Eleccions autonòmiques a Galiza i a Euskadi

Josep Valero. Membre del Consell Polític d’IniciativaVerds

Les eleccions a les dues nacionalitats ens donen unes lectures prou diferenciades, a la vegada que hi ha alguns trets comuns. Començaré per cada territori.

Galícia.

  • El Partit Popular guanya les eleccions amb 135.493 vots menys que l’any 2009; amb quasi un 1% menys en percentatge de vot, i tanmateix incrementa la seva majoria absoluta de 38 a 41 escons.
  • El Partit Socialista perd 23.817 vots, baixa un 10’5% en percentatge i perd 7 escons.
  • Alternativa Galega de Esquerda, (AGE) la coalició liderada per Xosé Mª Beiras, i formada per ANOVA-Irmandade Nacionalista; Esquerda Unida; Equo Galícia i Espazo Ecosocialista Galego, apareix amb força amb 200.101 vots i el 14 % de vots. Aconsegueix 9 escons.
  • El Bloque Nacionalista Galego perd125.323 vots; baixa un 5,8 % de vots i es queda amb un 10’1 %; que fa que perdi 5 escons.
  • UP i D no arriba a l’1,4 % i Compromís per Galícia, un altra coalició de nou partits nacionalistes, treu 14.459 vots amb el 1’01 per cent.
  • L’abstenció es del 36,2 front al 35,57 de les eleccions del 2009. La pujada es quasi inapreciable. Si es significatiu la pujada dels vots nuls 2,55% front al 0,89 % de 2009, i la pujada dels vots en blanc que sumen el 2,69% front al 1’66% del 2009. Són en total 75.882 vots de descontent, un 5’2% dels vots comptabilitzats, que suposen un increment de 32.588 vots i un 2’7% més respecte al 2009.
    Cal tenir present que la distribució d’escons es fa per quatre circumscripcions. Per tan la majoria absoluta del PP, s’incrementa pels quocients de la regla d’Hont en els quatre territoris, que premien més a la força més majoritària, especialment, si la segona força queda a molta distància de la primera. És la paradoxa que passà també a Les Illes. Malgrat la pèrdua en vots i percentatge, el PP a Galícia augmenta la seva majoria absoluta. Una força amb el 45,7% de vot obté el 54’66 % d’escons de la cambra, un 9% més extra de sobre representació, que li dóna la majoria absoluta d’escons, quan no la té, ni molt manco, en el percentatge real de vot. Políticament reforça el lideratge de Feijoo, que veu com li surt bé la seva aposta de fer avançar les eleccions, no tan per la seva política com per la feblesa conjuntural dels partits de l’oposició, i dóna un alè al PP estatal, per “justificar” que van bé en la seva creuada de retalls socials.

La baixada del PSOE reflecteix la gravetat de la seva crisi interna.

AGE es la sorpresa d’aquestes eleccions, especialment per la magnitud del seu creixement, i per haver superat a l’històric BNG. El paper de lideratge de Xosé Mª Beiras és indiscutible, a la vegada que han sabut vendre la imatge d’un procés renovador des de l’esquerra. Cal veure com gestiona el seu èxit, i si segueix un procés de més obertura d’aliances o se limita a consolidar l’espai aconseguit.

El BNG ha sofert els mals de les diferents escissions d’aquests darrers anys. Malgrat tot és una força d’esquerra nacional que s’ha de seguir tenint-la present.

Sota la majoria absoluta del PP, les forces d’esquerra i nacionalistes, ho tindran més difícil per compondre una alternativa de recanvi. Caldrà estar atents als diferents moviments de les forces protagonistes. El que sembla clar, és que les forces que tan sols prioritzin processos de consolidació partidària, o mantinguin actituds defensives front a la renovació i les noves maneres de fer política, estan condemnades al retrocés i a la decadència electoral.

Euskadi.
A Euskadi el panorama és totalment diferent al gallec.

