Una conseqüència inesperada, PROSOCIAL

Miquel Cruz , membre de PROSOCIAL

La història ens ensenya que les accions dels poderosos, aquells que tenen el monopoli de poder legislar, detenir, tancar o alliberar, cerquen assolir diferents efectes que perpetuïn els seus privilegis de classe, sovint els que estan sota el seu control resisteixen i reescriuen la història.

Podem dir, essent conscients de la nostra diminuta dimensió, que PROSOCIAL és un efecte inesperat, una conseqüència no calculada de l’atac al sector social, als seus treballadors i als ciutadans atesos, en essència una mesura ideològica, desactivar tot allò que pugui ajudar a construir un model social que cerqui la igualtat d’oportunitats. Els càlculs no eren incorrectes, el sector social a les Illes( ens consta que no som els únics ) és jove, poc articulat, escassa representació sindical, disputes de caire gremial i avesats a una precarització primigènia a causa d’una equívoca vocació de servei. Sí, el vent els bufava a favor. Però la història no és una línia recta, i si en algun moment ho és, toca torçar-la.

PROSOCIAL és la reacció a una ofensiva que ha esdevingut en consciència col·lectiva. D’aquesta manera diferents treballadors de l’àmbit social han decidit organitzar-se per fer front a la desfeta. Sense dubte aquells que han ajornat l’aplicació de la llei de serveis socials o que han tancat projectes socials, no desitjaven que treballadors socials, educadors, monitors, orientadors laborals, dinamitzadors, psicòlegs, estudiants de treball i educació social, professors de la UIB i ciutadans afectats pels retalls decideixin impulsar una associació i organitzar-se per lluitar,tot deixant de banda categories professionals i interessos corporatius. D’alguna forma hem despertat, neix el bessó d’un sector, el reconeixement dels interessos compartits de molts que fins avui no s’havien reconegut com a companys/es, un està temptat de donar les gràcies als que ens ataquen, però fins aquí la ironia.
Durant aquest any prenyat d’asfalt i crits, PROSOCIAL s’ha batiat en la mobilització, així la primera acció va ser una manifestació en defensa del sector social pels carrers de Palma, quan ni érem associació. El contacte amb els conflictes i dificultats dels companys, la coneixença del terrible impacte de les retallades i supressions de recursos, centrat en sobre manera en els col·lectius més vulnerables( malats de SIDA, menors en dificultat social, immigrants), ens va fer veure que la lluita seria llarga i ferotge. Calia organitzar-se, aplegar mans i intel·ligències, aprendre dels que fa anys que lluiten, treballar colze amb colze amb altres, escoltar als que pateixen, baixar al carrer, pujar al despatx amb veu d’immigrant i paraules de barri rebel·lat i digne. Per tot això es creà PROSOCIAL.

La nostra praxis ha volgut posar damunt la taula una idea; els retalls, els acomiadaments, l’eliminació de drets i serveis no són decisions sense alternativa, argument que no s’han cansat de repetir els nostres governants, estem farts del "ja ens agradaria a nosaltres no haver de prendre aquestes mesures". Discrepem de forma radical, són mesures ideològiques ja que s’han prioritzat unes despeses i s’han augmentat certs pressuposts, així anàrem fins a la residencia d’estiu de la família dels Borbons per evidenciar la sagnant comparació, ja que per un costat el govern balear augmentava la partida de manteniment del Palau de Marivent de 1’5 a 1’7 milions d’euros i per l’altra banda la partida assignada a la renda mínima d’inserció es retallava de forma dràstica.

PROSOCIAL ha denunciat una de les mesures més perilloses dels darrers 30 anys, l’anomenat apartheid sanitari, la prohibició de l’accés a la sanitat pública als immigrants sense papers, als majors de 26 anys que no hagin cotitzat i als aturats de llarga durada. Una política que sense temor a exagerar, s’apropa a les ideologies fosques de l’Europa dels anys 30. Estem orgullosos de haver treballat amb altres per provar de frenar aquesta política, d’aprendre d’Amnistia internacional, de Metges del món i del Col·legi d’advocats. No ens cansarem de repetir que sols no fem res, amb altres l’horitzó s’eixampla.

