Segona Reforma Laboral Rajoy: cruel per a la gent jove

Rafael Borràs Ensenyat , membre de l’Ateneu Pere Mascaró i de la Comissió Executiva de Iniciativaverds

“Convé que la gent trobi sentit a la feina que fa”
Karl Polanyi

Pot semblar un sarcasme que el govern d’Espanya presenti com una gran solució al drama de l’atur juvenil el nyap anomenat “Estrategia de Emprendimiento y Empleo Juvenil 2013-2016”. En el moment d’escriure aquestes línees es coneixen dos documents d’aquesta mal anomenada estratègia. El primer és una Nota de Premsa del Ministerio de Empleo y Seguridad Social que anuncia un document amb 15 mesures de xoc i 85 per a mitjà i llarg termini. El problema és que, en matèria d’ informació i transparència, en el ministeri de Fátima Báñez és més bo de fer trobar una explicació racional al Misteri de Fátima que no pas una informació cabal sobre els assumptes de la seva competència. Així és que, tot i que no es coneix el document complet citat a la nota de premsa ministerial, i que aquesta només conté un conjunt de declaracions d’intencions, hom pot concloure que el Govern del PP comet –induït pel seu marc ideològic que nega les diferencies socials de partida– la greu errada conceptual de lligar el drama de l’atur juvenil amb l’emprenedoria. Aquest assumpte dels emprenedors és certament un tema de moda però, en el pitjor del casos i en comparació a la descohesió social que provoca l’atur massiu, és un problema molt relatiu.

Ara bé, el que sí es coneix fil per randa, és el Reial Decret -Llei 4/2013, de 22 de febrer (publicat al BOE del dissabte 23 de febrer de 2013), titulat amb l’eufemisme de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. Aquesta és, al meu entendre, la segona reforma laboral de Mariano Rajoy que, com no podia ser d’una altra manera, va en la línea de l’anterior, la de 2012. L’única diferencia és que ara han seleccionat el col·lectiu de víctimes. El conjunt d’aquestes noves mesures per a l’abaratiment dels costos laborals i l’ augment de la precarietat laboral i social s’aplicaran únicament a la gent de entre 16 i 33 anys.

Aquesta nova volta de rosca a la legislació laboral -insisteixo en la idea de segona Reforma Laboral Rajoy- conté la legislació, al meu parer, més precaritzadora que mai s’ha fet per les persones menors de 32 anys. És, sens dubte, un apartheid juvenil en matèria laboral, en un context en què la classe treballadora en el seu conjunt ja ha perdut drets laborals i de ciutadania. Cal recordar que la Reforma Laboral de 2012 trencà qualsevol “vida democràtica” en el marc les relacions laborals. Les successives reformes laborals han provocat tal mutació en el mercat de treball que s’ha portat en orris el que podríem anomenar la ciutadania laboral. Ja és passat que “la democracia occidental se ha consolidado, entre otros aspectos, porque la legislación social otorgaba a los trabajadores un estatus de ciudadanía capaz de imponerse a las exigencias del mercado, garantizando una existencia civil relativamente soportable a la inmensa mayoría de la población” (Adoración Guamán Hernández i Héctor Illueca Ballester en “El huracán neoliberal: Una reforma laboral contra el Trabajo”).

Sense entrar en tecnicismes, m’atreveixo a fer la següent selecció d’horrors que conté el Decret de Reforma Laboral dedicada al jovent:

1.-Possibilita a les ETT fer contractes de formació. La qual cosa incentiva que les persones joves (de 16 a 32 anys) puguin estar en formació 16 anys a una mateixa empresa.

2.- Es crea una nova modalitat contractual, denominada “primera ocupació jove” És aquest un contracte en el que la única causa per ser temporal és l’absència d’experiència laboral. Per tant a les persones de menys de 30 anys se’ls podran fer contractes temporals fins i tot per treballs i llocs de feina inequívocament fixos i paraments, és a dir: “Ets jove? Idò contracte temporal per la cara!”

3.- Es modifiquen els requisits exigits per a la contractació en pràctiques, eliminant la barrera temporal que lligava l’ocupació a la formació adquirida en el sistema educatiu. Ara els contractes en pràctiques poden ser utilitzats a discreció amb tota persona menor de trenta anys, sense importar que els estudis a posar en pràctica s’haguessin finalitzat molts anys abans. D’aquesta manera se nodreix al mercat de mà d’obra qualificada i excepcionalment barata ja que, cal recordar-ho, el salari pot oscil·lar entre el 60 i el 75 per cent del fixat en conveni durant els primers anys d’aquest contracte. A més, és un contracte amb bonificacions a la Seguretat Social i que poden fer les ETT.

4.- Torna a bonificar la contractació temporal (a jornada completa i a temps parcial). Val a dir que des de fa alguns anys el que es feia era bonificar la contractació fixa i que, tot i que molta gent pensam que aquestes bonificacions són perfectament prescindibles i que es podien dedicar els recursos a altres Politiques Actives d’Ocupació més eficaces, el súmmum és que se emprin per a subvencionar les situacions més precàries: la temporalitat i el temps parcial.

5.- Mitjançant un seguit de reduccions i bonificacions a la Seguretat Social, d’ incentius fiscals i amb possibilitat de compatibilitzar la prestació d’atur amb el treball per compte propi, es pretén que els joves es facin “emprenedors”. Realment allò que es provocarà serà una revifada immediata del nombre de TRADE (els treballadors autònoms econòmicament dependents). És a dir, un impuls a la precarietat perquè, en lloc d’oferir feines mínimament estables i retribuïdes o projectes realment emprenedors, del que es tracta és d’oferir als joves que es converteixin en “falsos autònoms”, amb unes carreres laborals absolutament incertes, en la majoria de casos sense prestació d’atur i, en la pràctica servint de mà d’obra més barata que si fos per compte aliè.

Per acabar amb aquesta selecció de continguts horrorosos, val a dir que hi ha una cosa que sembla dedicada a malmenar als joves illencs: L’únic incentiu a la contractació indefinida de joves exclou als fixos discontinus.

La suposada estratègia per a l’ocupació juvenil se completa amb un nou enduriment de la jubilació anticipada, una estocada, gairebé definitiva a la jubilació parcial i la practica eliminació del subsidi per a majors de 55 anys. Tot un contrasentit!

En resum, el Govern del PP dóna un missatge molt clar a la gent jove que no sigui rica: Si voleu treball ho tindreu difícil perquè es vol prolongar l’edat de la vida laboral. Els que tingueu sort i trobeu una feina, l’haureu de fer en unes condicions infames. El vostre destí és ser treballadors i treballadores pobres. Oblideu-vos de qualsevol altra solució.

Malgrat Karl Polanyi (1884-1964) a les seves critiques a l’economia ortodoxa de la seva època parlés de la conveniència que la gent –els joves també- trobés sentit a la feina que fa, i no fos una maledicció divina, la Troika no entén d’aquestes bogeries relacionades amb la felicitat i la vida digna de la gent. El seu paper és ser cruels i provocar patiment al 99% de la ciutadania. Si és amb el PP al Govern ho tenen molt bo de fer.