Entrevista a Miquel Ensenyat

MIQUEL ENSENYAT RIUTORT, neix a Banbury (Anglaterra). Fill d’emigrants, son pare nasqué a Sóller i sa mare a Maria de la Salut. Als dos anys tornà a Mallorca. Té ara 43 anys. És Diplomat en Educació Social i té quatre anys d’estudis en teologia i filosofia. Treballa en tasques de cooperació i amb joves amb problemes de conflicte social a la Fundació Diagrama. Ara es dedica amb exclusivitat a la tasca de Batle d’Esporles. Viu en aquest poble des de que als 24 anys anar a treballar com a tècnic de joventut a l’Ajuntament.

Com es el teu poble, Miquel?

Esporles té 4.900 i escaig habitants, a punt d’arribar als 5.000. Tenim una indústria del vidre i empreses de construcció i de serveis turístics, a més del comerç local. Molta gent fa feina a Palma. És un poble amb una població molt jove. Tenim 92 infants a l’ escoleta de 0 a 3 anys i 550 alumnes a l’escola de primària. Tenim una taxa de natalitat molt alta. No tenim un elevat número d’immigrants censats al poble. El nostre poble té una tradició de consciència social des de l’existència de fàbriques de tèxtil i les lluites obreres que se desenvoluparen pels anys trenta. D’allà ens ve la Casa del Poble. També la tradició participativa. Actualment tenim 22 associacions, de tipus cultural, social, esportives, de cooperació...La majoria del poble pertany a qualque associació. Com la de la Tercera Edat, Banda de musica, Casal de joves, equips de basquet, futbol i volei, Coral, col·lectiu Sa Figuera de consum responsable, l’associació Esporles al Món que gestiona l’agermanament amb la població de San Ramón de 70.000h. del districte de Matagalpa a Nicaragüa, la xarxa de comerciants, etc.

I la realitat electoral?

L’Ajuntament té 11 regidors. 6 del PAS-PSM, 4 del PP i 1 del PSOE. Per 4 vots no tenim el setè regidor. És a dir governam per primera vegada amb majoria absoluta. El PAS és una plataforma que se presentà per primera vegada l’any 1991. L’any 1995 amb coalició amb el PSM tragué 3 regidors i 3 regidors el PSOE. Es governà amb un pacte que es trencà. L’any 1999 el PP treu majoria absoluta, el PAS-PSM repeteix amb 3 i el PSOE se quedà amb 2 regidors. El 2003 el PP governà amb 4 regidors amb minoria, amb 4 regidors del PAS-PSM, 2 del PSOE i i 1 de UM. A mitjan legislatura, amb un vot de censura, som elegit batle. El 2007 El PAS-PSM treu 5 regidors, el PP altres 5 i el PSOE 1. També seguesc com a batle. I finalment el 2011 assolim la majoria absoluta.

De quines mesures de govern realitzades, et sents més satisfet?

La que més és la d’haver forjat un altra manera de governar, basada en la cultura de la participació. El poble i l’equip de govern aprenem conjuntament una altra manera de gestionar els afers públics. S’han creat espais de participació com és el Fòrum de participació ciutadana vinculat a l’Agenda Local 21; el Patronat de Cultura a on hi són totes les associacions culturals o el Patronat d’Esports amb totes les associacions esportives.

També estic satisfet de les infraestructures aconseguides, com és el Centre Cultural Sa Fàbrica; el centre de dia i el centre de vespre de Ca ses Monges; el centre de salut nou, la reforma del 50% de la xarxa d’aigua potable i clavegueram, la nova depuradora, i ara estam en la piscina i l’ampliació de l’escoleta municipal. També estic satisfet del Pla de millora de la mobilitat, que intenta que el xap en dues meitats del poble, que fa el pas natural del torrent, quedi corregida.
N’hi ha d’altres com la recollida selectiva, o l’activitat mediambiental decidida a l’Agenda Local 21, que pens que són molt beneficioses pel poble.

I quins reptes t’agradaria poder resoldre?

Ajudar a poder reconvertir les antigues feines de la gent que se dedicava a la construcció, a altres activitats que ajudin a revitalitzar econòmicament al poble. Ens agradaria que GESA-ENDESA, s’impliqués més en el desenvolupament d’energies renovables. Ens agradaria poder fer una generació elèctrica amb biomassa per poder injectar a la xarxa elèctrica. De moment ho fem en la calefacció domèstica de l’escola i algun altra edifici públic. Aquesta activitat està en relació a la neteja dels boscos que ara no s’està efectuant, en la tradició carbonera del municipi, i cal dir que els propietaris de les finques ho veuen amb molt d’interès. Hi ha un col·lectiu que treballa amb aquesta tasca i tal volta el dia de demà, es pugui convertir amb una cooperativa i crear llocs de treball estables. L’àrea de dinamització econòmica del municipi ho està impulsant, així com recuperar l’agricultura ecològica a través d’una escola-taller per aturats.
També fem una experiència que diem “ Tasteig d’oficis” , que es facilitar a alumnes de l’institut poc interessats amb els estudis, a fer pràctiques amb la brigada municipal, perquè coneguin els diferents oficis. Molts d’ells han pogut retrobar una orientació motivada cap a la formació professional.

