Fina Santiago , diputada de MÉS al Parlament de les Illes Balears
Les mesures que estan aplicant el Governs dels PP tant a l’Estat Espanyol com a la Comunitat Autònoma tenen una única finalitat, facilitar la privatització de la sanitat pública aprofitant la crisi per fer-ho. Complint així el que va dir l’economista Naomi Klein :Tots els que no estan d’acord amb l’Estat del Benestars mai desaprofitaran una bona crisi per debilitar-ho” i seguint l’estratègia que ja l’any 1988 Oliver Letwin, polític britànic conservador i membre de l’equip de David Cameron, en el seu llibre “Privatizar el Mundo, Teoria y Pràctica” orientava com s’havia de privatitzar la Sanitat Pública, amb desinformació i justificant necessitats de retalls i de reformes.
Hi com ho fan? Aplicant tot un seguit d’estratègies:
La primera és expressar, sense cap prova, que la sanitat pública és insostenible. I la conclusió és que s’han de fer reformes per mantenir la seva sostenibilitat. La Sanitat pública de l’Estat Espanyol era la més barata de la UE dels 15. Si tenim en compte un dels indicadors bàsics per mesurar la salut publica que és relacionar la despesa pública amb els anys de vida, ens situàvem en el sisè lloc del món. En relació a la satisfacció dels usuaris de la sanitat pública les dades ens situaven al quart lloc del món. Teníem, per tant, una bona sanitat i estàvem satisfets. Però sense cap tipus de consulta a la ciutadania i sense la legitimitat de les urnes, perquè no estava en els seu programa electoral, el PP comença a canviar la sanitat pública cap a la privatització dels serveis.
Una altra és fer-nos canviar de mentalitat De tenir un dret com a ciutadà o ciutadana ara has de ser assegurat .El Reial Decret Llei 16/2012 anul·la l’article de la Llei de Salut Pública on s’establia que totes les persones amb nacionalitat espanyola tenien dret a la sanitat pública i estableix que a partir d’ara per tenir-hi accés has de ser assegurat o ser un beneficiari. Assegurat i assegurades són els que cotitzen a la seguretat social, els aturats. els jubilats Darrera aquesta mesura hi ha la voluntat que l’electorat vagi acceptant progressivament que la sanitat no pot ser universal. I obvien explicar que la sanitat la pagam entre tots i totes a través dels impostos directes i dels indirectes.
També ens canvien la mentalitat retirant la targeta sanitària als col·lectiu d’immigrants amb situació administrativa irregular. La idea és enviar el missatge que no totes les persones tenen dret a una assistència sanitària normalitzada, i comencen amb el col·lectiu més vulnerable, els immigrants De fet ja es sent “ és que sinó la paguen...”, això fa cinc anys no es sentia, ningú discutia que quan una persona es posava malalta havia de rebre assistència mèdica. A part de què sí que contribueixen al sosteniment de la sanitat a través del pagament de l’IVA.
Una altra línia per facilitar la privatització és procurar que la sanitat pública sigui més barata. Això ho aconsegueixen reduint el sou del personal sanitari, reduint les plantilles, no substituint baixes laborals o vacances. Facilitant d’aquesta manera que quan els serveis es privatitzin o externalitzin sigui a un preu més baix i al marge de benefici per l’empresa més alt. La reducció de plantilles provoca també una baixada en la qualitat, assistencial, ens fan esperar per rebre atenció sanitària. A la comunitat autònoma més de 100 mil persones esperant metge especialista, prova terapèutica o intervenció quirúrgica.
Una altra de les estratègies és acostumar-nos a pagar, a re-pagar, els famosos co-pagaments: re-pagar 10’23 euros per la targeta sanitària, els pensionistes paguen pels medicaments, re-pagament pel transport sanitari no urgent; re-pagar per determinats productes dietètics lligats a problemes de salut, pagar més pel material orto-protèsic. Aquests darrers co-pagaments penalitzen clarament les persones amb problemes de salut, els malats crònics, a les persones majors que són el col·lectiu amb un potencial més alt d’estar més malats i amb més malalties cròniques.
A les empreses de la sanitat privada no els interessa una sanitat on els treballadors i treballadores estiguin organitzats a través dels sindicats, per això una de les primeres mesures que varen aplicar va ser debilitar els sindicats, reduint els seus representats. És molt important per aquesta estratègia conservadora no fer cap canvi davant les lluites i demandes dels treballadors i usuaris de la sanitat pública, han de generar desànim han de debilitar la resistència , com succeeix amb a la Comunitat de Madrid amb la “marea blanca”.
Quan la sanitat sigui més barata: quan estiguem acostumats a re-pagar per serveis que ja pagam a través dels impostos; quan acceptem que hi ha col·lectius que no tenen dret a l’assistència sanitària normalitzada; quan ens hagin acostumat a no exigir qualitat... la privatització arribarà.
Davant això el que és imprescindible és no acceptar les seves premisses, no acceptar que la sanitat pública i universal no és sostenible, no hi ha cap fonament per justificar-ho. I en el cas de què fos així, que demanin a la població en què s’han de fer la reducció de pressupostos, en sanitat o per exemple en despesa militar (45 milions d’euros diaris ).
I organitzar-nos com a usuaris i professionals per oposar-nos a la progressiva privatització de la sanitat pública, una de les principals polítiques per la cohesió social i de redistribució de la riquesa.