XIII Simposi Renda Bàsica RB: Una proposta que es consolida com viable i necessària

Rafel Borràs Ensenyat

La pluja d’idees i les onades d’arguments i dades no
amainaven dintre la sala de la Diputació de Gipuzkoa
que acollia el XIII Simposi de la Xarxa de Renda
Bàsica. Les més de 150 persones que ens reunirem
semblàvem tenir més energia que el temporal que
assetjà de valent la ciutat de Donosti els passats dies
31 de gener i 1 de febrer. Les ones del Cantàbric
acabaren fent malbé alguns ponts i inundant gran part
de la part vella de Donosti. La proposta de Renda
Bàsica surtí reforçada quant a solidesa argumental i
amb viabilitat econòmica provada. El Simposi va ser un
èxit de convocatòria, de debat i un gran encert de
ponents i ponències. Tingué un importat ressò mediàtic,
i demostrà que si que és pot fer política d’una altra
manera. No debades la Gipuzkoako Foru Aldundia
està governada per HB Bildu i “l’agenda política” és la
que és.

Abans de continuar amb la crònica, deixeu-me recordar
que la Renda Bàsica (RB), és un ingrés pagat per
l’Estat a cada membre de ple dret de la societat o
resident acreditat, fins i tot si no vol treballar de forma
remunerada, sense prendre en consideració si és ric o
pobre, o dit d’una altra manera, independentment de
quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i
sense importar amb qui convisquí. És una proposta que
fa anys que es discuteix en els àmbits acadèmics i que
cada pic aquesta forma de garantir el dret material de
ciutadania a tothom, va guanyant terreny en els àmbits
dels moviments socials, sindicals i de la política.

Aquest Simposi era el següent al que, a finals de l’any
2012, vàrem organitzar a Palma la Fundació Ateneu
Pere Mascaró. Aquell va ser un Simposi ple d’il·lusió, de
debat i molt productiu, però organitzat amb la modèstia
de recursos pròpia de l’entitat amfitriona. El de Donosti,
amb la Diputació com a entitat organitzadora, tot i que
des de l’austeritat a la qual l’esquerra hauria d’haver
practicat sempre, va ser “de luxe.

L’acte d’inauguració ja marcà el tarannà del Simposi:
El diputat de Política Social de la Diputació de
Gipuzkoa, Ander Rodriguez; el president i fundador de
la XRB, Daniel Raventós; i el senador del PT de Brasil,
Eduardo Matarazzo, donaren el sus. El primer amb
una salutació protocol·lària en la que no faltaren, per
una banda, un balanç positiu de la tasca de govern en
matèria de RB. Val a dir que el compromís electoral
era bàsicament el d’ impulsar el debat sobre la seva
conveniència i viabilitat econòmica. Per una altra
banda, Ander denuncia l’acord PNB, PSOE i PP en
matèria fiscal. Un tripartit anti Bildu que dificulta una
política fiscal més esquerrana. Dani Raventós parlà de
la RB en el context de les grans desigualtats econòmiques
que són un impediment a la llibertat de la gran
majoria. Eduardo ens va explicar els avanços del
Programa Borsa Familiar a Brasil en la perspectiva de
la RB de la que, com sempre fa Eduardo, va fer una
apassionada defensa.

El Seminari prosseguí en diverses taules i en dos
blocs temàtics. El primer sobre la viabilitat econòmica
de la RB en el qual Jordi Arcarons va presentar una
simulació per a Gipuzkoa i una altra per a Catalunya
que, partir de dades fiscals (IRPF), demostren que
amb una reforma fiscal, és perfectament possible el
fiançament de la RB. També queda demostrat que la
RB redueix les desigualtats i que, malgrat la rebés
tothom, n’hi hi ha que hi perden. Són els resultats
d’una millor distribució de la renda generada!

A l’altre bloc temàtic es tractaren assumptes com el de
“La RB en la perspectiva de la llibertat femenina” amb
Carme Porta i Yayo Herero com a ponents; de “RB i
redistribució del treball” amb una ponència a càrrec de
Lluis Torrens. Sergi Raventós i Alex Boso plantejaren
un tema nou -al manco per a mi- en els debats entorn
de la RB com és la seva relació amb la salut en general
i particularment amb la salut mental.

Tot i que el programa i les ponències presentades les
podeu consultar al web de XRB (disponible aquí
http://www.redrentabasica.org), no em vull estar
d’anotar dues idees: Primera: Dintre la “solució troica
style” el treball a temps parcial és un factor de pobresa
laboral, “en la solució keynesiana” les Politiques Actives
d’Ocupació(PAO) solen ser una fórmula per a millorar l’
ocupabilitat dels millor preparats.

Amb la RB els treballs a temps parcial serà una fórmula
pràctica de repartiment del cada pic més escàs treball
remunerat i d’oportunitats d’ ocupabilitat per a tothom.
Segona idea: Rics no són només els que guanyen
molt, sinó els que tenen molt. Pobres no són únicament
els que guanyen poc, sinó els que no tenen res o el que
tenen és molt poc. Combatre la pobresa és un combat
contra l’excés de riquesa.

Acab aquesta breu crònica d’uns dies molt intensos
amb unes paraules, més o menys, literals de Yayo
Herrero: Existeixen pautes per al canvi, ens falta
poder, tenim pressa i propostes com la de Renda
Bàsica.

Actuem!