Damià Bover Trobat Pagès, cooperativista i innovador

Per Josep Valero i Biel Pérez

Té 48 anys va néixer a Porreres el 1965 i actualment
treballa a Vilafranca, malgrat el seu domicili
és a la Colònia de Sant Jordi. Fa de pagès a la finca
de Son Durí. A Vilafranca, Damià va trobar un llibre
antic que li deia Son Dur-hi (o sia un lloc que vol
dir que hi fas feina i no en treus rendiment).Té un
títol de FP Superior d’Informàtica i és tècnic superior
de sistemes informàtics. Pagès d’agricultura
ecològica, cooperativista, inventor, innovador,
informàtic, divulgador, només vol parlar de coses
que hagi pogut tocar amb les mans...D’aparença
tímida, quan parla descobreixes la força del seu
pensament i l’audàcia de la seva acció pràctica. Un
home de la terra, que arriba al pensament i a
l’acció global, perquè aquesta, també acabi
tornant i afavorint a la seva terra. Una persona
amb projectes, una persona a qui una societat
com cal, hauria de cuidar i protegir, com un dels
seus millors actius.

La primera feina després del estudis?
Va esser Limit Cecomasa, a Manacor, des del 89 fins
al 95. Eren els temps dels inicis dels “personals computers”
amb distints sistemes operatius fins arribar a
Windows. L’experiència fonamental d’aquesta etapa
va ésser veure la necessitat d’una transició d’una feina
d’administratiu sense informàtica, amb màquina
d’escriure a un ordinador. Vaig conèixer molts
d’àmbits d’hoteleria, restaurants, magatzems (de
fruita, de construcció) on es va fer aquesta transició.
Aquesta experiència vital m’ha resultat molt útil.

Com fas el canvi d’un món d’oficines, de taules,
d’ordinadors a un món agrícola, de terra?

Jo venc d’una família de pagesos. Sempre vaig fer
feina de pagès a la finca on estaven els meus pares i
el meu germà. Des dels tres anys mon pare em
posava damunt el tractor. Vivíem a una finca on vàrem
fer una revolució tecnològica molt grossa. L’any 1971,
a S’Hort de Sant Martí, hi vàrem arribar amb una bístia
i un carro, un tractor i una arada. Hi havia quatre
vaques. I el 1992, quan vàrem deixar la finca, n’hi
havia 360. Vàrem fer una evolució molt grossa d’anar
ampliant el ramat i associat a la tecnologia: primer un
tractor, llavors dos, tres... Noves tecnologies per recollir
el farratge. Nous sistemes de reguiu. Això també és
una experiència anterior molt important.

O sigui, que tu véns d’una cultura pagesa, agrícola?
És molt important veure com la tecnologia fa possible
gestionar la cria de vaques d’una manera totalment
distinta i passar de tres a tres-centes.

Va ser bo de fer convèncer la família, els teus pares i
els teus germans, a favor de les noves tecnologies?

Qui introduïa tecnologia era mon pare. Mon pare
sempre ha estat arriscat d’experimentar coses noves:
quan es va introduir el brom, quan es va introduir la
colza... ell era el primer en provar coses distintes a allò
que s’havia fet abans.

Per tant tu creixes en una família innovadora.
Exacte. Després, el 92, mon pare va deixar les vaques
(varen influir-hi molts de factors) i el 95 vàrem comprar
la teulera Son Dur-hi. La persona que ens va vendre la
teulera va seguir fent feina amb nosaltres durant un
any i ensenyant-nos a fer la feina, aquesta va ésser en
gran part la clau de l’èxit. Però tecnològicament no
estàvem al dia. Però la sort que tenc és que un germà
meu és mecànic i un altre germà electricista; a més del
germà pagès, que també és picapedrer. I, clar, vàrem
començar a introduir temporitzadors, motors elèctrics,
maquinària electrònica, per gestionar, sobretot, el
control d’energia dels temps de cocció dels forns i
l’alimentació dels forns amb biomassa. Llavors vàrem
passar a ser els pioners. Motors trifàsics, control de
potència... Conèixer el procés d’una teulera donaria
per a una altra entrevista.

Nou canvi
Fins devers l’any 2006 tot va anar molt bé. Tinguérem
una demanda exagerada. La gran demanda venia de
l’habitatge rústic i l’unifamiliar. L’any 2007 vàrem
començar a tenir crisi. La demanda va minvar i varen
canviar la normativa (major control de fums, controls
de qualitat, teníem notícies que en el CIM una teulera
en zona rústica no anava bé...) i un moment donat
vàrem dir: hem de sortir d’aquí. Érem pagesos, i què
podíem fer a una zona rústica? Teníem experiència i
conservàvem la maquinària (tractor, arades), havíem
seguit cuidant les finques familiars i jo, personalment,
vaig decidir diversificar. Vàrem estar tres anys fent
agricultura i teulera a la vegada.

