Plany, vindicació i cant per a quatre éssers civils (1a part)

Biel Mesquida
Escriptor

Paraules llegides el 23 de febrer 2014 al Cementiri de
Palma. Per la seva extensió, el publicarem en dues parts

Hi ha quatre homes bons, justs, demòcrates i republicans
—Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni
Maria Ques— davant la paret del cementeri de Palma a
les sis i mitja de la matinada del 24 de febrer de 1937, fa
setanta-set anys.

Hi ha Emili Darder Cànaves, nat a Palma el 1895. Metge
per la Universitat de València i doctorat en anàlisis
clíniques. Home amb esperit renaixentista que conjuminà
els sabers científics i humanistes que practicà i visqué
intensament al llarg de la seva vida. Escrivia articles
mèdics a la Revista Balear de Medicina i
articles culturals a La Nostra Terra i al
Calendari Mallorquí. El 1923 fou un dels
fundadors de l’Associació per la Cultura
de Mallorca, de la qual fou president des
del 1925 al 1931. El 1926 era cap de la
secció d’epidemiologia de l’Institut
d’Higiene i es dedicà a la lluita contra les
malaties infeccioses amb innovadores
campanyes divulgatives.

A les eleccions d’abril de 1931 va ser
elegit regidor de l’Ajuntament de Palma
pel Partit Republicà Federal de Mallorca i
s’encarregà de la sanitat, de la qual reorganitzà tots els
serveis municipals i incentivà noves seccions de les
Cases de Socors, i de l’educació, amb la creació d’un
ambiciós projecte de construccions escolars. El 1931 va
fer part de la comissió redactora de l’Avantprojecte
d’Estatut d’Autonomia. El desembre de 1933 fou elegit
batle de Palma. Continuà donant un fort i modèlic impuls
al sanejament, amb la dotació d’aigua i clavegueram, i a
l’educació, amb la creació de guarderies i escoles a les
barriades. El 1934 fou tresorer del nou partit Esquerra
Republicana Balear. Suspès del càrrec de batle el 1934,
el reprengué el febrer de 1936. Amador de la llengua i la
cultura catalanes, el juny de 1936 signà la Resposta al
Missatge dels Catalans. Quan esclatà la guerra fou detingut
el 20 de juliol de 1936. Després d’haver sofert una
angina de pit i amb el cor molt delicat suportà
l’empresonament i una pantomima de consell de guerra
que l’acusava a ell i als seus tres companys d’un inventat
i fals Pla Lenin per proclamar la dictadura del proletariat a
Mallorca. Fou assassinat assegut a una pedra per mor de
la seva extrema debilitat.

Hi ha Alexandre Jaume Rosselló, nat a Montevideo el
1879. Fill d’una família acomodada va estudiar dret a les
Universitats de Barcelona, València, Madrid i París. El
1904 militava en el Partit Liberal i fou escollit regidor de
l’Ajuntament de Palma, càrrec al qual renuncià al cap de
poc temps en protesta pel caciquisme polític local. El
1919 s’afilià al PSOE. Practicà una gran activitat periodística
col·laborant a El dia, La Almudaina, El Socialista i El
Obrero Balear. El 14 d’abril de 1931 va proclamar la II
República des del balcó de Cort per mor de la malaltia del
batle, el seu amic Llorenç Bisbal. A les eleccions generals
espanyoles de 1931 i a les de 1933 fou elegit diputat per
la coalició republicanosocialista. Tingué una actitud
pancatalanista i defensava un socialisme moderat i
pactista. Fou candidat del Front Popular a les eleccions
de 1936, però no va aconseguir l’escó. El 19 de juliol de
1936 fou detingut i acusat amb els tres companys republicans
del Pla Lenin. Va escriure a la família: “Mor completament
innocent com sabeu. Em maten per les meves
idees i accept serenament el paper que m’ha assenyalat
el destí”. Fou assassinat mentre cridava: “Visca la Revolució
Espanyola! Visca el Proletariat Mundial!”

Hi ha Antoni Mateu Ferrer, nat a Inca el
1901. Fill d’una família pagesa, va ser
l’únic de set germans que va poder fer
estudis superiors. Va prendre consciència
de les idees liberals i republicanes a
Madrid on estudià i esdevingué Registrador
de la Propietat. Va ser batle
d’Inca per la coalició republicanosocialista
des de 1932 a 1933. Durant el seu
mandat va fer una gran promoció
educativa en una línia laica i de retall
dels poders dels col·legis religiosos; va
crear la biblioteca municipal, el laboratori
de la casa Bressol i la banda de
música, va construir l’Escola Graduada, l’escola d’Arts i
Oficis, la Casa de Socors i va realitzar un projecte per a la
conservació dels molins. El 1934 fou un dels fundadors
d’Esquerra Republicana Balear. Detingut el juliol de 1936
fou jutjat com un altre dels caps del fals Pla Lenin. Fou
assassinat vestit amb les millors robes que tenia i i va
caure sota els trets amb un havà als llavis.

Hi ha Antoni Maria Ques Ventayol que va néixer a Alcúdia
el 1889. Va ser un empresari ric i actiu. Apoderat de la
Banca March i de la Transmediterrània. Tingué negocis
internacionals de tabac. Fou un lluitador pel pacifisme i
capdavanter del Rotary Club, que comprà la casa de
Juníper Serra a Petra. El 1931 deixà el Partit Liberal de
Joan March i evolucionà cap al republicanisme. El 1934
fou un dels fundadors i patrocinadors d’Esquerra Republicana
Balear. Va ser detingut el juliol de 1936. A la
tragicomèdia del judici l’acusaren de tenir preparades
dues-centes pistoles —que no foren mai trobades— per
fer triomfar la revolució bolxevic. Fou assassinat amb una
lúcida i valenta serenitat devora els seus tres companys.