  • El Partit Nacionalista Basc –PNB- perd 16.035 vots; obté el 34’6% de vots, perd 3 escons i se queda en 27. Malgrat tot amb 383.565 vots, és la minoria majoritària, amb capacitat per articular diferents polítiques d’aliances.
  • BILDU obté 276.989 vots, el 25% amb percentatge i aconsegueix 21 escons. És la segona força política amb escreix. Reclama el paper de la majoria sobiranista en el Parlament per avançar cap
    a l’estat propi. Malgrat tot, afirma estar disposada a parlar amb tothom, per avançar en la sortida negociada al conflicte polític a Euzkadi. La seva força posa amb evidència l’absurditat de la llei de partits, i la distorsió democràtica que va suposar la il·legalització de les anteriors formacions abertzales.
  • El PSOE també té un gran daltabaix en aquestes eleccions. Perd 106.173 vots, baixa a un 19,13 % en percentatge i acaba cedint 9 escons.
    El PP també perd 16.241 vots. Es queda en l’11,7 % i perd 3 escons. La seva estratègia unionista, de suport al PSOE per frenar l’ independentisme basc, ha quedat totalment desbordada. Les lamentacions d’Esperanza Aguirre, d’acusar al Tribunal Constitucional d’haver comés una gran errada amb la legalització de BILDU, apart de demostrar el seu nul tarannà democràtic, evidencia el joc trampós en què sempre han volgut situar la qüestió basca des del conjunt dels poders fàctics de Madrid.
  • La resta de partits: UPiD manté l’únic escó que tenia, i fins i tot perd 741 vots, quedant-se en l’1,9%. No té l’efecte de pujada que pareix que té a la resta de l’estat. Com tampoc ho té Izquierda Unida, afectada a més, per l’altra candidatura de Ezker Batua de Javier Madrazo. Cap de les dues candidatures té cap escó, encara que IU té un 2’7% i EB el 1,5 %. Equo amb 11.639 vots obté el 1’05% de vots.
    Les peces de l’escacs polític a Euzkadi ja estan sobre el tauler i es juga la partida amb una obertura molt oberta. Això anuncia una confrontació dura i directa, encara que afortunadament pacífica, que exigirà molt de les habilitats dels jugadors.

I una lectura estatal...
És clar que també es fan lectures d’aquestes eleccions en clau de situació estatal. Rajoy se pot enlluernar amb els resultats gallecs, i de fet les versions oficials del PP, diuen que les eleccions gallegues han reafirmat a Rajoy en les seves polítiques. Procés de fons el gallec, o tan sols encert de conjuntura per la feblesa dels contraris? Caldrà veure els esdeveniments. Ara vindran les eleccions catalanes.

Les mobilitzacions semblen no aturar i s’anuncia la vaga general del 14-N. Les polítiques d’austeritat a Europa cada vegada estan sent més qüestionades. L’Estat espanyol segueix sense fer cap mena d’autocrítica i no té cintura política per abordar el fet nacional a Espanya, com si ha fet el govern del Regne Unit. Euzkadi és el contrapunt de l’èxit de Galícia. I l’extrema dreta nord-americana no està clar que guanyi les eleccions. Rajoy pot respirar una mica pel resultat de Galícia, però no convé que se confií massa.

De fet el millor que li passa a Rajoy és la desfeta i la crisi profunda de la socialdemocràcia espanyola. No té un rumb ni lideratge. I el seu desgast és superior al desgast del propi govern. No se pot estar en missa i repicar. Haver defensat i aplicat l’austeritat de la “troika”, i ara criticar les retallades del Govern. Una profunda regeneració del PSOE és necessària, per tal de poder albirar una política d’aliances futura, que sia creïble i de fort contingut d’esquerres i ecologista.

Izquierda Unida i UPiD tampoc poden treure pit dels resultats a Galícia i Euzkadi. És cert que EU a Galícia en surt beneficiada dels resultats electorals. Però convindria que no oblidés que la coalició AGE té un lideratge i unes forces plurals clarament nacionalistes i d’esquerres, i que no li valdran maniobres de caire hegemònic, si no vol fer esclatar la coalició. Té un èxit compartit a Galícia i un fracàs rotund a Euzkadi. IU necessita ser un altra cosa per ajudar a construir una alternativa d’esquerres, i això comença per entendre que a cada nacionalitat i comunitat autònoma, els processos de confluència han d’anar de baix a dalt.

Finalment Equo, malgrat la seva feblesa, ha encertat a Galícia en formar part de la coalició AGE, i a Euzkadi en la seva estranya interpretació de la política nacional, han aconseguit arribar a l‘1%. Bé, al manco ja saben fins a on els arriben les seves pròpies forces.