El fet de teixir aliances i unir intel·ligències i esforços és fonamental per a nosaltres, considerem que les respostes deuen ser col·lectives i transversals, sense perdre de vista que la unió no és la fi sinó el mitjà per augmentar els drets socials de la majoria. En aquest sentit som mestissos, la puresa pels que tenen por d’enfangar-se. La llista és àmplia però no és suficient, hem treballat amb xítxeros amb empenta, Metges del món, PSM-IV, USO, Creu Rotja, PSIB, Amnistia internacional, Col·legi oficial d’educadors socials, DASC (defensem l’acció social i comunitària), Col·legi de treballadors socials de Les Illes, entre d’altres.

El passat 15 de desembre celebràrem una jornada de reflexió per avaluar la feina feta i ajustar la brúixola per aquest 2013. De cara a aquests mesos que ja ens pesen, la nostra associació treballarà guiada per aquestes línies:

  • Defensar un sistema públic de serveis socials ben finançat i orientat a l’augment de la igualtat d’oportunitats, denunciar el incompliment de la llei de Serveis Socials, oposar-nos amb el màxim d’aliances a qualsevol supressió de recursos o drets socials, argumentant l’impacte en les condicions de vida dels ciutadans afectats.
  • Encara que sigui una línia ja des de l’ inici i sense pensar-ho, ens hem situat al costat dels col·lectius més vulnerables, d’aquells que abans del 2007, Recordau?, Aquella festa perpètua de comptes a Suïssa, de treure pit pel sistema bancari més fiable del món, de caps de setmana a Londres, Recordau? Ho hem de tornar a dir, havia molta gent que ja patia els efectes del nostre sistema econòmic. Aquests avui són els oblidats, aquells que no importen, aquells que ni consumiran ni es manifestaran. Parlem dels immigrants que es trencaven l’esquena construint projectes megalo-maníacs, dels que feien companyia a les nostres padrines, parlem dels nins i joves amb risc d’exclusió social o dels reclusos. Avui simplement sobren. Per a nosaltres és cabdal ser- hi al seu costat, ser la seva veu, lluitar pels seus drets.

Plantar cara al moviment de fons que està re-dissenyant el model d’intervenció a l’àmbit social, volen destruir el model sustentat en drets col·lectius i individuals i ancorar la caritat i la bona voluntat com a sistema. De la responsabilitat col·lectiva a la individual, on serà el "bon cor" d’aquells que han triomfat- els que paguen sous miserables, els que tenen les seves plusvàlues a paradisos fiscals, els que subornen polítics corruptes- la clau de volta del nou model. Però ens inventarem moltes maneres de dir no al buidatge del sector públic com a garant i impulsor dels serveis socials. Serem els convidats que ningú desitja als seus còctels, als seus torneigs de golf benèfics, als seus fi de festa solidaris desprès d’un esgotador dia de regates.

Estem assistint a una degradació accelerada de les condicions laboral més bàsiques dels treballadors de l’àmbit social, rebaixes de sous, augment d’hores, acomiadaments, coaccions i amenaces. Tot emparat per una reforma laboral que entrega tot el poder a les empreses per disposar dels treballadors com convinguí. El nostre sector, jove, sense sindicalització significativa, atomitzat i amb el parany de la bona voluntat, es troba desemparat davant aquesta ofensiva. Per aquesta raó aquest any serà l’any de fer recerca, en el bosc de la postmodernitat i d’anys de despolitització, de la nostra consciència de classe. Encara hi ha paraules que tenen pes.

Si, som un contratemps inesperat més, som aquells que fa un any no es reconeixien els uns als altres, som els que avui anem junts i volem créixer.