Els diuen pressupostos de crisi: 1.600.000 per a Marivent, front a 780.000 € per a les ONG de Cooperació.

Fina Santiago . Diputada del Parlament de les Illes Balears

He volgut posar aquest títol perquè crec que reflecteix bastant el cinisme i la injustícia d’aquets pressupostos. Però podem fer el que fa la revista satírica El Jueves amb les portades, un altre títol podria ser “ 1.600.000 d’€ per a Marivent i una baixada d’un 15% en les polítiques d’igualtat i lluita contra el maltractament”

Els pressupostos de la Comunitat Autònoma del 2013 són un clar reflex de les polítiques neoliberals que practica de forma contundent el Partit Popular. Un dels objectius del neoliberals és reduir i desprestigiar l’administració pública i fer-la més barata per facilitar la seva privatització. Doncs a aquests pressupostos es veu el full de ruta de forma nítida. Primer canviar poc a poc la mentalitat de la gent, fent pagar el que no es pagava, introduint taxes: La que es va introduir l’any passat eren els 10 euros per: tarja sanitària, aquesta taxa es manté. Al pressupost del 2013 introdueixen 30 taxes noves !. Les més greus són la de 20 euros per revisió de la valoració de la discapacitat, i altres 20 euros per revisió de la valoració de la dependència.Taxes que no són progressives, fan pagar al mateix a una persona que cobra mil euros al mes que a una que en cobra deu mil.

Al marge d’aquestes taxes a partir de l’any que ve, i per imperatiu del Govern de l’Estat, s’haurà de pagar el transport sanitari no urgent i determinades pròtesi. El copagament de les medicines per part dels jubilats també van amb aquesta línia

Un altre objectiu que tenen aquestes polítiques neoliberals és reduir els sous dels treballadors i treballadores públiques, no substitucions dels treballadors que estan de baixa o de vacances, reduir personal. Això fa que l’administració sigui més barata, i en conseqüència facilita la privatització i/o l’externalització de serveis. Així per exemple de la Conselleria de Sanitat es redueixen 53 milions el capítol de personal i augmenten 43 milions el capítol de contractació d’altres empreses. Això suposa que trauran personal sanitari per contractar serveis externs.

Als darrers anys s’han reduït els sous dels treballadors. En els pressupostos del 2013 no hi ha pujada de sous per compensar aquestes pèrdues de poder adquisitiu, i a més a més hi ha vàries previsions d’EROS –expedients de regulació de l’ocupació- , és a dir més acomiadaments.

En segons quin sectors, aquesta reducció de personal té altres afectes negatius, com per exemple en sanitat. La reducció de personal fa augmentar les llistes d’espera i per tant el desprestigi de la sanitat pública i la baixa de qualitat de l’atenció sanitària. No és d’estranyar que els darrers dos anys l’oferta de assegurances privades hagi augmentat, com que la gent ha d’esperar molt per fer-se una prova o tenir diagnòstic, si pot, ho paga fora del circuit de la sanitat pública. Aquesta baixa de qualitat també afecta i de forma alarmant al sector educatiu, el de serveis socials, i el de protecció del medi ambient.

En els pressupostos manquen doblers per pagar els ajuts econòmics de la llei de dependència a les famílies, la renda mínima continua amb el mateix pressupost que l’any 2008 com si la demanda no hagués augmentat per la crisi, han desaparegut les partides d’ajuda a la diversitat d’Educació, programes culturals desapareixen, però no és que no hagi dobles.

Aquests pressupostos són els segons més alts de tota la història de la Comunitat Autònoma, però prioritzen el sector financer, 1 de cada 4 euros dels pressupostos van destinat als bancs, dels 3.574.000 milions euros de la totalitat del pressupostos es destinen als bancs 800 milions d’euros. Tot això, mentre hi ha una baixada de 48 milions a sanitat, 17 milions a educació, 7 milions a cooperació.

I ho fan un únic objectiu que el sector financer tingui capacitat de poder donar crèdits a les empreses privades. Els bancs ara tenen dificultat per donar crèdits. No vull aprofundir aquí el motiu de la manca de liquiditat dels bancs, que no és pel deute públic, és pel crèdit privat que no es torna, conseqüència de la mala gestió financera i la seva política especulativa.

Altres aspectes que assenyalen clarament la voluntat de reduir l’administració pública és que pràcticament no hi ha partida destinada a la inversió pública. La inversió la deixen a la iniciativa privada. Per això fan Lleis de Turisme que facilita aquesta, però justament sobre l’especulació del territori.

Una altra de les voluntats expressades als pressupostos és l’afebliment de la Xarxa Civil. La baixada del capítol 4, que és on estan la partida pressupostària per a les entitats civils, ONG és espectacular. De les compareixences dels consellers podem assenyalar que no hi ha partida per a les entitats de cooperació, per a les entitats del tercer sector, pel manteniment de les associacions en general, per cultura, per a immigració baixen més de la meitat...

Això és la continuació de fer desaparèixer el Defensor del Pacient de sanitat; modificar el Consell Escolar en manco presència sindical i de la societat civil; el Consell de la Joventut, El Consell Econòmic i Social... Anuncien amb orgull que s’ha acabat la cultura de la subvenció, ho diuen amb to pejoratiu. Hem de recordar que moltes entitats, subsisteixen gràcies a les subvencions anuals.

Hi ha molts altres aspectes a ressenyar d’aquests pressupostos, però l’extensió de l’article no ho permet, però no vull acabar sense mencionar la manca de respecte que demostra el Govern en relació al Parlament. Ha fet la previsió d’ingressos procedents de tot un seguit d’impostos, que encara no tenen aprovades les lleis que els sustenten. Això vol dir, que ja sap que el Parlament els donarà suport independentment del contingut. O que claudiquem davant Madrid, no tenen la intenció de reclamar el conveni del tren i per tant anuncien la paralització definitiva de les obres de la via Manacor-Artà. No hi ha ingressos procedents de l’Estat per via Estatutària; els ingressos per capítols sectorials baixen de dependència, d’educació, de sanitat, d’infància, de serveis socials per exemple el Pla de Prestacions bàsiques. O no afavoreixen les administracions més properes, Ajuntaments i Consells, als pressupostos del 2013 la partida als ajuntaments baixa un 38’3% i las Consells un 17’8%.

Com veis són uns pressupostos molts durs, que no tenen cap mesura concreta per sortir de la crisi, i que generaran més dificultats socials i més patiment a les persones.