Palestina. La primavera als seus ulls

J.Jesús Camargo

La tragèdia de Gaza es revelarà cada vegada amb més claredat amb el pas del temps

Edward W.Said

Per a què no floreixi la primavera en llurs mirades. Israel se n’encarregarà d’això. El govern d’Israel amb Netanyahu de líder, ens recordes que farà tot el possible i allò més cruel per a què no floreixi en els ulls dels palestins, i seguirà amb el seu empenyorament de buidar les mirades dels palestins fins a la inanició. Segueix empenyorat en buidar les terres de Palestina d’àrabs... el somni sionista de netejar el somiat Gran Israel de palestins.

És sense dubte, la continuació de la Naqbah de 1948., la catàstrofe palestina es perllonga ja més de seixanta anys. És una Naqbah que es perllonga ja massa en el temps. I fins que no es reconegui que l’Estat d’Israel , l’Estat sionista, la fràgil etnocràcia que no democràcia, és un Estat construït sobre les cendres dels cossos dels palestins de la Naqbah de 1948, i en endavant, per crear un fictici Estat purament jueu. Fins que no es reconegui l’arrel del problema, el sionisme, no hi haurà pau possible. Així el govern d’Israel continuarà la Naqbah , la neteja ètnica sistemàtica, continuarà amb elseu terrorisme d’Estat. I sempre necessitarà acontentar la dreta més radical, al sionisme i els seus sequaços racistes. I la Naqbah continua, no cessa.
I avui les bombes d’Israel maten palestins des de terra, aire, i ara des del mar mediterrani. Aquesta mar que Israel prohibeix ésser navegada pels pescadors de Gaza, I cauen a Gaza, la major presó a l’aire lliure d’éssers humans del món, són bombes que serveixen a Netanyahu per fer l’ullet a la dreta israeliana, als sionistes racistes bel•ligerants que deshumanitzen als àrabs i els veuen únicament com a un obstacle per al seu somni del Gran Israel. Lluita per aconseguir l’absència total de palestins. Perquè per a ell i els seus partidaris, quants menys palestins, més Israel, més territori, més possibilitats d’acariciar el somni sionista de l’Eretz Israel. Bombes per acontentar els seus còmplices i aliats dretans, i aconseguir tot el poder en les eleccions del proper 22 de gener.

I tot això ho pagaran els palestins, els seus infants, la seva gent. Els funerals, les llàgrimes, la por , la ràbia, la consternació es succeeixen a mesura que van caient les bombes israelites. Els nins són assassinats sense pietat. Aquests infants, eren terroristes perillosos? Eren terroristes en potència? Per a Netanyahu sens dubte és així. Per als sionistes,qualsevol àrab és un terrorista en potència.

Aquesta visió orientalista del palestí, no neix del no res. Com ens recordava Edward W.Said és un ésser obsessionat amb tot allò que ell suposa que és seguretat. I està obsessionat amb matar la major quantitat de palestins, i establir la major quantitat d’assentaments i colònies a les terres de Palestina, sobretot a Cisjordània i Jerusalem-est, on ja hi viuen més de mig milió de colons jueus. Amb la intenció de materialitzar el somni sionista de judaïtzar tota Palestina.

No cal recordar que per a Netanyahu els palestins són éssers inclinats inevitablement cap a la violència, en quant àrabs, per tant, per a ell i els sionistes són terroristes en potència., Netanyahu escrigué sobre terrorisme des d’un punt de vista orientalista i propagandista a la seva obra Terrorism: how the west can win quan era ambaixador de les Nacions Unides, i era un dels dirigents del Jonathan Institute sobre terrorisme. En aquesta obra defensava que els àrabs eren proclius al terrorisme pel simple fet d’ésser àrabs.

Un suposat centre d’estudis i anàlisis sobre terrorisme, un grup d’”experts” en terrorisme que es dedicava a fer propaganda i propagar la idea i els clixés necessaris per a què qualsevol israelià veiés un terrorista en els ulls dels palestins. Aquestes idees s’incrustaven en les mentalitats dels israelians,. Així Netanyahu “el soldat ideològic” com l’anomenava Said, es féu tan expert en terrorisme que avui lidera una campanya de terrorisme d’Estat en estat pur. Per a Netanyahu el fet que Israel existeixi passa per anihilar la major quantitat possible de palestins. El Netanyahu racista.

