Desenvolupament local, necessari ara més que mai

Paqui Bauzá Bosch. Educadora Social i Tècnica en Desenvolupament Local

El passat mes de maig, el Agents d’ocupació i desenvolupament local (AODLs) de Balears reberen la comunicació del SOIB que una vegada finalitzats el seu projecte anual no seria més objecte de subvenció per part de la Comunitat Autònoma.

La Xarxa de AODLs, a la que tant d’esforç se l’hi ha dedicat en els darrers 11 anys estava sentenciada de mort malgrat l’objectiu 8è del SOIB segueix essent "Fomento de los instrumentos de la política de desarrollo local" i té com a única activitat "la consolidacion de la Red de Agentes de Desarrollo local".

Encara que sabem que no hi ha diners per res és difícil d’entendre el perquè no se cerca una solució per mantenir una estructura i una de les figures professionals estratègiques pel desenvolupament sostenible i la promoció econòmica i laboral d’un territori.

Amb la desaparició de la XARXA se perd una estructura d’un alt valor acumulat al llarg d’aquests anys i la més propera a la realitat dels diferents territoris.

Mantenir la Xarxa costava fins ara un poc més de 2.000.000 d’euros, un milió tres-cents mil euros anuals aproximadament. La subvenció que se dedicava a cada contractació era del 80% de la despesa total de la contractació, xifra que s’ha mantingut intacte des del 1999.

Dels setanta-tres AODLs de l’any 2011/12, el mes de gener de 2013 en quedaran 19 (9 a Palma), repartits pels ajuntaments que ho han pogut assumir amb fons propis. Els responsables del actual SOIB no han pensat amb cap altra alternativa per mantenir la Xarxa, forçosament adaptada al moment actual de crisi i sequera econòmica.

És greu que 73 tècnics formats i amb experiència en desenvolupament socioeconòmic es quedin a l’atur. L’ocupació dels AODLs ve determinada pels plans que s’han d’implementar als territoris. Si no hi ha plans no hi ha possibilitat de feina.

El govern central ha fet una reducció general de les transferències a les comunitats autònomes i ajuntaments, els projectes europeus són improbables ja que els resultats de les auditories situen a la comunitat autònoma dins la llista negra. Del desenvolupament sostenible dels municipis (AL21) ja no se’n parla. No hi ha cap projecte de reactivació econòmica que s’estigui cuinant i quant se faci tindrà una clara tendència centralitzadora.

Els Ajuntaments i Consells Insulars de Balears es queden sense suport tècnic pels seus processos de desenvolupament quant més falta fa. El protagonisme de moltes entitats locals en el propi desenvolupament topa amb una tendència clara de desconfiança respecte a l’actuació de les administracions més properes al ciutadà.

El DL no és un invent recent, tampoc nacional. Si fem un poc d’història ens hem de remuntar a 1994 a “la Cumbre de Essen”, on la UE reconeixia la contribució de les iniciatives locals de desenvolupament i ocupació a la lluita contra l’atur, adaptant-se l’any següent com Estratègia Europea "l’estímul de les iniciatives locals de desenvolupament i ocupació", prefigurant el que seria en un futur el model de treball de les societats preocupades amb la solidaritat, la participació, la sostenibilitat, la creativitat i la rendibilitat econòmica. Així es reflecteix en els programes, directrius, estratègies de la UE fins el dia d’avui, conscients de què cada territori té una problemàtica específica i les propostes s’ha d’ adaptar a les necessitats i característiques amb les seves dificultats i oportunitats.

També s’impulsaren els pactes territorials com a marc d’actuació amb l’objectiu d’ aconseguir una extensa col•laboració i coordinació regional i local en les politiques integrades per a l’ocupació i en la mobilització dels recursos. Partint d’allò local, amb la col•laboració àmplia i efectiva de les empreses, sindicats, interlocutors socials i econòmics s’elaboraren estratègies integrades i plans d’actuació pel foment de l’activitat econòmica i l’ocupació a nivell local. Foren un bon instrument per treballar pel desenvolupament racional dels territoris. Formaven part dels eixos centrals de la programació dels plans presentats pels estats membres de l’Unió Europea.

I ara, després de tantes alabances, el Plan Anual de Política de Empleo para 2012, l’Estrategia Española de Empleo 2012/2014, des d’una visió centralitzadora no deixen cabuda per fer feina a partir d’allò local; els problemes macroeconòmics fan que s’oblidi quin és l’espai i la dimensió en la que se mou la vida i l’economia real; on se desenvolupen les accions directes de creació d’ocupació, el foment de la cultura emprenedora, les activitats empresarials innovadores, l’economia social, la participació social...El DL va sorgir com a solució a crisis anteriors on es va veure que les polítiques macroeconòmiques no donaven resposta.

El DL no és un model únic però sí necessari pel desenvolupament social i econòmic. Incorpora la necessitat de planificació en el desenvolupament territorial. Exigeix la intervenció des de diferents àmbits d’acció de manera integrada i en tot el seu conjunt.

L’estat del benestar constitueix un ecosistema en el que aspectes com educació, economia, treball, habitatge, sanitat, consum, serveis socials i culturals es troben sotmesos a dinàmiques compartides. Amb la intervenció local i una visió descentralitzadora i sostenible se propicien processos de creixement socioeconòmics i canvis en la qualitat de vida de la població.

Les iniciatives locals són especialment importants perquè neixen del propi teixit socioeconòmic, permeten identificar noves necessitats i noves activitats econòmiques, possibiliten la coordinació adequada entre l’oferta i la demanda formativa, aprofiten al màxim la diversitat territorial i cultural i l’articulació de noves formes d’actuació pública. Propicien un desenvolupament integrat de caràcter endogen, l’experimentació en noves formes de crear ocupació i activitat econòmica. Potencien l’economia social, la implicació i la sensibilització de la població en el desenvolupament del seu territori.

Els AODLs són els que millor coneixen les característiques i problemàtiques concretes que afecten a cada territori, són els més propers als ciutadans. Impulsen, desenvolupen i cerquen alternatives econòmiques diferents a les tradicionals, fomenten entorns propicis per a l’activitat econòmica i empresarial, aprofiten sinergies, milloren les formes d’ocupació, animen i donen suport a l’ auto-ocupació i la creació de noves empreses, impulsen formes noves de cooperació. Són nexe d’unió entre els diferents actors locals i l’administració autonòmica, entre l’administració i la iniciativa privada.

Però ara hem de començar a parlar amb passat. Serveixin aquestes línies per posar en valor la feina feta fins ara des de les bases del desenvolupament i per prendre consciència de la importància de la pèrdua que suposa pels nostres territoris no poder contar amb la Xarxa de AODLs, necessària "ara més que mai".

El desenvolupament local (DL) és un damnificat més de l’actual tsunami neoliberal com a única política econòmica possible, de la intensa tendència centralitzadora i de les tisores del govern.