi de subsidiarietat, és a dir que tot allò que és
pot gestionar a l’Administració més propera al ciutadà
s’ha de fer.

Per això la figura dels secretaris i interventors se
converteixen amb els ulls del Ministeri d’Hisenda dins
els Ajuntaments.

D’entrada es parteix de la base que els serveis socials
dependran de les Diputacions Provincials, Consells
Insulars o Cabildos i tots els Ajuntaments que no
puguin garantir uns comptes equilibrats perdran les
competències en temes culturals, mediambientals i
d’altres. Fins i tot la llei estipula que Ajuntaments de
menys de 20.000 habitants podran perdre les competències
en residus, aigua potable, clavegueram, neteja
viaria, asfaltat de carrers i enllumenant públic.

A la península es pot arribar a donar el cas que l’única
Administració pública no elegida democràticament
pels ciutadans, les Diputacions, gestioni bona part de
les competències que ara són municipals.

No és el cas de Mallorca, que compta amb un Consell
elegit per la ciutadania, però que no està en absolut en
condicions d’assumir totes les competències municipals
que li poden caure damunt. No oblidem que el
Consell és l’única institució que no té cap mecanisme
de finançament propi, sempre depèn d’altres instàncies.

A part de la contradicció que suposa veure com el PP
s’ha passat els darrers anys buidant de contingut al
Consell ara resulta que pot assumir la majoria de competències
dels ajuntaments mallorquins de menys de
vint mil habitats que són quasi tots.

Des de MÉS per Mallorca pensem que l’única opció
del Consell serà la privatització d’aquests serveis. Són
moltes les grans empreses, majoritàriament estatals
que amb la fallida de la construcció estan esperant
fer-se amb la gestió de residències, centres esportius,
escoles de música o d’adults i no diguem dels residus,
clavegueram i altres.

I amb això arribem al bessó de la nova llei. Les administracions
més properes a la ciutadania perden
poder, els grans poders econòmics en surten beneficiats
i els ciutadans i ciutadanes perden serveis o
qualitat en els mateixos.

Davant aquesta situació MÉS per Mallorca es reafirma
amb la més estricta defensa dels seus postulats municipalistes.
Defensem que front a la globalització neoliberal,
l’acció política local és la base de la recuperació
de la democràcia i de la presa de decisions per part de
la ciutadania. I en aquest sentit els Ajuntament, les
institucions democràtiques més properes als ciutadans
i ciutadanes, han de poder fer front a les necessitats
socials, mediambientals i culturals de milers de
persones castigades per la crisi.

La crisi no pot ésser una coartada per reduir ni el
poder ni el finançament municipal. Ben al contrari, un
dels camins per solucionar la crisi passa per donar
més poder als municipis per que puguin abordar les
necessitats de la seva ciutadania i impulsar mesures
de desenvolupament econòmic local. La crisi cal
afrontar-la també des de l’economia local.