La crisi des de l’àmbit verd europeu

Joan Groizard Payeras . Membre d’Iniciativaverds i la Xarxa Equo jove.

El passat cap de setmana del 9 a l’11 de novembre, el Partit Verd Europeu va celebrar el seu dissetè Consell a Atenes, Grècia, al qual vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar una altra companya de la Xarxa Equo Jove i Juantxo López de Uralde (coportaveu federal d’Equo).

Sense cap mena de dubte, el tema omnipresent durant la cimera fou la crisi de deute i el clima politico-econòmic a nivell europeu: Ja només arribant a l’aeroport, una vaga total de metro i parcial d’abutobús va complicar un poc l’arribada a l’hotel on es celebrava el Consell. Malauradament, vàrem tenir poca ocasió de sortir de l’edifici i conèixer de primera mà la situació al país, però quan sí ho férem, els contenidors desbordats de fems – mostra de la situació dels serveis municipals – i les “lecheras” (més bé petits camions) plenes d’agents armats que es posicionaven als carrers principals al vespre, eren les principals mostres d’aquell “país en crisi” que els mitjans i les xarxes socials ens han descrit els darrers mesos.

Però alhora, la tranquil·litat dels carrers del centre i la Plaça Syntagma i alguna conversa amb atenesos ens donaven una imatge diferent - per una banda una sensació de “normalitat” i superació, que el batle d’Atenes va reivindicar quan ens agraïa haver triat la seva ciutat per fer la trobada; per altra, una visió ja gairebé de resignació, un escenari “post“ on la gent només té ganes de “cercar-se la vida” i ha perdut les energies per lluitar.

La crisi també va ser la temàtica principal del Consell. Va ser interessant constatar fins a quin punt les diferencies “Nord-Sud”, fins i tot dins de la mateixa família política, van dificultar l’aprovació una resolució sobre la sortida europea de la crisis – encara que la predisposició, per exemple al escollir Atenes com a ciutat amfitriona, semblava que seria més de solidaritat que de confrontació. Els partits mediterranis com els Verds Grecs o Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) parlaven de deute il·legítim, mentre que els socis més nòrdics de posar l’economia en ordre i complir amb els compromisos.

Aquestes diferències també van ser evidents dins l’àmbit Jove – la Federació de Joventuts Verdes Europees (FYEG, per les seves sigles en anglès) organitzava un taller d’apoderament jove, on al debat es repetien les paraules “solidaritat” i “unió”, però amb poca visió de com integrar les diferents perspectives sense acabar en un “nosaltres contra vosaltres”.

A nivell polític, el Partit Verd Europeu escollia la seva nova Executiva, entre els membres de la qual està la Mar Garcia, d’ICV, que va acabar el seu discurs de presentació amb un “us demano el vot per portar una mica del calor mediterrani al cor d’Europa”. Que una perspectiva dels Països Catalans – que per cert segueix treballant a nivell local a l’Ajuntament de Barcelona – estigui representada al centre del Partit Verd Europeu és una bona passa endavant en aquest necessari reforçament del diàleg nord-sud dins d’Europa. Un reforçament que totes les parts veuen necessàries, com es podia interpretar dels ànims i bons desitjos que rebíem quan ens veien amb la xapa d’Equo.

També a nivell jove, els verds europeus van posar-se a la nostra disposició per compartir experiència, recursos, o el que necessitéssim, per tal de construir un fort moviment jove ecologista al sud-oest europeu – que alhora pugui participar activament a nivell continental i proporcionar aquesta perspectiva que encara manca.

El que m’ha quedat més clar, si és que això és possible, és que no hi ha sortida fàcil a les crisis política i econòmica a les que ens enfrontem. Que ningú, ni tan sols els nostres socis politics, ens rescataran, i que som nosaltres mateixos que hem de construir el nostre propi rescat. Sí, una gran part de les solucions han d’arribar d’Europa – però una Europa que hem de construir activament i fer nostra, on hi participem sense complexos, i no una Europa externa que dicta i imposa.

Hi ha força feina per davant, però nosaltres podem. I tant si podem!