Lourdes Martín Clemente , Espai d’Igualtat d’Iniciativaverds
La commemoració del 8 de Març vol remarcar la lluita de la dona per la participació, en igualtat, dins la societat. Però aquesta igualtat, entre dones i homes, encara es troba molt lluny d’aconseguir, a pesar dels avanços dels darrers segles, ben al contrari, estam experimentant un greu retrocés, imparable, tant laboral, social i polític.
No hi ha dubte que la desigualtat de gènere i la discriminació contribueixen a augmentar el risc de violència. Les retallades en educació, en igualtat d’oportunitats, en prevenció contra la violència, etc.., duen a que no acabi aquesta xacra social ni tampoc els assassinats. Al nostre país aquesta violència masclista cap a la dona no retrocedeix, ben al contrari.
La violència contra les dones i les nines és una de les violacions dels drets humans més greus a nivell mundial i estructural, aquest fenomen implica a víctimes i agressors de totes les edats, de tots els nivells d’educació, ingressos i posició social, i és per tant causa com conseqüència de la desigualtat entre dones i homes.
Davant aquestes agressions criminals cap a les dones, el Parlament Europeu, a data 6 de febrer de 2013 va adoptar una resolució [1]: Eliminació i prevenció de totes les formes de violència cap les dones i les nines. En el seu text planteja, entre d’altres:
- La necessitat d’abordar la violència contra les dones d’una forma més sistemàtica.
- Exigir un plantejament coordinat i multisectorial que impliqui a totes les parts interessades.
- Abordar totes les causes: com la discriminació directa o indirecta, la prevalença dels estereotips de gènere i la falta d’igualtat entre dones i homes.
- L’eliminació d’actituds socioculturals discriminatòries que reforcen la subordinació de les dones a la societat.
D’una banda, considera prioritari desenvolupar normes i disposicions i polítiques jurídiques internacionals que millorin els serveis per a les víctimes i la seva protecció, fomentin la presa de consciencia per canviar els comportaments i actituds i sobretot, es garanteixi una aplicació suficient i coherent a totes les parts del món.
I també fer una campanya mundial de sensibilització destinada a prevenir la violència contra les dones i les nines. Aquesta campanya ha de tenir en compte a les associacions existents entre els Estats per incloure les organitzacions de la societat civil i de dones.
I d’altra, la UE demana als seus estats membres que:
- Revisin les polítiques, els programes i els recursos disponibles per fer front a la violència dins i fora de la UE, i que reforcin la seva estratègia amb instruments millorats i objectius ambiciosos.
- Augmentin els recursos destinats a posar fi a la violència contra les dones i les nines a nivell local, estatal, europeu i mundial, i donin suport a tots els actors que treballen per posar fi a la violència contra les dones i a la violència de gènere en particular a les ONG’s actives en aquest àmbit.
Per tant, les recomanacions del Parlament Europeu són clares, més recursos per prevenció, més campanyes de sensibilització i més legislació per, eliminar comportaments, actituds socioculturals discriminatòries, desigualtats entre dones i homes, en definitiva lluitar perquè el patriarcat, vertader culpable d’aquesta xacra social, desaparegui.