Com organitzeu la gestió municipal?

D’entrada vull dir que som l’ únic de l’equip de govern que té dedicació exclusiva. Els altres regidors han de compatibilitzar la seva dedicació amb la feina i altres activitats de treballs voluntaris i dedicacions familiars. Per això hem potenciat la figura dels assessors. Tenim 8 assessors, que cobren 1€ a la setmana per la seva tasca. És una manera simbòlica de formalitzar el seu compromís públic amb la gestió municipal. Cadascun es responsabilitza d’una activitat concreta i ajuda a descarregar la feina a la resta de regidors. També tenim una xarxa d’una quarantena de col·laboradors. Igualment són responsables de qualque activitat, com és per exemple la Jornada d’Estudis Locals, la Fira Dolça, la recuperació de les teulades de la casa del Poble, etc. Hi ha una gestió molt descentralitzada i molt participada. I sembla que hi guanyem també amb eficàcia.

Com veus el municipalisme a Mallorca?

Ara hi ha uns forts atacs contra el municipalisme, amb l’intent de tornar centralitzar l’estat. Se’ns intenta ofegar econòmicament. El nostre ajuntament té recursos tan sols per mantenir els serveis que oferim. Si no tenim recursos externs, no podem fer inversions. Malgrat això, seguim aportant el 0’7% del nostre pressupost municipal ( uns 18.000 €) als agermanaments amb Nicaragua, que garanteixen el manteniment de 4 escoles rurals per a 100 alumnes, els 4 menjadors de les escoles i un dispensari mèdic escolar, obert a la resta de la població. El que si crec que hi ha és una oposició molt forta del conjunt de batles a llevar les competències municipals i el protagonisme dels ajuntaments, com administracions de primera línia de la ciutadania. Tota persona ha trepitjat una dependència municipal qualque vegada. No és pot dir el mateix de la resta d’administracions. La FELIB i la Federación Estatal de Municipios y Provincias, defensen col·lectivament i amb força el paper municipal, per damunt de les militàncies de partit. Això me sembla una realitat prou rellevant.

I a nivell personal, has pensat en qualque moment si la càrrega és massa feixuga?

Bé, a vegades m’entra la desesperació per veure que les coses no fan la via que jo voldria. No m’agrada la indecisió. M’agrada el dit i fet. De jovenet ja me deien”tu primer ho fas i després ho penses”. La gestió t’obliga a aprendre a pensar i entendre la dinàmica dels processos. Així i tot, hi ha coses que encara me regiren. Me desespera veure que hi ha problemes concrets de la gent que no puc resoldre des de l’àmbit municipal. També m’exaspera quan la dinàmica legal de la tramitació dels procediments administratius, van per darrera de les necessitats de les persones. Això i que un batle exerceix les 24h. al dia, encara que no se vulgui. Al final arribes a tenir un cert desgast personal. Però quan pots veure resultats positius de la teva feina, saps que allò pel que has lluitat ha valgut la pena. Carregues les piles i te tornes a posar en marxa.

Creus que la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, s’ha de consolidar?

És fonamental que ho faci. El sistema corcat pels interessos de les finances i les grans corporacions, s’ha desenvolupat amb els governs del PP i del PSOE. Cal consolidar un tercer espai de l’esquerra nacional, alternativa i ecologista. Un espai de la gent amb les mans netes i a la vegada desfermades d’interessos amb els poderosos. Cal pensar amb una coalició el més oberta possible i unida. A vegades la cultura dels partits se mira massa la seva pròpia guixa. Estam en política perquè volem canviar les coses. Cal crear instruments útils per fer-ho. Una coalició estable que demostri en la feina i en el pensament que ens complementem. Que en la participació oberta de la gent ens fem més forts tots. Demostrar en la pràctica que “ no tots els polítics són iguals”. Això ho repeteixen i els interessa dir-ho als partits grossos, per fer veure que no són possibles les alternatives. Per combatre-ho no basta proclamar-ho. Hi ha que demostrar-ho. És el que intentam fer a Esporles. De fet la dinàmica de la coalició PAS-PSM des de fa temps és una dinàmica de feina per l’ interès del poble i no preocupa fer evident sempre el patriotisme de partit. És el que ens cal fer també a la coalició.

Te penses presentar a la propera legislatura?

No, ho tinc clar. A final d’aquest mandat ja farà 10 anys que seré batle. Pens que és bo per a mi i també per al poble, que hi hagi un canvi, una renovació. Tenim un equip de govern amb gent jove, que empeny amb molta força i preparació. Cal deixar pas a la saba nova.