Said recordava com Netanyahu era un ambaixador a les Nacions Unides que no podia suportar estar en una mateixa habitació amb un àrab . I evitava , de totes totes, coincidir amb algun àrab en una mateixa sala. I fins i tot el 1988 va coincidir amb el filòsof palestí en el mateix vol cap a Europa, i quan se n’adonà que en Said estava al seient contigu al seu, demanà que el canviessin tot d’una de lloc. El seu funcionari de les Nacions Unides que es trobava en el mateix vol li va mussitar a Said: “crec que l’ambaixador li té por, senyor Said”... Un exemple de la palestinofòbia que té i oreja la persona del primer ministre d’Israel de 2012, aquest racista governa l’estat etnocràtic que no democràtic d’Israel.

Avui la situació és diferent, d’aquell cru desembre del 2008 a Gaza, quan Israel anihilà a més de 1.400 palestins, entre ells més de 400 infants. I darrera de les xifres, el trauma, les llàgrimes, la impotència, la por per a sempre. L’odi. El cansament. El fet d’implorar no-res amb la mirada. Avui, no és com ahir, però la neteja ètnica continua, encara que els ressorts de la zona són diferents. La primavera àrab ha reconfigurat Orient Mitjà. Ja no hi és en Mubarak al capdavant d’Egipte, que fou un còmplice de la matança del 2008 i còmplice d’Israel. Avui és Mohamed Morsi el president d’Egipte i és el líder dels Germans Musulmans. I Hamàs és fill polític d’aquest partit islamista que naixé els anys vint del segle passat. Morsi vol liderar la causa palestina, i va enviar al seu primer ministre Hisham Kandil a Gaza aquest cap de setmana, per a mostrar el seu suport al govern d’Ismael Haniya de Gaza, que governa des del 2007, després de guanyar les eleccions palestines de gener del 2006 i després de la ruptura de les seves relacions amb Al Fatha i Mahmoud Abbas que “governa” Cisjordània.

Per tant la situació des de la primavera del 2011 ha canviat. ¿S’atrevirà Netanyahu a portar a terme una acció de genocidi brutal com la del desembre de 2008? sigui com sigui, la Naqbah no ha acabat, el patiment de Palestina no cessa des de fa més de seixanta anys ja. On està la comunitat internacional? Obama, el del somni, el de l’esperança, el del premi (insultant) Nobel de la Pau, continua donant suport moralment i econòmicament a Israel, i es rendeix als peus del sionisme, i del lobby sionista nord-americà.
Avui l’hospital de Shifa, a Gaza, no dóna per a més, les tovalloles fan de benes, tot escasseja, excepte els ferits que no aturen d’arribar i augmenten sense aturar. El dissabte eren ja més de dos-cents ferits, d’aquests 62 eren infants.

Al carrer qui s’atreveix a mirar el cel, no hi ha estrelles fugaces ni estels acariciant el cel i els somriures dels infants, sinó que només hi ha lloc per a la necessitat d’arrecerar-se o de comptar les bombes i els morts, o somriures esquarterats dels infants per la crueltat del govern racista i sionista.
La Naqbah no acabà mai, la neteja ètnica no cessa, I la nostra indiferència serà còmplice de la massacre, del desnonament de Gaza, del patiment palestí. Si no reaccionam ja serem còmplices del fet que als ulls dels infants palestins no floreixi la primavera.

I silenci...

Que el silenci s’esqueixi per la llum de la poesia de Mahmoud Darwish

La terra se’ns estreny...

La terra s’estreny per a nosaltres
_Ens apila en el darrer passatge i ens despullem dels nostres membres per passar
_La terra ens dessuca. Ah si fóssim blat per morir i renàixer!
_Ah si fos la nostra mare per compadir-se de nosaltres!
_Ah si fóssim imatges de roques que el nostre somni portés com a miralls!
_Hem vist els semblants d’aquells que matarà el darrer de nosaltres en la darrera defensa de l’ànima.
_Hem plorat els aniversaris dels nostres fills. I hem vist les cares d’aquells que llançaran els nostres fills per les finestres d’aquest darrer espai
_Miralls que polirà la nostra estrella
_On anirem després de les darreres fronteres? On volaran els ocells després del darrer cel?
_On dormiran les plantes, després del darrer aire?
_Escriurem els nostres noms amb vapor tenyit de carmesí, tallarem la mà al caire perquè el completi la nostra carn
_Aquí morirem
_Aquí en l’últim passatge
_Aquí o ací... la nostra sang plantarà les seves oliveres.

Mahmoud Darwish