25è aniversari del 14-D

Josep Benedicto Lacomba
- Sindicalista

Aquest any es compleixen els 25 anys del 14-D , alguns estan convençuts que va ser la primera vaga general convocada a aquest període constitucional , altres també convençuts que va ser la de major seguiment i participació de totes les convocades .

Sincerament ni una cosa ni l’altra, la convocatòria de Vaga General convocada per CCOO i UGT per al 14 de desembre de 1988 , en contra de la política econòmica del Govern de Felipe González i molt especialment en contra del pla d’ocupació juvenil , va ser sens dubte l’espoleta que va esclatar en un moment convuls de desencontres entre les organitzacions sindicals i el govern socialista , però abans , previ a aquesta convocatòria es va celebrar el 15 - J , la primera vaga general van ser CCOO i USO que van convocar per al 15 juny 1985 una Vaga General en contra de la Reforma de les Pensions , UGT no es va sumar a aquesta convocatòria, sent aquesta convocatòria la primera vaga general constitucional .

Altres vagues convocades amb posterioritat han comptat amb major seguiment de la població laboral i molta més participació al carrer, però si és cert que cap d’elles van tenir la ressonància mediàtica i les conseqüències polítiques que va provocar el 14-D.

La imatge del 14-D és sens dubte la de “l’apagada" de RTVE, una sensació de paralització total del país quan es talla el senyal de TV, aquesta imatge, aquesta sensació revela allò que tot el que s’anuncia per la tele és totalment cert i indiscutible: ho han dit per la tele, i l’apagada va significar això, si s’atura la tele s’atura el país.

Altres vagues generals han comptat amb més seguiment i un notable èxit sindical pel que fa als objectius que es pretenien amb la convocatòria això tot i que mai més s’ha produït apagada televisiu, excepte alguna excepció en canals autonòmics, d’aquí ve el motiu que seguim reivindicant i commemorant aquesta mobilització d’una forma tan especial.

Però més enllà dels elements mediàtics o romàntics la veritat és que el 14 -D canvià moltes coses en aquest país i molt especialment en el moviment sindical.

La ruptura de les relacions UGT / PSOE suposà una fita històrica, fins ara les relacions de l’anomenada" família socialista-“ suposaven més que fraternals relacions , aquesta ruptura provocà un avanç considerable en l’autonomia de les organitzacions sindicals que amb el transcórrer del temps s’ha vingut reforçant el grau d’independència.

Es van crear les condicions per abordar el que fins ara havia resultat difícil i tortuós un canvi en les relacions dels Sindicats i d’aquests amb el conjunt de moviments socials, es va començar a caminar cap a la unitat sindical, la confluència de les organitzacions sindicals i la posada en comú de les seves reivindicacions i mobilitzacions que a data d’avui encara perdura el que anomenem unitat d’acció.

Les organitzacions sindicals van treure una bona conclusió d’aquella mobilització , amb unitat sindical i la complicitat del conjunt de la societat es poden guanyar grans batalles , en el 14 -D es va aconseguir que el govern de Gonzàlez retirés el pla d’ocupació juvenil i altres mesures regressives per als treballadors , es van obrir espais d’interlocució tot i la càrrega de supèrbia d’aquell govern, no només vam tenir la sensació de guanyar la vaga amb l’ "apagada" i la mobilització, es va gestionar bé i es va aconseguir guanyar enterament en aconseguir els objectius pels quals es va convocar i aquest és el veritable èxit d’aquella vaga.

Als 25 anys un nou govern, d’un altre "tint" ens anuncia una llei de vaga, tot bon dictador explica la seva tirania sobre la base d’una suposada llibertat i legitimitat, el problema que té el PP no és el dret a la vaga ni el compliment dels serveis mínims, és la seva supèrbia i intolerància que no els permet digerir el que uns treballadors de la neteja i jardineria els guanyin una vaga com així ha succeït a Madrid, amb la recentment celebrada vaga del personal de les contractes de neteja i jardineria, és això, no ho poden sofrir per aquesta raó necessiten alterar les regles del joc democràtic, alterar el dret a la vaga per poder seguir picant als treballadors i les seves organitzacions, necessiten establir una norma que evidencia que la pràctica de la protesta, de la vaga i la mobilització no li suposi una derrota al poder, al govern.

Necessiten establir noves mesures dissuasòries tant en l’establiment de l’"ordre públic" com en la mobilització i la vaga per impedir que la gent s’organitzi i surti al carrer o com a mínim si ho fan que sàpiguen que amb les seves noves regles no tenen cap possibilitat de guanyar una sola batalla més.

Aquesta última vaga a Madrid, la gran vaga duta a terme pels docents a Balears, les mobilitzacions que estan evitant els desnonaments, són èxits de la ciutadania que aquesta dreta ultra conservadora no pot acceptar, per això hem de defensar amb radicalitat els drets democràtics a la vaga i a la mobilització, precisament fent ús d’aquest dret.

Per als Sindicats l’anunci d’una Llei de Vaga no suposa la major de les preocupacions és rutinari i continu aquests anuncis, en cada ocasió que s’aproxima una gran mobilització, ja resulta curiós, a més, en el seu moment va ser una reivindicació sindical què la vaga no fos regulada mitjançant un Reial decret pre-constitucional, encara que vist el vist podríem entonar aquella màxima que la millor llei és la que no existeix, molt especialment si qui ha de liderar la seva fase legislativa és el PP .

Commemorem el 25 aniversari del 14-D facem-lo un referent de com és possible amb unitat i lluita derrotar el poder establert, per fort que sigui i per molta majoria parlamentària que el sustenti .