Contra les estafes, més democràcia

L’any s’acaba, i tot i que el temut “rescat” no s’ha anunciat, les mesures imposades, tant des del Govern de Rajoy com el de Bauzá i materialitzades en les respectives lleis de pressuposts per al proper any , aprofundeixen en l’atac despietat a les persones per satisfer uns “mercats” que, tanmateix, no semblen disposats a donar cap bona notícia que se sembli a un “brot verd” ni a una mínima reducció de la insostenible taxa d’atur.

Ans al contrari, qui ens governa no té idees més enllà de formular noves formes d’especulació, sigui demanant –aprofitant la cimera iberoamericana a Cadis- “ajuda” a les ex-colònies d’Amèrica Llatina que hem espoliat fins fa quatre dies, sigui adaptant les lleis a mida del capital xinès o rus, o de qualque emirat àrab que es posi a tir. Fam per avui, i fam per demà: aquesta és la recepta de l’austericidi.

Això només s’arregla amb democràcia, ja ho hem dit altres vegades, i fent efectiva una de les propostes de la cimera social que va mobilitzar milions de persones el 14N tant a l’Estat espanyol com arreu del Sud d’Europa: consultar la ciutadania sobre el que s’està fent.

Confiem en què el precedent de la mobilització social doni els seus fruits, i les esquerres (des de la socialdemocràcia a l’esquerra alternativa, ecologista o nacionalista) s’impregnin de la necessitat que canviem les regles del joc: perquè en democràcia és tan imprescindible la participació, com les alternatives. I qui talla el bacallà i s’hi doblega insisteix, amb l’acompanyament de la majoria dels mitjans, en què no hi ha alternativa.

En aquest sentit, les eleccions catalanes han estat una lliçó democràtica del nostre poble germà en un doble sentit: han posat Mas al seu lloc, demostrant que la gent no està disposada a continuar pel camí de les retallades, però alhora s’ha reforçat les opcions d’esquerres defensores del dret a decidir. I també han demostrat que els escenaris polític-electorals són avui dia molt volàtils, perquè òbviament vivim en un estat d’excepció.

Per això és urgent fer passes en la construcció i reforçament de l’espai alternatiu representant tant per l’esquerra verda –a qui felicitam pels avenços en la conformació de la cooperativa d’esquerra verda arreu de les Illes-, com per la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, en procés de constituir un nou referent polític-electoral a l’altura de les circumstàncies socials i polítiques.

No podem acabar aquesta editorial sense fer esment a una bona i una mala notícia. La bona, la sentència sobre la urbanització de Ses Covetes, a Campos, que després de dues dècades d’ençà que GOB i PSM interposassin el plet, ratifica que allò era i és una barbaritat, i que s’ha de tomar. Que aquesta sentència ens serveixi per jutjar també a qui ens governa ara i vol ressuscitar urbanitzacions il·legals o il·legalitzades, com aquella.

I la darrera, i en podíem defugir, la nostra més rotunda condemna al nou atac d’Israel contra el poble palestí i la franja de Gaza, un poble engabiat pel mur de la vergonya que s’enfronta a una potència despietada que amb el suport dels Estats Units, incompleix des de fa dècades les resolucions de Nacions Unides amb total impunitat. Solidaritat amb el poble Palestí, avui més que mai.