Marisol Fernández, regidora de la coalició MÉS a l’Ajuntament de Palma.
Perquè estam cercant fems per tota Europa?
Per respondre a aquest pregunta ens hem de traslladar al 21 de maig de 1992. Aquest data va suposar la culminació d’unes de les majors hipoteques econòmiques i mediambientals per Mallorca fins l’any 2041. Joan Verger Pocoví, President del Consell Insular de Mallorca pel Partit Popular, va signar el contracte d’adjudicació per la gestió de residus sòlids urbans a TIRME.
EMAYA també es va presenta al concurs i el més lògic hauria estat que hagués guanyat. Era la empresa més idònia per continuar gestionant els residus urbans. Sense dubte, hagués dimensionat les instal·lacions en funció de les necessitats i no de l’expectativa de negoci. D’altra banda, també era la propietària dels terrenys on s’havia d’instal·lar la incineradora, i disposava de personal tècnic preparat per dur el projecte endavant. Però esta clar que la incineradora sempre s’ha enfocat més com a negoci que com a necessitat de Servei Públic.
Successives modificacions del contracte en el 2006 i 2007 per governs de PP-UM, han anat arrodonint aquesta estafa que tindrà greus repercussions per a la salut, el medi ambient i la economia de tota la ciutadania.
I ara paguem les conseqüències d’un mal plantejament inicial i sobre dimensionament de la capacitat d’incineració: 660.000 tones/any. Actualment es cremen unes 350.000 tones amb els residus locals. I quina ironia, enlloc d’estar contents per l’estancament i fins i tot la disminució en la generació de residus resulta que el PP troba que no són suficients i es fa necessari importar 200.000 ton/any per alimentar a aquest monstre insaciable,
I ens veiem en aquesta situació, fins l’any 2041, per un “contracte abusiu, pervers i lleoní” com el va definir el Regidor, del PP, responsable de Medi Ambient Sr. Andreu Garau. Definició que compartim. Un contracte que carrega sobre les esquenes de tota la ciutadania absolutament tots els costos d’una activitat gestionada per un grup d’empreses privades que no arrisquen cap doblers dels seus. Un negoci molt rentable gestionat per empreses elèctriques multinacionals com ENEL i Iberdrola i empreses constructores com: ACS i Fomento de Construcciones y Contratas que malgrat la crisi, guanyen milers i milers de milions d’euros nets, qualsevol d’elles molt més que tot el que gestiona aquest consistori.
I quan totes les estructures de la societat del benestar cauen per efectes de la crisis, quan s’estan modificant, a la baixa, tots els contractes i compromisos entre la ciutadania i l’administració, resulta que el Partit Popular remou cel i terra per evitar que TIRME no sols no arrisqui un cèntim si no que a més pugui guanyar més i més.
A punt va estar de pactar amb empresaris acusats de corrupció i extorsió, tal i com va denunciar el Coordinador d’IniciativaVerds, David Abril. Denuncia que va suposar la ruptura de les converses amb la firma Deco de Pescara i amb el seu propietari Rodolfo di Zio, arrestat el 2010 acusat de subornar a polítics.
Que no ens enganyin amb un discurs pervers que pretén primer, vendre la importació de fems com l’única solució per no pagar l’alta factura de la trampa on el PP ens va ficar l’any 1992 i que durarà 50 anys, i segon com un gran benefici ambiental, manipulant les paraules i el discurs sobre la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. Per molt que a importar fems per incinerar-lo TIRME, li vulgui dir “Exportació de Serveis ambientals de valorització energètica de combustibles sòlids recuperats”.
El passat dia 11 de gener vàrem assistir a l’arribada clandestina de les primeres 140 tones de residus en 6 camions. Aquesta operació s’ha desenvolupat d’una manera vergonyosa negant a la ciutadania la transparència i claredat que un assumpte com aquest requereix. La Sra. Soler, Consellera de Medi Ambient, ha demostrat en la gestió d’aquest tema de part de qui està, assegurant el guany de TIRME per damunt de tot, i complint el que va dir el mes d’agost en afirmar que el seu objectiu és que la incineradora sigui econòmicament eficient.
Volem també, denunciar l’impacte que la importació i incineració d’aquest residus tindran sobre la salut de les persones, la imatge turística i el medi ambient a Mallorca.
Les dades i estudis sobre la evidència científica dels greus riscos per a la salut en la crema de fems són una realitat. La hipòtesi que un excés de mortalitat per càncer pot ser deguda a l’exposició de la població a la contaminació industrial, està confirmada. I les incineradores són potents emissors d’agents cancerígens com dioxines, arsènic, crom, etc.
Quan es va posar en marxa la incineradora potser no, però ara ja si existeixen estudis científics i mèdics que han estudiat l’acumulat de tots aquests anys d’incineració i així ho assenyalen.
No podem perdre de vista que importar fems de l’estranger és una mesura que perjudicarà, encara més, la imatge turística de Mallorca. Ens sorprèn que aquest tipus de propostes siguin considerades, sobretot en moments tan crítics per a la nostra economia.
I en aquest greus moments de crisis no sols no es pot posar en perill el sector econòmic més important com és el turisme, si no que s’ha de cercar altres oportunitats de negoci, models basats en el reciclatge i recuperació generen entre 7 i 39 vegades més llocs de feina que la incineració. Segons un informe de la Unió Europa (13.01.2012): “La Comisión Europea estima que si los Estados miembros aplicasen correctamente la legislación sobre residuos, se conseguiría un ahorro de 72.000 millones de euros al año, aumentaría el volumen de negocios anual de la UE del sector de la gestión de residuos y del reciclado en 42.000 millones de euros y se crearían más de 400.000 puestos de trabajo de aquí a 2020”(*).
D’altra banda, la incineració NO produeix residu 0 i intentar fer creure el contrari és un insult a la ciutadania. Una instal·lació que tracti 200.000 tones anuals de fems produeix 6.000 tn de residus altament tòxics anomenats cendres que han de ser emmagatzemats en dipòsits especials de seguretat. També produeix 60.000 tn d’escòria, una part va abocadors i altra es pot fer servir per fer carreteres.
Anem malament pel camí de la incineració, tota la normativa europea, la estatal i la autonòmica, estableix com a màxima prioritat la prevenció en la generació de residus. A tal efecte, el Pla Director Sectorial, preveu que a mesura que l’assoliment dels objectius de prevenció en la generació i de valorització material dels residus previstos en el pla director, es procedirà a la clausura gradual de les línies d’incineració.
La incineració hauria de ser el darrer recurs, perquè incinerar suposa la crema indiscriminada d’una gran quantitat de matèria orgànica, que es podria convertir en compostatge, així com reciclar major quantitat d’envasos, vidre, paper i cartró. Per tant fomentar la reducció, la reutilització i el reciclatge ha de ser la prioritat de l’administració. És fonamental fer una gestió sostenible dels recursos.
I contràriament, amb aquest fantàstica política de gestió del residus del PP, la incineració competeix amb el reciclatge i quan més recicles més pagues. Sense dubte anem molt malament per aquest camí.
I abans d’acabar volem deixar clar que la incineració NO és una font d’energia renovable i neta. El potencial d’estalvi d’energia del reciclatge dels residus sòlids urbans és molt superior al potencial d’obtenció d’energia per incineració. No hem d’oblidar que part d’aquest valor calorífic és per la incineració de plàstics que provoquen emissió de substàncies tòxiques a l’atmosfera.