Eric Hobsbawm, honestedat intel·lectual i capacitat analítica

Pep Vílchez

Amb la recent defunció de Eric Hobsbawm, se’ns va un dels historiadors més lúcids i, alhora, compromesos, del segle XX. La seva percepció de les continuïtats i els canvis històrics, l’induïren a delimitar les seqüències històriques de manera coherent, i, així, el segle XX fou un “segle curt” ja que el fa iniciar coincidint amb la Primera Guerra Mundial, el 1914 i finalitzar el 1991 coincidint amb la caiguda de la Unió Soviètica.

La destacada capacitat analítica de Hobsbawm es va desplegar en la seva tetralogia que arrenca en el que va denominar llarg segle XIX, treball historiogràfic plasmat en la seva obra publicada el 1962 L’Era de les Revolucions que recull el periple iniciat per la Revolució Francesa (1789) i que queda fronterer amb les revolucions europees de 1848. Continua la seva exposició historiogràfica el 1875 amb l’edició de L’Era del Capitalisme que se situa entre 1848-1875 que és continuada el 1987 amb la publicació de L’Era de l’Imperi que abasta de 1875 a 1914 i culminarà 1994 amb la seva magna obra Història del Segle XX.

Eric Hobsbwam nascut el 1917 a Alexandria (Egipte) de pare anglès i mare austríaca va passar la seva infantesa a Viena , es va traslladar a Londres el 1933 en els anys de l’ascens de Hitler al poder. Des primerenca edat va tenir vinculació amb l’esquerra socialista i a Anglaterra va formar part del Partit Comunista Britànic fins a la seva dissolució en els anys noranta. A Cambridge coincideix amb un grup d’historiadors d’orientació marxista com Christopher Hill, Rodney Hilton i John Saville als quals els unia la mateixa militància comunista.

Fidel al marxisme i a l ’ideari comunista durant tota la seva existència això no va ser obstacle per mantenir la seva honestedat intel·lectual i el seu agut sentit crític acceptant el fracàs de l’experiència comunista soviètica però mantenint-se fidel a l’ideal marxista.

Autor de més de vint obres es va caracteritzar per la seva visió de la història "des de baix", la seva lucidesa ve acompanyada per l’obra d’altres historiadors d’inspiració marxista , que gaudeixen d’un general reconeixement en l’àmbit de les aportacions historiogràfiques com és el cas de E.P. Thompson o Perry Andersen o el de Josep Fontana, Pierre Vilar o Manuel Tuñón de Lara en l’àmbit de la historiografia peninsular.

Certament, després de la caiguda del sistema soviètic el món contempla com es fractura la política de blocs i s’obre camí un nou esdevenir que ens situa en un món on s’imposa un poder unipolar, en mans dels Estats Units de Nord-amèrica, i on prolifera una nova tipologia conflictiva amb tot un seguit de bel·ligeràncies regionals, que contenen una nova reformulació no subjecta a la bipolarització i que pren l’aparença d’ un conflicte de civilitzacions. Aquesta, en realitat amaga una contraposició de poders que lluiten pel control de les matèries primeres, especialment les que fonamenten el desenvolupament capitalista com són el petroli, el gas natural o el materials d’ample utilització a les noves tecnologies i el domini efectiu de les rutes comercials.

Emperò les velles confrontacions, com és el cas arab-israelià o les conseqüències de les guerres de Irak i Afganistan així com les anomenades primaveres àrabs, continuen alimentant un marc conflictiu amb el ressorgiment de les afinitats religioses musulmanes, que substitueixen en gran manera els moviments nacionalistes de caire progressista que van caracteritzar la postguerra mundial, en la bona part de la segona meitat del segle XX en el marc de la confrontació bipolar

Aquestes noves realitats, que posen en entredit el pretès triomf occidental, el profetitzat “fi de l’historia”, es donen dins un context de avenç de la globalització que inclou un perillosíssim i creixent poder dels mercants financers en el marc d’una greu crisi econòmica mundial , que reflecteix greus desequilibris regionals – especialment a Europa- que imposen una dinàmica sotmesa al guany immediat i, per tant, especulatiu, que posen en evident perill les conquestes del pobles més desenvolupats, tant pel que fa a l’anomena’t Estat del Benestar com a l’efectiu gaudiments dels drets democràtics, i suposen una amenaça a les minses conquestes igualitàries en un món on la desigualat encara genera amples borses de marginació, fam i malalties que afecten a una bona part de la població mundial

L’obra d’Eric Hobsbawm, ens convida, doncs, a continuar la reflexió en la necessitat d’interpretar els esdeveniments en un marc històric obert, que precisa d’una ingent tasca realitzada des del rigor i l’honestedat intel·lectual , per poder servir com a eina per reflexionar sobre el futur de la humanitat en aquest segle XXI , que ha de mirar el passat no sols per interpretar-lo, sinó també, com eina de transformació que es projecta cap el present per construir un futur millor.