Francisca Bosch i Bauzà, lluitadora, viva en el record

Lila Thomàs i Andreu. Ateneu Pere Mascaró

Aviat farà vint anys que morí na Francisca Bosch i Bauzà (1932-1992 ). Una persona imprescindible per entendre la lluita democràtica a les nostres Illes durant el franquisme que cal donar a conèixer per a les joves generacions que no conegueren aquells anys de dictadura, de lluita clandestina per les llibertats i la transició democràtica posterior.

Na Francisca Bosch provenia d’una família benestant de Palma, emparentada amb pintors il·lustres com Ricard Anckermann –germà de la seva àvia- i Joan Bauzà germà del seu avi. Educada en el col·legi del Sagrat Cor, es casà als 20 anys i tingué dos fills i una filla. Aquesta naixé amb una malaltia de cor, motiu de patiments i lluites, fins i tot d’aventures, en fugir de nit de la clínica de Puerta de Hierro quan sabé que volien experimentar amb ella una màquina nova el 1959! En l’etapa de mare i esposa mai deixà de llegir filosofia, poesia, i mantenir amistats amb nuclis intel·lectuals. Se separà –en aquells anys era una heroïcitat- i inicià una nova etapa de dificultats, guanyant-se la vida com a professora d’espanyol per a estrangers.
Començà la seva militància comunista en la clandestinitat arrel de l’afusellament del dirigent Juliàn Grimau, el 1963, en entrar en contacte a través del seu veïnat Antoni LLodrà, amb en Guillem Gayà, el mestre, i les tertúlies clandestines al Bar Plata.

Des d’aleshores ja no deixà la lluita. En els anys 60 del segle XX Palma no tenia gaire vida cultural. El desaparegut Hotel Jaume I, al Passeig Mallorca, organitzava tornejos d’escacs, recitals de Nova Cançó, concerts de les Joventuts Musicals, o la Casa Catalana amb els cicles Aula de Poesia o de Teatre, eren llocs de trobada de les persones que des d’ideologies diferents lluitaven per la democràcia.

Als primers anys dels 70 na Francisca és nomenada responsable política del PCE en la clandestinitat, i impulsà la línia política d’aquells moments: infiltració als sindicats verticals, creació de les Comissions Obreres, creació de nuclis de joves obrers, dones democràtiques i posteriorment els comitès de curs als instituts i primers cursos de la universitat, creació de comissions de barri –després associacions- extensió a pobles, juntament amb això creació d’organismes unitaris com Mesa Democràtica i posteriorment l’anomenada Junta Democràtica.

Mort el dictador el novembre de 1875, impulsà actes públics amb valentia: tancament d’obrers en atur a l’església de St Miquel, manifestació per l’Amnistia, míting al Teatre Balear amb Ramon Tamames- en aquell moments dirigent del PCE- venda de Mundo Obrero al carrer, etc.

Arriba la legalització dels comunistes, el 1977, i és la cap de llista a la candidatura del PCE a les Illes a les primeres eleccions democràtiques. Hem de recordar que ja hi havia dues dones d’un total de sis! per al Congrés. Una campanya que comptà amb la presència de dirigents com Marcelino Camacho, Santiago Carrillo que omplí la plaça de toros de Palma de manera insòlita.
L’anomenada Transició dugué molts canvis en els caps visibles dels comunistes. Després de la decepció de les primeres eleccions, guanyades per la UCD, el PCE inicià una carrera de renovació dels dirigents “històrics” per substituir-los per joves. Na Francisca amb 45 anys i per haver dirigit el partit en la clandestinitat ja fou considerada històrica!

La seva militància comunista es mantingué amb altres responsabilitats, fins que el 1984 se xapa el PCIB i es funda el PCB. Fou directora de La Nostra Paraula, participa activament en l’Ateneu Aurora Picornell, visita la República Democràtica Alemanya...

A mitjans dècada dels 80 ja s’inicia un canvi substancial en l’antiga URSS, la perestroika i la glasnot impulsades per Gorbátxov. Na Francisca Bosch poc a poc va dedicant-se més a la família, quan el 1992 s’inicia el procés que durà a la unió dels comunistes mallorquins de nou en el PCIB, ja li han diagnosticat el càncer en estat avançat.

L’any 2002 es publicà un treball col·lectiu PER VIURE EN EL RECORD a l’editorial Lleonard Muntaner i impulsat per l’ Institut Balear de la Dona . Un recull d’opinions i records de persones que la conegueren de tots els àmbits ideològics de la nostra societat.

El proper 26 de novembre l’Ateneu Pere Mascaró organitza un acte públic sobre la figura de na Francisca Bosch i Bauzà. Una lluitadora ben viva en el record!