I l’agricultura ecològica?
Un moment donat vaig fer un Curs d’Agricultura Ecològica
de vint hores. El va dirigir el Consell Balear de
Producció Agrària Ecològica (aquest era el certificador)
Va esser molt intens i a mi em va obrir un món
nou. Mai havíem gestionat bé els fems de les vaques.
Amb les idees noves que ens donàvem vàrem veure
que la gestió dels fems era fatal; a la terra no la
gestionàvem bé, abusàvem dels abono i de la fertilització
química. Ara fa quatre anys que no tiram ni
nitrats, ni fosfats, ni potasses i veim que els cultius
funcionen igual.

Els principis fonamental de l’ecologia són: la rotació de
cultius (no sembrar sempre el mateix), eliminar química,
utilitzar llavors autòctones (per exemple, el blat
xeixa). Una cosa important és no separar l’agricultura
de la ramaderia, com s’havia fet els darrers temps. En
l’agricultura ecològica és fonamental aquesta mescla.
Jo tenc la sort de què mon pare i ma mare aporten
inputs de coneixements.

El més difícil de l’agricultura ecològica és controlar
l’herba. No es poden utilitzar herbicides. Es per això
que és més car. Pràcticament és una feina manual,
amb la xapeta arrancant l’arrel. Avui en dia a Mallorca
això es segueix fent així. Hi ha cultius en els quals has
de fer tres o quatre desherbats. Ens cal trobar un
control mecànic alternatiu als herbicides. La proliferació
dels transgènics es deu a la seva combinació amb
els herbicides -sobre tot al glifosato. És a dir plantes
preparades per aguantar l’efecte del pesticida. Llevar
les herbes mecànicament és molt costós, primer en
mà d’obra i segon energèticament. Com a contrapartida,
ahir llegia que a Europa els 80% de les persones
duen glifosato dins el cos...

On has après tot això?
Jo record la primera vegada que vaig cercar “ecológico”
a Google... Bé! Tenia una carpeta guardada.
També he participat en molts de cursets. Vaig poder
participar, perquè tenia manco de quaranta anys, en
un curs d’agricultura convencional molt potent. És
aquí on vaig començar a pensar. Jo, des dels deu
anys tenc molta experiència en aspersors de reg. Tenc
un sistema de regar diferent; que substitueix els
aspersors i el goteig... En aquesta tasca pos en marxa
tots els germans. Mantenim al dia un John Deere que
té més de trenta anys. Tot ajuda a la sostenibilitat
econòmica de tots perquè tot costa molt.

Parla’ns de l’Utopus Project
Devers 2008 hi havia un avís. El petroli es va posar a
150 dòlars. Ara mateix l’Agència Internacional de
l’Energia dóna senyals grosses, molt grosses, i no en
fan cas. El gas-oil ha passat de trenta cèntims a un
euro deu! Els meus coneixements d’informàtica em
deien que a una màquina si li dónes autonomia robòtica
(que existeix), pot funcionar moltes hores.
Amb poca potència fas el mateix que una màquina
grossa . Amb un tractor gros i una arada grossa fas
molta feina amb poc temps, però la manera oposada
és: una màquina de potència limitada, petita, amb
plaques solars a damunt, fent feina moltes hores
perquè la robòtica li permet. Jo escric les fórmules
així:
Sistema tradicional: impuls = F x t

(molta FORÇA per poc temps)
Sistema robòtic: impuls = f x T
(poca força per molt de Temps perquè el temps queda
amortitzat per la robòtica, l’autonomia de funcionament).
I això té un fonament científic. És una intuïció que vaig
tenir amb un sistema de regar, que també era lent.
Vaig anar pensant i vaig crear una sèrie de prototipus
amb rodes. Però després vaig veure que les rodes no
anaven bé. Perquè les rodes necessiten un punt de
suport i, per no llenegar, necessiten pes i, com més
pes, més plaques he de posar, més energia necessit.

