No empreu la paraula emprenedoria en va

Grup d’Economia i Treball de MÉS per Mallorca

Fa uns dies, concretament el passat 8 de maig, l’INE va publicar l’Estadística de Procediments Concursals (les antigues suspensions de pagaments) del primer trimestre d’enguany. El nombre de deutors concursats no deixa de créixer arreu del Regne d’Espanya de tal manera que, en els primers tres mesos de l’any, se n’han presentat un total de 2.854, la qual cosa representa un augment del 22,8%. És molt mal de pair, dia si i dia també, l’ “España va mejorando” amb aquest indicador de dificultats econòmiques de les empreses i les persones.

A les Illes Balears la situació és encara pitjor. Ocupam el segon lloc del rànquing autonòmic amb 385 concursos de creditors registrats i només ens supera Catalunya amb 577. Però allò que volem posar de relleu és que a les illes el creixement de la taxa anual és d’un 400%. Per molt que el Govern de JR Bauzá vulgui fer-nos creure que s’albiren símptomes de millora de la situació econòmica i laboral, el seu és un discurs que queda anul·lat per la dada següent: Hem passat de 77 deutors concursats en el primer trimestre de 2012 als quasi quatre-cents dels tres primers mesos d’enguany.
Hem de prendre en consideració que les situacions d’insolvència illenques tenen el següent perfil: Societats Limitades (88%), amb zero persones assalariades (40%), amb un volum de negoci inferior als 250.000 € (51%) i amb una antiguitat de fins a quatre anys (37%), per tant podem concloure que la llei de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears és un absolut fracàs. És un fracàs anunciat per què les politiques d’impuls de l’emprenedoria i de suport a la petita i mitjana empresa només poden tenir èxit si prenen part d’una estratègia global d’impuls a l’economia productiva. Joana Lluïsa Mascaró, en el debat de validació del Decret Llei 5/2011 (que el PP balear presentava com una gran mesura econòmica a favor dels emprenedors, les emprenedores i les micro i petites empreses) ja va esmentar el moll de l’assumpte: “Avui hi ha bons projectes... que no troben finançament i a vegades molt poc per què no troben ningú que els avali”. Ser un entusiasta defensor de l’austeritat per als no rics i un submís als caps de Madrid en temes de finançament autonòmic o de cost de l’insularitat i, alhora, parlar d’impuls a l’emprenedoria, és un sarcasme.

No deixa de ser sorprenent veure al PP bravejar d’unes llistes del SOIB que registren cada mes menys persones sense preguntar-se el perquè. Sembla que els importi molt poc si la gent acaba les prestacions i no renova la demanda d’ocupació, si cada cop hi ha més gent que s’entorna als seus països o comunitats autònomes d’origen, o més gent que vol i necessita incorporar-se al mercat laboral però que ja no s’inscriu a un servei públic d’ocupació que té com a màxima política activa d’ocupació enviar persones aturades (sobretot joves) a Alemanya.

Tampoc sembla importar-los el grau de necessitat i pobresa de la gent que segueix apuntada a aquesta llista d’atur registrat. I encara és més lamentable que parlin de símptomes de millora econòmica en base a suposats creixements d’autònoms, quan saben de ben segur que el que creix és la precarització de les relacions laborals amb la proliferació de Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADE) o, dit sense tecnicismes, els falsos autònoms per substituir llocs de treballs assalariats per compte aliè.
Però mentre bravegen d’unes dades sense explicar-les -i probablement sense voler-les entendre- resulta indignant que no digin ni mitja paraula sobre la depauperació del teixit empresarial illenc. Val a dir que, per sortir de la crisi i generar oportunitats d’ocupació laboral i benestar social, cal impulsar ajudes al treball dels empresaris que engeguin projectes amb enfocaments empresarials en consonància amb els reptes i necessitats de les economies locals del segle XXI. La inserció social a través del treball necessita un entramat empresarial sòlid, competitiu i amb arrels a la terra. En cas contrari, mentre s’empra la paraula emprenedoria en va, ens preparam per una situació a la japonesa -molts d’anys de crisi- o per una sortida de la crisi amb una mena d’illes empresarials multinacionals, revoltades d’una mar d’exclusió social. És aquest el model del PP?

Sembla que sí. Però en allò que hi tenim tota la certesa és que el PP empra, dia sí i dia també, la idea d’emprenedoria en va. El darrer exemple és l’acord del Consell de Ministres de dia 24 de maig de 2013. Es va aprovar aquest dia el Projecte de Llei d’Emprenedors que Rajoy havia promès fer en els 90 primers dies de ser a La Moncloa? Idò no. Tota l’operació mediàtica s’ha desplegat entorn a un informe sobre l’avantprojecte de llei.

Independentment dels continguts d’aquest informe (nosaltres no analitzarem la proposta legislativa fins tenir-la negra damunt blanc, concretada i articulada), una altra vegada el PP fa propaganda a consta dels emprenedors i les emprenedores. Mentre... el crèdit no arriba!