La lluita de les padrines i padrins contra la banca

Biel Huguet. Padrines i Padrins flautes

Després d’un any participant al 15M, un grup de padrines i padrins vàrem voler fer una passa més i crear el grup de Padrines i Padrins flautes. Com pot ser que les nostres filles i fills, néts i netes visquin pitjor que nosaltres? Com és que fent tots els esforços necessaris per a què els meus fills s’eduquin per a tenir una vida millor que la que he tingut jo, es trobin sense feina, sense casa, sense esperança, sense futur? Perquè un jovent sobradament preparat per afrontar la vida de forma independent se troba fermat a la precària pensió dels seus pares? Com és que les generacions futures tenen un present tan buit de drets i llibertats? Quin món deixam als nostres fills? Què passarà amb les nostres nétes?

Aquestes són algunes de les preguntes que ens férem. I volíem trobar respostes. En cercar-les, ens trobarem que tenim un món injust, on hi ha persones i grups de poder amb forts interessos per mantenir la injustícia, i no sols la volen mantenir, sinó que la volen fer créixer cada dia: la banca i els seus interessos especulatius eren uns dels grans responsables. I no podíem mantenir-nos de braços creuats. La indignació ens va fer sortir al carrer i unir-nos al 15M, però volíem passar a l’acció i assenyalar, a peu de carrer, alguns dels responsables directes d’aquesta injustícia, d’aquesta estafa en la qual vivim: neixen les Padrines i Padrins flautes.

“Davant l’estafa bancària varem iniciar tota una sèrie d’accions de protesta i reivindicació per assenyalar els grans culpables de la crisi: els banquers.”

El 2 de febrer del 2012 convocàrem protestes setmanals davant la Caixa. Aquestes protestes volien assenyalar dues coses. Una era l’increment abusiu de les comissions als seus clients, molts d’ells pensionistes i amb ingressos precaris. L’altra, la mentida de l’Obra social de la banca. Ja fa estona que les caixes sols donen ajudes a uns pocs, amb els diners que roben als clients: les comissions i l’especulació dels nostres estalvis. Després de 4 setmanes de protestes, els mitjans de comunicació s’acostaren a nosaltres i donaren difusió d’aquestes accions. Va ser llavors quant el director de l’oficina bancària ens va voler escoltar; tot i les seves “bones paraules”, no han canviat les seves formes de fer. La banca sempre guanya.
Igualment hem participat a vàries accions puntuals coordinades amb altres padrines i padrins flautes d’arreu de l’Estat. Una d’elles varen ser accions d’ocupació d’oficines de Bankia i Deutsche Bank, per protestar contra el rescat a la banca. El cèntim solidari també ha estat una reivindicació important. Si un vell té una pensió de 500 euros, i dóna un cèntim a una ONG, volem que l’Obra Social i els banquers donin també la mateixa proporció en relació amb el seu sou i els seus beneficis financers. Perquè qui més té més ha de pagar, i més “solidari” ha de ser.

Però no sols hem volgut assenyalar als bancs, també hi ha altres responsables, responsables polítics que ens estafen. Entre d’altres, tenim el cas d’en Bauzá i la seva farmàcia. Ell aprova lleis i polítiques que creen ansietat i malestar a la gent, i això també beneficia a la seva farmàcia, segur que ara ven més ansiolítics. Varem fer una protesta davant la seva farmàcia per denunciar el seu abús de poder, i demanam una política de transparència dels preus dels medicaments.

Un altre dels temes que ens ha mobilitzat ha estat la demanda d’un bus entre el centre de Ciutat i Son Reus, per a que les persones grans poguéssim anar a cuidar els animals. Vàrem fer una recollida de signatures i les presentàrem a Cort. Com que n’ Isern no responia a la nostra demanda, ens concentràrem cada dijous a la plaça de l’Ajuntament, fins que el gerent de l’EMT ens va voler escoltar.

Abans de ser Padrí flauta mai m’havien demanat el DNI. D’ençà del febrer d’ enguany m’he hagut d’identificar davant la policia 8 vegades. Algunes coses han canviat a la meva vida: ara sé qui són els responsables de la injustícia, ara no tenc por de denunciar-los públicament, ara estic disposat a implicar-me per a que el món sigui més just i solidari. La lluita pels drets i les llibertats fa créixer a les persones, i ens recorda qui som realment.