Vaig veure això, era el 2009, i, al cap d’un any,
després de molta feina mental, diagrames i proves,
vaig dividir l’eina de llaurar en dues parts. I utilitzar una
de les dues com a punt de suport per a l’altra. La part
de darrera està anclada i estira la de davant. Això es
diu un moviment discret, a trossos, a diferència del
moviment continu del tractor de rodes o cadenes.
Aquesta és la primera diferència i la segona, que troba
el punt de suport a baix, subterrani. El de darrere
estira el de davant i el de davant empeny el de darrere.
La terra té una capa fèrtil de vint centímetres; tot el
que està per davall és igual si el trepitges. El tractor
tradicional, en passar per damunt, compacta la terra,
en canvi aquesta màquina respecta la capa fèrtil. No
patina en condicions no òptimes de la terra (com humitat
o arenosa) i no compacta la terra. Ara hi ha un científic
que fa mesos que hi treballa i sabem que el
responsable més gros de l’erosió de terres fèrtils és
que les terres estan compactades, l’aigua no hi entra,
hi ha una escorrentia i les terres se’n van als rius.
Nosaltres, com que no compactam la terra, reduïm
l’erosió. Els equips són molt lleugers i gasten molta
menys energia. Si després hi afegim robòtica, una de
les curolles que tenc és a aconseguir màquines que
controlin l’herba sense despesa energètica de combustibles
fòssils i sense mà d’obra.

Aquí hi ha moltes idees i molt interessant, però com es
finança tot això?

Fins ara s’ha finançat com sempre s’han finançat els
inventors. La gent de l’entorn immediat: amics de mon
pare, els germans, la padrina, el tio i la finca.
L’Administració em va finançar la compra d’un tractor
quan vaig fer la reconversió de teulera cap a
l’agricultura. Tenc un subvenció per ecològic, i el
Ministeri d’Indústria també m’ha donat suport.

Resulta molt costós el projecte?
Fins ara hem gastat 28.000€ en patents.

Tens la sensació que el poble, la gent, reconeix la
vostra feina?

Record la primera vegada que vaig dur a vendre coses
al poble, estava empegueït. Semblava un fracàs
passar del guany ràpid de les teules a tornar al camp...
Per mu mare estaven bojos, mon pare no. Primer hi
duguérem patates, llavors cols... La gent major, sobretot,
valora molt la qualitat del que venem. Quan els
productes estan tractats amb nitrogen, tot queda
distorsionat. Els nostres productes duren molt més
temps en perfecte estat. Això sorprèn, fins i tot, a mon
pare. Sembrava melons, sempre els havia tirat els
abonaments dels tres quinzes, i al cap de dos mesos
no en quedava cap, perquè el tractament químic els fa
efímers. I així lletugues, tomàtigues, blat xeixa,
farines, etc.

I de la màquina, què en pensen?
Jo utilitz la màquina com a test psicològic. M’ajuda a
fer un holograma de la psicologia de cada persona. Hi
ha totes les reaccions. Naturalment, les que més
agraeixes són les que et donen l’enhorabona i
t’encoratgen. Llavors hi ha els escèptics totals. Jo crec
que pot tenir futur perquè es pot produir localment.

Futur?
Home, necessites assegurar-te. Arriba un moment...
els gestos de patent són importants. No has de gastar
10.000 euros en una patent internacional si no estàs
segur que allò realment aporta una novetat, és un
invent i té una utilitat, té un futur. Abans de treure una
patent internacional, això fa dos anys i mig, vaig anar
a Alemanya a visitar el Deutsche Museum, que té la
col·lecció de maquinària agrícola més gran del món.
M’interessava recollir idees (sempre has d’anar evolucionant,
en aquell moment tenia una sèrie de coses
que encara em fallaven, de distints dissenys).
Vaig anar a Munich i a Stuggart (aquí és on hi ha el
museu més gran). Vaig parlar amb l’enginyer mecànic
responsable del museu, li vaig mostrar el vídeo i ell em
va dir: m’ho miraré. Al cap d’una setmana em va dir:
això no hi és aquí dedins. Va esser el moment màgic.
Ell mateix em va posar en contacte amb altres doctors
i tots donaven l’aprovació en el sentit que això era un
progrés gros. Quan aquestes persones et diuen que
això està bé, que endavant... Has fet la patent? Em
demanaven. Jo els deia que sí, però per a la patent
internacional he de saber si he de gastar deu-mil
euros o no. Ells em deien “endavant”!

