Les propostes i els discursos d’esquerres, en temps de desafecció

Antoni Noguera, regidor del grup MÉS a l’Ajuntament de Palma.

Vivim moments d’intensa desafecció de la ciutadania cap a la política institucional. La crisi econòmica i la crisi del sistema institucional, l’esfondrament de les perspectives de futur i dels projectes de vida de milions de persones arreu dels països democràtics “avançats” i la falta d’espais de participació ciutadana han exacerbat la percepció que el sistema actual no funciona i que els polítics tradicionals no són capaços d’oferir alternatives. La gent, tanmateix, les cerca, i vol contribuir a crear-les. En aquestes condicions, cal que les propostes i els discursos de les esquerres siguin fruit de processos que tinguin en compte les següents premisses:

La seva elaboració ha de partir del carrer, de la gent i de la societat civil, i després s’han de traslladar a les institucions. Les reivindicacions ciutadanes i els espais de participació i debat de cada vegada són més presents, cada vegada més gent es fa visible en els espais públics per dir la seva. L’esquerra hem de ser-hi, participar-hi i traduir aquests moviments en propostes a les institucions. Aquelles propostes que neixen i moren a les institucions, sense la socialització ciutadana, són menys útils i efectives que el paper mullat. La credibilitat i la legitimitat dels processos que comencen per la base ciutadana i participats són l’única manera de combatre el mantra de la dreta que resa que ‘tots són iguals’.

Cal abandonar la prudència i incorporar tones d’ambició. En aquests moments de grans dificultats socials, la capacitat transformadora ha de ser inherent al discurs de l’esquerra, no valen actituds que s’alineen amb els partits del règim polític. És necessiten receptes que ajudin a millorar els projectes de vida dels ciutadans, no accions que alimentin més un sistema que beneficia a uns pocs i perjudica a la gran majoria. S’ha de ser valent per transformar, no hi ha més camí.

És necessari convertir el tercer espai en alternativa. Acomodar-se en una posició de tranquil·litat institucional és negatiu i perjudicial. El tercer espai ha d’evolucionar en proposta de majoria social. Cal ser molt contundents amb la denúncia, però quasi és més important la part propositiva alternativa. La ciutadania traspua un gran cansament polític provocat per allò de ‘i tu més’ dels partits. És prioritari construir alternatives i crear canals de difusió per poder fer que existeixen alternatives viables i diferents.

La nostra filosofia política ha de connectar el binomi “participació ciutadana” i fer-lo vinculant. No podem alienar més la participació ciutadana, s’ha d’apoderar la gent i imbricar-la en qualsevol procés polític de l’esquerra. Com? Amb la celebració de consultes populars, l’elaboració de pressupostos participatius, l’impuls de fòrums ciutadans, l’agenda local 21...

Aquestes condicions són, segons la meva opinió, allò que definirà la diferència entre l’establishment i l’alternativa, entre avançar o retrocedir, entre estar al costat de la gent que no vol renunciar a tenir un futur digne o salvar els privilegis de les classes dirigents del sistema neoliberal.