Santiago acull l’assemblea d’ALE, l’Aliança Lliure Europea

Nanda Ramon
Mestra

Els dies 13, 14 i 15 de febrer va tenir lloc a Santiago
l’Assemblea anual d’ALE, aliança europea de partits
nacionalistes que forma Grup Parlamentari al Parlament
Europeu amb Els Verds europeus.

ALE –integrada pel PSM i pels principals patits nacionalistes
de Catalunya, Euskadi, Galícia, Escòcia,
Flandes, Còrsega...– ha aprofitat la seva cita anual per
debatre llargament sobre el dret a decidir i sobre els
estimulants processos d’autodeterminació iniciats a
Catalunya i Escòcia.

En aquest sentit, els representants dels diferents
partits reunits a Santiago varen signar un manifest a
favor del dret a decidir. Biel Barceló –que encapçalava
la delegació mallorquina– va declarar al respecte que
“és inexplicable que el Partit Popular i el PSOE es
posin d’acord per impedir als ciutadans poder votar. La
gent ha de poder decidir democràticament el seu futur
i el marc jurídic, polític i econòmic en el que vol estar”.

La cita anual també va ser el marc de la reunió de les
diferents fundacions polítiques entre les quals es troba
la Fundació Emili Darder, que participà als debats del
CMC –Centre Maurits Coppieters, fundació que acull
els principals partits nacionalistes de la UE–.

Precisament, l’Assemblea del CMC va anunciar que el
Parlament Europeu havia atorgat a la Fundació Emili
Darder –dirigida per Pere Sampol– un finançament de
10.000 euros per a realitzar un estudi que permetrà
conèixer allò que reben les Illes Balears en inversions
públiques de la Unió Europea –a través dels Fons
Europeus– i allò que paguen els ciutadans de les Illes
Balears –a través del pagament d’imposts com l’IVA.

El treball no només se centrarà en les Illes Balears,
sinó que s’ampliarà al conjunt de les comunitats autònomes
de l’Estat espanyol i de totes les regions de
Gran Bretanya i Bèlgica. Segons Barceló, “l’objectiu
és conèixer el repartiment real de les inversions europees
en els diferents territoris de l’Estat”. En aquest
sentit, Biel Barceló recorda que és el Govern de l’Estat
qui fa el repartiment de Fons Europeus entre les autonomies,
no la UE, de manera que seria exigible a
l’Estat uns criteris més objectius i estratègics –i, sobretot,
transparents– a l’hora de fixar les quanties per
territoris.

En un moment de crisi com l’actual qüestions com
aquesta esdevenen crucials ja que, com recorda Pere
Sampol, “els nivells de dèficit fiscal que patim són un
gran llast per a la nostra economia i per al futur i oportunitats
dels nostres joves”.

Assistents a la reunió de Santiago

El fet de realitzar la investigació a tres estats que comprenen
diverses nacions sense Estat (Catalunya, País
Valencià i les Illes Balears; Galícia i Euskal Herria a
l’Estat espanyol; Escòcia i País de Gal·les, al Regne
Unit; i Flandes, a Bèlgica) permetrà realitzar un ampli
estudi comparatiu de les balances fiscals de totes
aquestes regions i nacions sense estat.

L’estudi, dirigit pel Doctor en Economia i especialista
en Fons Europeus, Jaume Garau, es lliurarà el mes
d’abril i s’editarà en català, castellà i anglès. Està
previst que el Parlament Europeu n’aculli la presentació
en el mes de maig.