El 30D. Important manifestació soberanista

Maties Bennassar , membre Ateneu Pere Mascaró

Convocada per la plataforma 31-D es celebrà com cada any, la manifestació de la Diada de Mallorca. La plataforma està composada per Arran, Associació Diada de Mallorca, ANC-Mallorca, Endavant, Entesa, Esquerra, Grup Blanquerna, IniciativaVerds, JEN-PSM, PSM-EN, SPEC, SI i STEI-intersindical.
El lema fou Els Països Catalans decidim: AUTODETERMINACIO. Entorn a 7.000 manifestants, expressaren el seu rebuig al retorn a un model més centralista, i el desig a què se respecti els drets dels pobles a decidir, especialment dels que formen part de l’espai de Països Catalans.

La lectura del manifest unitari, la realitzaren els quatre acusats dels incidents que es produïren a la manifestació de la Diada de fa dos anys. Uns membres del servei d’ordre acusats per la policia anti-disturbis, de ser els causants d’unes destrosses, que varen ser obra de provocadors feixistes. Han estat absolts fa pocs dies. Ells recordaren a la tribuna, a les més de 80 persones, que a hores d’ara estan condemnades per multes, detencions, denúncies injustes i altres mesures de coacció, tan sols per expressar el seu rebuig a les polítiques reaccionàries del PP.

Un manifest on quedà palès, les crítiques a les retallades antisocials i contra la llengua i cultura catalana dels diferents governs del PP. Un manifest a on se valorà el paper de la resposta cívica i ciutadana a aquestes agressions. Un manifest que deixà clar que la lluita social i la lluita pels drets dels pobles, són elements indestriables.

Els partits polítics havien acordat no portar les seves banderes. Tan sols les senyeres. Els crits per la independència foren els més abundants. Però crec que no se pot generalitzar que tots els manifestants eren independentistes dels Països Catalans. Hi havia molta gent present que volia expressar el seu rebuig a les polítiques del PP, i molts de sobiranistes, que estan d’acord amb el dret dels pobles a decidir, però potser són més favorables a opcions federals o confederals en un principi; o sent independentistes, no creuen que l’opció d’una hipotètica independència, es pugui plantejar en primera instància, als Països Catalans.

Va ser una manifestació important. Per analitzar-la seriosament. Especialment per les tendències de fons que se podien detectar. Com és l’important nombre de joves que hi havia i l’entusiasme que portaven. La naturalitat i la normalitat que per ells suposa reclamar la independència. El sentiment de fàstic que fa l’actual govern autonòmic del PP a la majoria de la gent. El record de la gent més veterana, que li sembla que vivim un temps com el del final de la dictadura. Però com em va dir un d’ells al final de la manifestació: “al manco en aquells temps sabíem que anaven cap endavant, però és que ara, a més a més, sabem que anam cap endarrere..."

El final de festa i les cares de satisfacció dels manifestants al final del recorregut, indicaven que l’esperit de lluita del nostre poble no s’ha perdut i que s’havia donat una bona passa endavant.