Polítiques que maten

La mort d’Alpha Pam, un immigrant senegalès de 28 anys, provocada per negar-li assistència hospitalària i, en conseqüència, no diagnosticar-li la tuberculosi que patia, ha commogut la opinió pública. Partits polítics de la oposició i ONG,s han denunciat l’apartheid sanitari que es practica a les Illes Balears, en compliment de la normativa dictada per la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears. Des del Govern i el Partit Popular, i també des d’algun mitjà de comunicació s’ha acusat la oposició de voler instrumentar la mort d’una persona amb finalitats partidistes.

No els faltaria raó si la mort d’Alpha Pam fos atribuïble a un accident, a qualsevol causa imprevista de les que a diari sobrevenen en els hospitals, o, fins i tot, a algun error humà que inevitablement es produeixen de vegades. Però aquest no és el cas, Alpha Pam mor en negar-se-li l’assistència mèdica, en compliment d’una ordre expressa de l’autoritat política competent: la Conselleria de Salut.

En aquest cas, tant la oposició com les organitzacions que han denunciat aquest fet han complert amb la seva obligació, del contrari haurien esdevingut còmplices d’una actuació política repugnant -els tribunals determinaran si és delictiva-. A més, si la oposició hagués callat s’hauria sentit la cançoneta de “...i la oposició no fa res”, amb tota la raó del món. I és que les conseqüències de les polítiques impulsades pel Partit Popular, aquí i a nivell estatal, són tan greus com que afecten a la vida mateixa dels ciutadans, -i no feiem distinció entre sense papers i residents ja que tots som potencialment afectats per una malaltia contagiosa no tractada-. Així mateix cal tenir en compte que no atendre i en conseqüència detectar una malaltia contagiosa, afecta greument a la salut pública i facilita la reaparició de malalties fins ara pràcticament extingides.

Però, encara més greu que la por a ser afectats per aquestes polítiques és la insolidaritat del sistema polític que s’està imposant, el qual arriba a menystenir la vida d’una persona, si aquesta no té papers. Quantes morts més hem de tolerar, impassibles? O quants morts més ja s’han produït, per manca d’assistència mèdica, i han passat com a “mort natural”?

Perquè aquest és el preu que la societat ha de pagar per unes polítiques econòmiques que retallen drets fonamentals de les persones, com el dret a la salut. Per als qui les impulsen les persones només són estadístiques, per a nosaltres el mort es diu Alpha Pam, tenia 28 anys i vingué a Mallorca fugint de la misèria del seu país.

Des d’aquestes pàgines ens afegim als qui demanen justícia perquè aquest crim no quedi impune i reclamam al Partit Popular que rectifiqui aquestes polítiques que maten persones.