Els serveis socials a debat

Miquel Cruz , Prosocial

El dissabte 27 d’abril, matí de pluja i vent fred, es celebrà la jornada de reflexió, “Els Serveis Socials a debat”. Qui organitzà aquesta jornada varen ser les fundacions Emili Darder i Pere Mascaró i l’associació Prosocial. Dues entitats polítiques i una que prové d’allò que s’anomena societat civil. Tota una heretgia en aquests temps on tot allò que faci olor a polític és rebutjat sense miraments. Una mostra més del nostre grau de desorientació.

El principal objectiu era conèixer quins eren els plantejaments de fons dels partits polítics envers els serveis socials, de la mateixa manera que els partits tenen posicions treballades i reflexionades sobre grans qüestions com l’educació, la política territorial o l’economia. No ens podem llevar de damunt la sensació de què la política social és la part més feble dels programes dels partits. Aquella àrea que és la darrera a repartir quan s’entra a governar. Volíem saber en definitiva si més enllà d’improvisacions, reaccions i declaracions grandiloqüents, els partits tenien un plantejament estructural en política social.
Però no era suficient per a nosaltres, els temps que ens han tocat viure són prou complicats per exigir-nos molt més. Per això decidirem que abans que els polítics explicassin les seves propostes, escoltassin de forma concreta de quina forma els més desvalguts es veuen afectats per la situació socioeconòmica. Joves, infants, famílies, discapacitats i immigrants. Pobres, lumpen, precariat, marginats, triau el nom que vulgueu. Parlem d’aquells que abans de la caiguda de Lehman Brothers tenien dificultats per arribar a final de mes o els desnonaven. El que passa és que el seu nombre augmenta en relació directament proporcional a la seva invisibilitat, qui engreixa les seves fileres són aquells que pensaven que el somni de la classe mitjana no tenia sostre. Qui posà cara, ulls i perspectives varen ser el GREC, Jovent, PREDIF i Càritas, entitats socials de diferents tarannàs i trajectòries però que comparteixen dues coses, treballar a prop, molt a prop d’aquells que tenen molt poques oportunitats i la seva voluntat de augmentar la seva dignitat.

Què digueren els representants de les entitats? Complicat resumir-les, però si que ens atrevim a esbossar unes poques línies mestres. Per un costat s’alertà de què l’actual Administració està tornant hegemònica la idea que les responsabilitats són individuals i no col·lectives, així aquells que es queden fora del sistema- no poden treballar, no poden consumir, no poden decidir- són aquella part de la població que ha fracassat, invertir temps i diners en el seu re-inseriment és ineficient i irresponsable. Els ciutadans responsables no tenen el perquè pagar per ells i els seus fills. Per un altre costat, i hem de reconèixer la seva coherència, serà la lliure voluntat dels individus, el seu altruisme, la profunditat de la seva caritat allò que està construint el nou paradigma en polítiques socials. Les polítiques socials enteses com un dret dels ciutadans és per l’actual Administració un malson que toca eliminar.

La taula de representants polítics es va quedar coixa per l’absència de l’actual Consellera de Família i serveis socials. Diferents graus de reflexió, enteniment en el que és bàsic i unanimitat en les amenaces. Sembla que les polítiques socials han pujat uns quants graons en la cotització dels valors dels partits polítics. No sabem encara el valor de la valentia a l’hora de aplicar polítiques socials contundents i clares, encara que aquest dissabte plujós va deixar entreveure més d’una clariana.