La lluita del moviment veïnal

Isabel Rodríguez Ladrón de Guevara , activista del moviment veïnal de Palma.

Del moviment veïnal s’han dit moltes coses, unes amb positiu, altres en negatiu, depèn de la conveniència de qui parla, però el que és força segur és que no ha deixat mai indiferent a ningú, especialment a les institucions, que saben de la dificultat de fer passar per totes a una societat forta i cohesionada i ja tenen clar que el moviment veïnal camina sempre cap aquest objectiu

Quan va sorgir el moviment veïnal, l’objectiu principal fou donar suport a la ciutadania, reivindicant davant les institucions uns drets que en aquells moments eren poc respectats, drets, que per altra banda alguns sectors de la nostra societat desconeixia.

Les entitats veïnals assumien voluntàriament la responsabilitat d’impartir cursos de formació i conscienciació, desenvolupaven activitats pròpies d’un serveis socials quasi inexistents, pal·liaven en la mesura de les seves possibilitats les mancances del poble, però en cap moment aplicaren el pa per avui, fam per demà, perquè dins la lluita reivindicativa estava present l’educació i a més de donar a la ciutadania una mà solidària, oferien també informació i orientació.

Amb la creació d’una federació aconseguírem una major cohesió del moviment veïnal, juntant recursos per tal de fer més efectiva la lluita reivindicativa, dirigida sempre a millorar la qualitat de vida dels barris i dels seus veïns i veïnes.

Es parla d’un moviment veïnal apolític,( no), res més enfora d’això, perquè cada una de les reivindicacions sorgides del moviment veïnal, és una lluita social i les lluites socials es poden considerar sense cap dubte polítiques. El que sí es pot dir és que és un moviment apartidista, en el que independentment del color polític i de les ideologies de les persones que l’integren, preval sempre l’ interès general, que no té partit polític i l’única ideologia present en ells és aconseguir el benestar social per tothom.

Durant un temps i degut als canvis socials, el moviment veïnal roman ajupit dins la seva inèrcia, tal vegada, per que s’havien guanyat moltes lluites i l’avanç cap al reconeixement dels drets de la ciutadania durant la democràcia, va donar un pas de gegant i la societat civil despertava de la ignorància pròpia de 40 anys de dictadura.

En l’actualitat quan el pas de gegant es dóna cap enrere i els drets socials aconseguits amb l’esforç, la sang i la vida de moltes persones, es perden un a un davant l’impacte sofert per la ciutadania i la perplexitat pròpia de quin no s’espera tal bufetada, el moviment veïnal aixeca el cap i emprèn una lluita per la recuperació dels drets perduts i per la conservació dels encara existents i que es troben amb perill d’extinció.

La renovació i el replantejament de la seva estructura el fa encara més fort, degut a l’experiència adquirida anys enrere. Ara més que mai recordem els temps passats i tenim clar que no volem que tornin mai més, per això el moviment veïnal se mantindrà també més que mai, a prop dels nostres veïns i veïnes

El moviment veïnal treu les seves armes, una vegada més, aquestes armes no són altres que la bona voluntat, l’esforç, la solidaritat i la lluita voluntària per defensar els interessos generals, tant desprotegits com fa 40 anys,