Exigim un referèndum!

Sergi Cassanyes Garcia . Secretari de la Federació d’Associacions de Veïnats

Faig aquest escrit el dia després de la vaga del 14 de novembre. No entraré aquí a valorar el seguiment de la mateixa ni a discutir sobre el nombre d’assistents a la manifestació convocada per tancar la jornada. És evident que aquesta participació va ser massiva i demostra que els ciutadans estan més que farts de la política que realitza el govern de Madrid i darrere aquest, el de les Illes Balears.

El Govern, segurament, no és donarà per assabentat. Dirà, com sempre, que els que no varen sortir i, segons aquest, donen suport a la seva política de retallades, en són més. Tots sabem que no és així, però per esbrinar-ho, per saber si realment la gran majoria dels ciutadans està en contra d’aquestes retallades o no, no hi altre remei que demanar-ho en un referèndum. Molts diran que és una bajanada fer un referèndum, però el tema és molt més profund del que sembla.

El PP va arribar al govern legítimament, això ningú no ho dubta. Representa la majoria dels que els varen votar, però no s’equivoquin, no representen la majoria dels ciutadans. Els que votaren altres partits i els que simplement no anaren a votar en són molts més. Per l’altra banda, estar al poder legitima que puguin governar com vulguin? Personalment, crec que no. Com bé varen dir des del balcó a la nit electoral: han de governar per a tots els ciutadans de l’Estat espanyol, els hagin votat o no.

Al front de la demanda d’aquest referèndum està la Cimera Social, integrada per més de 40 entitats representatives de tots els àmbits de la societat, com són els sindicats, entitats socials, culturals, veïns, pares, mestres, etc., que impulsen una recollida de firmes. Perquè ajudi a aquesta tasca, s’ha format una comissió promotora configurada per una variada representació de la societat: Sebastià Alzamora i Martín (escriptor i gestor cultural); Macià Blázquez Salom (professor UIB); Maria Bonnín Cortès (creient i feminista); Carlos Garrido Torres (escriptor i músic); Margalida Capellà i Roig (professora UIB); Joan Carrero Saralegui (defensor dels drets humans); Jean François Cuennet (traductor); Victòria Ferrer i Pérez (professora UIB); Guillem Frontera i Pascual (periodista i escriptor); Joana Ana Gual Frau (ex-professora UIB i jubilada); Miquel López Crespi (escriptor); Miquel Àngel Llonovoy (artista); Francisca Mas Busquets (advocada); Biel Mesquida Amengual (escriptor); Alexandre Miquel (professor UIB); Luís Ortas Pau (cineasta); Damià Pons i Pons (escriptor); Marisol Ramírez Verdejo (periodista); Bernat Riutort Serra (professor UIB); Ana Salom Ripoll (productora teatral); Maria Salleras Juan (treballadora social); M. Àngel Sancho (empresari); Antoni Tarabini-Castellani Cabot (sociòleg); Joaquin Valdivielso Navarro (professor UIB); Carles Valentí Aguiló (educador social i activista); Aina Vicens Llodrà (metgessa de Primària),i altres.

El PP es va presentar amb un programa que no té res a veure amb el que esta fent en l’actualitat. Totes les mesures que ha pres per sortir de la crisi que estem patint sols han servit per aguditzar-la més. Les retallades en àmbits bàsics con l’educatiu, la sanitat o els serveis social han estat brutals.

Els integrants de la Cimera, i així ho fem saber en el full de recollida de firmes, sentim que ens trobam davant d’un flagrant incompliment del "contracte electoral" establert entre el PP i els seus votants, que es tradueix en una profunda animadversió cap a aquells que apliquen unes polítiques que agredeixen els ciutadans en lloc de protegir els seus interessos. Consideram que aquesta situació només es pot resoldre democràticament si el programa de govern que abans desconeixíem i ara patim se sotmet a consideració per part dels mateixos electors que el van dur al poder.

Ningú no va poder pronunciar-se sobre abaratir l’acomiadament, sobre la individualització de les relacions laborals, sobre les retallades en educació i sanitat, sobre l’increment dels impostos, sobre la reducció de salari i ocupació en les administracions i empreses públiques, sobre les retallades en dependència, sobre la reducció de les prestacions per desocupació... Aquests són els temes responsables pels quals molts dels seus votants s’han sentit estafats amb les polítiques del Govern del Partit Popular.

Per aquestes raons, i emparant-nos en l’article 92.1 de la Constitució espanyola, que estableix que: "Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans", reclamam que es faci una consulta popular vinculant sobre les retallades que estan canviant la realitat del nostre país i la vida quotidiana dels seus habitants.

Aquesta iniciativa pretén donar l’oportunitat d’opinar sobre allò que la campanya i el programa electoral del PP ens va ocultar fa un any i, sobretot, poder opinar si aquest és el camí a seguir per superar la crisi.