#14N: internacionalitzar la lluita

Acabàvem l’editorial passada amb una invitació a l’esperança, i aquesta no s’ha fet esperar. El proper 14 de novembre la Cimera social, conformada per la majoria dels sindicats i la societat civil, ha convocat una Vaga General. Una fita històrica no sols perquè es tracta de la segona vegada que es farà servir el dret de vaga dins el mateix any, sinó perquè per primera vegada aspira a ser una mobilització internacional, on els pobles del Sud d’Europa –de moment també faran vaga Portugal, Grècia i Xipre- faran sentir la seva veu de manera conjunta al carrer. Per dir prou a unes polítiques que no tenen altre objectiu que fer pagar a la ciutadania el deute bancari fruit de l’especulació a costa de desmantetllar drets socials i Estat del benestar.

La societat civil va en aquest cas una o dues passes per endavant de les esquerres europees, dividides encara entorn al pagament d’aquest deute, un deute immoral i il·legítim, com aquell que es volia fer pagar als països empobrits després d’haver-los espoliat. Val la pena recordar que no és necessari haver llegit Marx per entendre que la solidaritat no és un valor fragmentable, i que a un món globalitzat les polítiques a favor del benestar s’han de defensar arreu, i no a un sol país. Partits polítics i moviments socials han de connectar malestar social i propostes polítiques alternatives, i per això mobilitzacions con les del proper 14N són imprescindibles, i d’alguna manera són el reflex que un nou subjecte polític sorgeix a Europa, malgrat la fragmentació social i política.

Justament per aquí va la clau de la sortida a la crisi: a nivell Europeu, resistir els embats contra l’Estat del benestar alhora que s’articula una resposta ciutadana que transformi la burocràcia europea en democràcia real al servei dels habitants d’Europa, i no dels bancs amb seu social a un o altre Estat de la Unió.

Eleccions gallegues i basques ens demostren també que les coses estan canviant, i que tot i les lleis electorals i l’hegemonia neoconservadora en el cas gallec, el bipartidisme es desinfla al nostre entorn en benefici de propostes i projectes al servei del poble i la transformació social en clau d’equitat, sostenibilitat i sobirania. Una reflexió encoratjadora per a tots aquells i aquelles que des de les nostres Illes treballam per fer-ho possible.