Això era per l’octubre i el novembre hi havia la Fira
Agri Tecnic, a Hannover, i també hi vaig anar, hi vaig
estar una setmana deixant la finca abandonada (sort
dels meus pares). Vaig tornar i vaig estar bloquejat
tres mesos, no podia ni llegir el diari. Va ser una intoxicació,
anava remugant, com les vaques. I, per sort,
vaig poder seguir evolucionant els prototipus; és
important seguir evolucionant. La llàstima ha estat que
els anys 2012 i 2013 no hi ha hagut finançament europeu
per a la investigació. Només segueixen funcionant
els programes estrella. Europa ha actuar just a
l’inrevés del que han fet els Estats Units i el Japó. Allà
han tirat una gran quantitat d’estímuls perquè la gent
gasti, i a Europa, tot estancat, ja veurem quin resultat
dóna.

Amèrica?
El mes d’octubre jo volia anar a Califòrnia. Primer per
cercar persones que entenguin de tecnologia i que
tenguin doblers per finançar l’“Utopus Project”. Ara
mateix el 70% del Venture Capital del planeta i de les
persones que s’hi dediquen, són a Califòrnia (Silicon
Valley, San Francisco, Palo Alto); Google Ventures,
KPMG, etc.

Tot això són grans empreses i persones que afavoreixen
projectes de futur. També hi ha les universitats,
Berkeley i Stanford. Google ha adquirit moltes empreses
de robòtica... Allà, la gent que té molts de doblers
inverteix en aquestes coses, no sols inverteix, sinó
que fa donacions (dóna doblers a canvi de res). Això a
Europa... no sé a qui he d’anar, no en trob cap! Aquí hi
ha alguns personatges que tenen molts doblers, però
no els pots parlar de res. Les primeres empreses
tecnològiques mundials són dels Estats Units.

Quin moment vius ara mateix?
El dia de Sant Antoni seré a Coblenza, hem de xerrar
a un simpòsium, a Heilbron, a Hohenheim. Jo he
conversat amb vàries multinacionals, estrangeres i
espanyoles i ara miraré de formalitzar un consorci. A
Europa enguany s’ha activat el “Programa Horitzon
2020” i els seus eixos són: salut, espai (satèl·lits),
canvi climàtic (descarbonitzar, cercar tecnologies per
reduir l’emissió de CO2), seguretat alimentària. El
meu projecte té molt què veure amb la seguretat
alimentària i l’agricultura sostenible. I en aquest
moment, pel que fa als productes ecològics, tenim
més demanda que producció.

Per un costat estàs orientat a poder comercialitzar
aquest producte en el mercat, o trobar un altre soci
que et permeti comercialitzar aquesta màquina...
N’hi ha que troben que estam sonats, però la nostra
idea és crear una multinacional tecnològica. Perquè
tenim més coses. I, avui en dia, si no actues d’un
forma global no fas res. I la idea és ordenar llicències,
recuperar els euros de la inversió feta.

O sia voleu crear una multinacional d’innovació,
d’investigació, de foment de la investigació, i també
fabricar?

Jo no veig diferència entre fabricar una teula i fabricar
una màquina d’aquestes, no n’hi veig cap.

Voldríeu formar un consorci on es combinàs la investigació
i la fabricació?

Ara mateix accedirem a fons europeus per fer prototipus
i per realitzar investigacions associades. Com
més investigacions es faran, com més es grata, més
coses trobes. Els fons europeus són per a això.

Mallorca quin paper hi jugaria en aquest projecte de
multinacional tecnològica?

Té moltes vessants. A Mallorca jo trob que s’ha
d’enfocar a l’hoteleria. A tot el món, i a Mallorca, falten
uns parcs temàtics on s’expliqui què és l’agricultura,
què és l’agricultura ecològica i com funciona la
producció d’aliments.

No hi ha cap lloc en tot Europa on s’expliqui com es
fan els aliments (convencional, transgènics, nitrat
amònic, tractors enormes i l’agricultura ecològica). No
hi ha cap lloc on es mostri, de tal manera que la gent
pugui jutjar i decidir quin producte ha de comprar. Això
és una primera vessant, els parcs temàtics.

Altra, produir màquines diverses, per diverses finalitats.
Poden ser màquines per pagesos ecològics,
amb unes dimensions, unes feines i unes funcionalitats.
Altres màquines grosses per arreglar el problema
de la compactació de les terres, que és una màquina
totalment diferent. Màquines per gent que treballa en
el camp per hobby. Una altra gama de productes,
podria ser per a aquestes persones majors que les
agrada fer agricultura però ja no poden manejar el
motocultor ni el tractor... Tenc tres o quatre coses
pendents de treure patents per afegir a les que ja
tenim.

