La nova llei de Règim Local. Efectes reals a les institucions

Joan Font Massot
Portaveu de MÉS per Mallorca al Consell

Amb l’excusa de l’estabilitat pressupostària, la nova
llei de Règim Local pretén recentralitzar les competències
municipals i privatitzar l’espai econòmic local
sense resoldre en cap moment el problema històric del
finançament de les Entitats Locals, sinó mé be
agreujant-lo. Ens presenta als municipis com a gran
culpables del dèficit de l’Estat Espanyol quan això és
rotundament fals. El dèficit dels ajuntaments sols
representa el 4% del PIB quan el conjunt de dèficit de
totes les administracions s’acosta al 90% del PIB.
Tampoc podem posar tots els ajuntaments al mateix
sac quan veim que sols Madrid ja es menja un 20%
d’aquest 4% seguit de Barcelona, València i les grans
capitals, és a dir que el dèficit l’han generat els ajuntaments
grossos i no els de menys de 20.000 habitants
que són inmensament majoritaris a Mallorca i aquests
no haurien de pagar les conseqüències de la mala
gestió econòmica dels grans ajuntaments i de
l’administració central de l’Estat Espanyol.

Agafant la bandera de l’estabilitat pressupostària i la
reducciò del dèficit, la nova llei buida de competències
els ajuntaments més petits, i segurament més tard i
amb l’excusa de què no tenen competències, també
ho faran amb els recursos econòmics, tot això, en
contra del principi d’autonomia local previst a la Constitució
i a la Carta Europea d’Autonomia Local.

Quan els municipis no compleixin el principi
d’estabilitat pressupostària o l’objectiu de deute, la llei
els obliga a confeccionar un pla econòmic-financer
que haurà de contemplar la supressió de les competències
impròpies o no delegades, la gestió integrada
de serveis ( consorcis, mancomunitats,..), la supressió
d’empreses públiques, la supressió de les entitats
locals menors i una proposta de fusió amb un altre
municipi confrontant.

Per altra banda, els serveis obligatoris que són competències
pròpies dels municipis de menys de 20.000
habitants són els següents: ellumenat públic, cementiri,
recollida de residus, neteja viària, accés als nuclis
de població, clavagueram, pavimentació de vies públiques,
aigua potable, parcs públics, biblioteques i tratament
de residus.

Però tots aquests serveis llevat de cementeris als de
menys de 5.000 habitants i afegint parcs públics i
biblioteques als de menys de 20.000, han de ser coordinats
per les Diputacions o Consells Insulars amb la
"conformitat dels municipis interessats".

Això vol dir que els pobles de menys de 5.000 habitants
es poden quedar sols amb el servei de cementeri
i els Consells Insulars proposaran al Ministeri la forma
de gestió dels serveis coordinats que podrà ser directa,
mitjançant Consorcis o Mancomunitats o altres
(privatització de la gestió) i aquest decidirà. A més,
obliga a les Comunitats Autònomes a assumir les
competències de Serveis Socials (llevat d’atenció
inmediata i avaluació de necessitats) a partir de 31 de
desembre de 2015, si a aquesta data no les han assumit,
la llei obliga a les CA. a pagar els costos als municipis.

Cal dir també que la llei preveu que tant les CA. com les Diputacions
o Consells Insulars podràn delegar aquestes competèncis mitjançant
convenis i amb l’aportació del cost real del servei.

Per tant ens trobam davant una llei que
possibilita una buidada brutal de competències
i recursos als ajuntaments més petits, però
que al mateix temps obri camins, via conveni de
cessiò de competències perque els municipis complidors
amb el dèficit i l’estabilitat pressupostària puguin
mantenir les competències actuals, però això serà
decisió exclusiva de les mateixes CA, i Diputacions o
Consells Insulars. Se fa ja imperiosament necessari
que aquestes administracions aclaresquin als municipis
de Mallorca i de les altres Illes com fan comptes
aplicar aquesta llei i donar resposta a tres qüestions
trascendentals:

1.- Com interpreten la frase "amb la conformitat dels
municipis interessats" referida a la coordinació de
serveis que han de fer els Consells. Vol dir això que si
el municipi no dóna el seu consentiment no es pot du
a terme aquesta "coordinació"??

2.- Quines competències pretenen delegar la CAIB i
els Consells Insulars als municipis. Cap, totes??

3.- Com gestionaràn els Consells Insulars aquesta
"coordinació de serveis que li encomana la llei. Privatitzaran
la gestió??

Fins ara, cap administració ha aclarit en cap moment,
i això que des de tots els àmbits possibles no ens hem
cansat de demanar-ho, com fan contes resoldre
aquestes questions. Ni la CAIB ni el Consell de
Mallorca estan avui per avui preparats per assumir
serveis i competències municipals i gestionar-les
directament amb el cost econòmic afegit que comporta
i ja sabem per aquesta Comunitat Autònoma el
"prestigi" que han arribat a assolir els Consorcis i Mancomunitats
com exemples de "bona gestió", per tant
es pot preveure perfectament que aniran sobre tot
cap a la privatització de la gestió de tots aquests
serveis públics concedint la gestió a les grans empreses
amb l’augment de cost i menor qualitat cap al
ciutadà que comporta, afavoriran les grans empreses
front de les petites empreses locals que ara hi treballen,
és a dir anam cap a una forta reducció del sector
públic en tots els sentits.

Tampoc han aclarit la interpretació que en fan de la
frase "de conformitat amb els municipis interessats" i
això és molt important perque els municipis tenguin
clar que passarà en un futur proper amb les seves
competències i amb els seus serveis propis. I també
se fa imprescindible saber que pensen fer amb les
competències i els serveis que poden delegar en els
municipis sempre amb la corresponent dotació econòmica.

Sabem que diu la llei, sabem que pretén el Govern de
l’Estat Espanyol amb aquesta llei, però no sabem que
fan contes fer la CAIB i els Consells i és imprescindible
que se banyin ja. Tant els Batles com els ciutadans
tenim tot el dret a sabre quins seran els efectes reals
sobre els municipis i sobre les persones, O ESPERERAN
A FER-HO PÚBLIC DESPRÉS DE LES ELECCIONS??