Francisco Fernández Buey (1943-2012)

Josep Traverso Ponce

L’Altra Mirada em demana una nota-recordatori de Francisco Fernández Buey, mort el 25 d’agost passat a Barcelona i la veritat sigui dita no sé ben bé què fer, per suposat res que faci massa olor a necrologia, no crec que serveixi de gaire cosa, a més, darrerament, deuen ser qüestions generacionals, mor gent de molta vàlua, l’historiador Eric Hobsbawm en seria un altre cas; per tant, tan sols us faré un parell de recomanacions i us convidaré a la lectura dels seus llibres, la millor forma de mantenir viu el seu pensament i d’enriquir-vos amb ell.

Francisco Fernández era un home honrat, un comunista honrat, enemic de tota classe de “pingos almidonados”, era un magnífic professor i un excel·lent filòsof; el vaig tenir com a mestre fa molts anys a Barcelona i era un plaer escoltar-lo amb aquell castellà perfecte d’expressió clara, austera, serena donant forma al seus raonaments convincents, potents; tot plegat ben lluny de qualsevol tipus d’impostació a la veu, de falsificació en l’argument. La seva vida ha estat una llarga trajectòria de lluita i d’esforç per pensar amb radicalitat, de forma revolucionària el present.

Permeteu-me unes recomanacions, per a una primera aproximació al seu pensament us pot ser útil La Biblioteca Virtual Francisco Fernández Buey (www.bibliotecabuey.com), hi trobareu una bona selecció de vídeos, assaigs etc.

Per suposat, els seus llibres sobre Gramsci, sobre ètica i política, Marx, Einstein, tots ells de lectura quasi obligada per pensar aquesta època que vivim i sofrim, i per sentir-nos part d’una tradició revolucionària i de pensament sense la qual és molt difícil imaginar-nos un futur socialista. Com a experiència personal us puc dir que la lectura dels seus escrits sempre ha estat una experiència enriquidora, la darrera vegada, a principis d’aquest estiu vaig estar treballant el seu llibre Marx sin –ismos de l’editorial El Viejo Topo, especialment els capítols que feien referència al Manifest Comunista, no sé què us puc dir, un grandíssim llibre, s’ha de llegir.

Vull recomanar-vos també un llibre d’urgència però molt digne que Salvador López Arnal i Jordi Mir han editat i coordinat sota el títol de Francisco Fernández Buey, in memoriam. Amor i Revolución; aquest llibre el podeu trobar a la Biblioteca de Ciències Socials Els Arbres de Fahrenheit; d’aquesta interessantíssima biblioteca es cuida la gent d’Espai Marx (www.moviments.net/espaimarx).

Farà més de vint anys, la revista Realitat va organitzar unes excel·lents jornades de reflexió a Barcelona sota el títol de Les Raons del Socialisme, entre els ponents hi era el nostre company i amic Pep Valero. Crec recordar que a la darrera sessió, devia ser diumenge migdia, es va muntar una bona discussió, el tema de la qual no recordo, en Fernández Buey era a la taula, d’alguna manera les mirades es dirigien cap a ell com dient: -Va, Paco, posa ordre en aquest embolic, fes una intervenció de les teves i podrem marxar que estem esgotats i ja és hora de dinar.

Tampoc no recordo el contingut del seu parlament però sí l’obertura d’aquest, ens va dir en un to ple d’amabilitat, - Companyes i companys, no hem entès res, a casa ens esperem pares, companyes, fills per dinar i nosaltres aquí transportats per aquesta mena d’impaciència teòrico-revolucionària que no s’adiu gens ni mica amb els temps que corren-; crec que les seves paraules em van fer venir a la memòria velles discussions sobre el tipus de militància que els comunistes havien de desenvolupar en els darrers anys de la dictadura; no sé ben bé el perquè, però l’anècdota em va quedar gravada.

N’estic segur, aviat començaran a aparèixer estudis reposats i seriosos sobre el seu pensament -romandrà viu per molt temps-, i d’aquesta manera ell mateix passarà a formar part de la tradició revolucionària que tant va contribuir a conformar.