Pebres de cirereta. Abril 2013

  • Per què al Conseller Delgado i companyia els preocupa tant el pa dels fills si s’estan carregant el pa dels néts i renéts?
  • Per què han canviat els “catecismes” (que al manco parlaven de justícia i veritat) pels “argumentaris”, que ensenyen a dir mentides?
  • Per què ara intenten fer-nos creure que si sortim de la crisi ja no hi haurà corruptes ni lladres?
  • Per què dins nosaltres es desperten sentiments tan estranys quan en Rajoy diu “con toda franqueza”?
  • Per què, abans que ell mateix ho explicàs, ningú dubtava que el nou Papa havia agafat el nom recordant el “poverello” d’Assís?
  • Fins quan hauran de robar perquè el ministre Wert trobi que no és exagerada la corrupció dels polítics corruptes?
  • Per què els causants de milers de morts a Irak, per exemple, poden parlar desvergonyidament de què els qui han assassinat una o dues persones ho han de pagar?
  • Per què ho tenen tan bo de fer demanar càstigs exemplars quan es tracta dels altres i, quan es tracta d’ells mateixos, no arriben ni a càstigs justs?
  • Per què la justícia només es mostra implacable amb els més febles?
  • Per què els petits delinqüents van tot dret a la presó i els grossos a les estacions d’esquí?
  • Per què ens volen fer creure que la democràcia és respectar els tripijocs legals dels poderosos per abusar dels febles?
  • Per què haurem d’inventar una paraula nova per significar “democràcia”?
  • Per què cada dia fa més falta veure qui ho diu per poder entendre què vol dir?
  • Per a què serveix el diccionari si les paraules no signifiquen res?
  • Per què ens afalaga la desgràcia del contrari?
  • Per què no passen la ministra de Treball per la ONCE, mem si li arreglen la vista?
  • Per què en lloc dels “escraches” no penalitzen els llepes i pilotes que aplaudeixen les mentides dels seus líders?