Equador, eleccions 2013: Un triomf imparable de Rafael Correa

Xabier Villaverde Cantero , Coordinador del Departamento de Asesoría a Regionales y Empresas del Fondo Ecuatoriano Populorum Progressio, FEPP

Mario Cadena López, Director Ejecutivo de la Red Nacional de Finanzas Populares y Solidarias del Ecuador, RENAFIPSE

Llatinoamèrica i la crisi mundial (2ª part)

Es veia venir, així ho assenyalaven les enquestes i, malgrat els esforços desplegats pels partits opositors, el triomf d’Aliança País i el President Rafael Correa és aclaparador. Les dades són inqüestionables:

Rafael Correa Delgado: 4.918.482 vots, el 57,17% dels vots vàlid.
Lasso: 1.951.102 vots, el 22,68% dels vots vàlids.
Lucio Gutiérrez: 578.875 vots, el 6,73% dels vots vàlids.
(Font Consell Nacional Electoral, 2013)

La resta dels candidats no arriba al 4%.

La victòria es fa encara més evident pel nombre d’assembleistes que aconsegueix Aliança País: 100 de 137 (el 73% dels / dels llocs de l’Assemblea Nacional), el que implica una majoria absoluta més que ampla.

Quines són les causes d’un triomf tan contundent?

No hi ha dubte que el carisma i les qualitats pròpies del president han tingut molt a veure en aquests resultats. Però això de poc hagués servit si el poble equatorià no hagués fet una avaluació positiva de les accions realitzades pel govern des de la seva primera elecció l’any 2007.

L’oposició al·lega que ha corregut en desavantatge, que l’aparell de l’Estat ha estat al servei del candidat / president, que els mitjans de comunicació públics ... Són disculpes, pocs presidents han estat més atacats pels grans mitjans privats que Correa al qual han volgut desgastar emprant qualsevol mitjà, entre els candidats es trobaven un banquer (qui, per cert, portava en campanya més de dos anys), el coronel / enginyer Lucio Gutiérrez i l’etern perdedor advocat i empresari Álvaro Noboa que ha fracassat en el seu cinquè intent per comprar la presidència.

També s’han referit al mètode d’assignació d’escons per a l’Assemblea i en aquest aspecte cal reconèixer que el mètode emprat, el d’Hont, afavoreix els partits més votats i, en aquest cas, a Aliança País.

Per què va fracassar l’oposició?

• Perquè les equatorianes i equatorians ja no s’empassen contes: s’ha donat un pas important en la consciència política del país i les persones saben distingir el que són accions realitzades en el seu benefici davant promeses demagògiques irrealitzables. En aquest aspecte hem de congratular-nos
del pas donat en el creixement de la consciència ciutadana.

• L’estil d’oposició realitzada durant el període que està a punt de concloure s’ha revelat estèril i incapaç de presentar propostes, l’oposició s’ha limitat a obstruir l’acció governamental i el poble ha castigat aquesta vacuïtat.

• Finalment, el futur que prometien els candidats opositors era un mer retorn al passat d’infausta memòria per a una gran part de la societat equatoriana. Sembla que l’oblit encara no ha arribat i que el poble recorda qui van ser i què van fer fins a portar a la ruïna al país.

El candidat Lasso, que representa una dreta neoliberal reciclada, es creu amo de l’oposició, però això és un miratge que pot portar a profundes frustracions en el futur, com li va passar a Lucio Gutiérrez al seu dia. Ha d’analitzar si els social-cristians seguiran donant suport en les futures conteses electorals, amb quants vots reals compta, ja que al final de la campanya es va donar un transvasament de vots d’altres partits amb l’esperança d’intentar provocar una segona volta. Els resultats obtinguts no conviden a suposar que Guillem Lasso sigui un candidat o un polític fort que hagi aconseguit entrar al poble equatorià. No acaba de resultar convincent.

Tampoc Aliança País pot adormir-se en els llorers, la seva principal força, el president Rafael Correa ja no estarà present en les pròximes eleccions i s’han de refermar nous lideratges per al futur.

Esperem que en el nostre Equador es pugui seguir construint el "Sumak Kawsay" amb la participació ciutadana de totes i tots, de les organitzacions i moviments socials que lluiten pel ple exercici dels drets i la construcció d’una economia popular i solidària inclusiva i sostenible .