La igualtat davant la llei i Noós

Antoni Salvá Clar , advocat

A principis del 2006 un diputat del parlament balear recriminava al president haver invertit 1.2 milions d’euros públics amb un fòrum de dos dies sobre turisme i esport. La premsa ja es va fer ressò de què l ’adjudicatari de tal “ganga” era el gendre del rei i que resultava molt sospitós que un parent tan proper al rei tingues un cúmul d’empreses dedicades a l’assessorament i les relacions públiques especialitzades precisament en contractar amb les administracions públiques.

Per aquella mateixa època, principis del 2006, la premsa publicava que la infanta i el seu espòs havien comprat una luxosa mansió de 1200 m2 per 6 milions d’euros, sense que es conegués molt bé quin era la procedència dels doblers per afrontar tan costosa compra i la posterior reforma que ja s’estava portant a efecte. 

Aquells fets es varen judicialitzar malgrat els innombrables esforços que des de diferents àmbits es van realitzar per impedir-ho. La fiscalia general de l’estat el maig de 2009 va arribar a decretar l’arxiu de les diligències informatives seguides contra Matas, la qual cosa molts varem relacionar amb l’allargada ombra de la monarquia. Només la decisió del jutge Castro d’acumular les diligencies informatives contra Matas en el cas Palma Arena va evitar que tot acabés en res. 

Aquest mateix jutge ha estat capaç de dictar un acte d’imputació de la infanta. El que per al comú dels mortals hagués pogut suposar una detenció en dependències policials amb llargs interrogatoris i posada a disposició judicial, aquí s’ha convertit en un acte de 18 pàgines, en el qual més que imputar-la sembla que es demanen disculpes per fer-ho. Però s’ha fet.

És un insult a la intel·ligència voler fer creure que jurídicament el fiscal no té interès en conèixer la versió que dels fets investigats té la infanta quan positivament se sap: primer, que va signar actes de Noos; segon, que té el 50% de Aizon; tercer, forma part d’un consell d’administració en el qual tots excepte ella, estan imputats; quart, que l’enriquiment generat –en principi- pel seu espòs és compartit amb la infanta. I sobretot, si s’han aprofitat de la imatge de la institució monàrquica, l’única membre directe de la família reial implicada en els fets és precisament ella. Qui ho ha d’haver consentit be per acció o be per omissió ha estat ella.
 
És inaudit que un fiscal recorri un acte d’imputació i més encara que l’advocacia de l’Estat que tècnicament defensa els interessos de la hisenda pública treballi a favor de qui s’ha apoderat del benefici econòmic de certes irregularitats fiscals. No imputant a la infanta no es podrà embargar el producte del defraudat que s’ha invertit a nom precisament d’ ella. No tots som iguals davant la llei. Ja ho va dir Matas per justificar el tracte de favor a Urdangarin. 

El que Matas ja sabia per activa, ara la resta ho estam aprenent per passiva. Per segons qui és infinitament més fàcil prendre doblers de l’Administració i, al mateix temps, és quasi impossible que pagui les conseqüències penals que per aquets tipus de fets preveu la llei, fins al punt que el Rei es constitucionalment in imputable. 

Tot això es fa encara més evident quan l’esposa de l’ex-director de l’oficina tributària de Guipúskoa, condemnat molt recentment per malversació de fons públics, ha vist com també ella era condemnada tan sols per adquirir immobles amb doblers producte dels delictes del seu marit, ni més ni pus. El TS considera que per cometre un delicte de blanqueig és suficient posar-se en situació d’ignorància deliberada.