I això com a projecte empresarial qui el dissenya?
El Projecte Horitzon 2020 xerra molt clar: només
finançam investigació per coses que es poden fabricar
i vendre. I els doblers inicials són per a afinar molt
aquest pla: diagrames, quin preu tindrà, quants en
vols fabricar cada any, a qui ho vols vendre. Jo ho
dirigeix, però necessitem el suport de la Universitat. Hi
ha un professor que treballa la seva tesi sobre aquest
tema. Tenim quatre universitats que hi col·laboren. De
moment la UIB té una especialitat de robòtica que
funciona molt bé. La Universitat de Girona, que treballa
tot el tema d’electromecànica. A la Universitat de
Coblenza fan una feina de suport, treballen complements
pel desenvolupament de software més
avançats. Llavors hi ha la Universitat de Heilbronn,
que són especialistes en tallers fotovoltaics i electrònica
de potència per gestionar l’energia elèctrica. De
moment tenim aquestes quatre. A la Comunitat Europea
hi ha una prioritat pels consorcis que incloguin
qualque contacte amb Xina. Nosaltres tenim la sort de
tenir algun contacte.

Qui fa tota aquesta feina de màrqueting?
Una empresa tecnològica té quatre punts: crear
l’empresa, el màrqueting, les idees i convertir aquestes
idees en un producte. La feina de model de negoci
la faig jo. Per a la feina de màrqueting estam en
contacte amb SEDEWA . Ara mateix estam en la fase
de desenvolupar el projecte, que també ho faig jo.
Però, a partir d’ara, quan tinguem doblers , s’anirà
afegint la gent que s’ha de tenir aquí. N’Steve Jobs
deia que t’has d’enrevoltar de la gent més bona que
puguis trobar.

Coneixes qualcú que hagi fet o estigui fent un procés
semblant al teu?

Jo faig un seguiment de les persones i empreses que
m’interessen, i vénen del món tecnològic: Windows,
Apple, Google... Gent que fa robòtica. Ara, la meva
circumstància vital és el Youtube: visualitz vídeos
d’agricultors de tot el món (Xina, Àfrica...). De moment
no he trobat ningú que em faci la competència. Hi ha
pagesos que no els cap dins el cap que l’arada camini
tota sola. El problema és esponjar la terra.

Ens has obert molts horitzons amb aquesta xerrada; hi
ha una visió estratègica molt interessant de cara a la
sostenibilitat. Finalment voldríem demanar-te qui
formau la cooperativa “Això és vida”.

Inicialment érem cinc finques i ara som dues només.
Bé, també hi ha finques col·laboradores que són al
voltant d’una cinquantena. Però la gestió la du en Teo
(comandes, entregues, el mercat, etc.) i en Jordi.
Aportam produccions petites de moltes finques que no
estan en el nucli de gestió de la cooperativa. Tot és
exclusivament ecològic, són finques certificades pel
Consell. Tothom ha de tenir el que es diu el volant de
circulació. El noranta per cent de finques ecològiques
són no professionals, tenen el certificat, però no viuen
exclusivament d’això.

Quina proporció de producció significa l’agricultura
ecològica?

Si comptan hotels i restaurants manco del 0’5%. Dins
Mercapalma no hi ha ningú. No podem cobrir tota la
demanda que tenim.

Funciona el Mercat de la Plaça dels Patins?
Des de l’inici (fa tres anys) fins ara hem triplicat la
facturació. I això que no en feim massa promoció.

Des de l’Ateneu intentam crear sinergies, propiciar el
tema del mercat social, hem parlat amb les cooperatives,
amb Apaema. Intentam que hi hagi un web a la
que puguin accedir els consumidors responsables...

Què s’ha de fer per trobar una millora a tots els
nivells? Des del pagès fins al consumidor, que pugui
accedir a un producte sa i sense químiques.

Pens que el primer que hauria de fer la societat és
adquirir un coneixement i una consciència de què s’ha
d’invertir en agricultura ecològica. No sols que hi hagi
terra amb certificació ecològica. Jo veig que es necessita
robòtica per controlar l’herba. La societat, el sistema
econòmic, el sistema capitalista funciona invertint
els doblers. Però ningú inverteix en agricultura ecològica
perquè no hi ha cap empresa que unifiqui això.
Els bancs que tenim per aquí són molt poc sensibles a
aquest tema, no saben mirar enfora.

Si només ens limitam a reproduir els que es fa, el teu
projecte no hi té lloc... Tu ens has parlat d’un canvi
d’estructura mental.

Malgrat tot, jo som molt optimista. Hi ha moltes coses
que funcionen: rodes la clau del llum i s’encén, vas a
la gasolinera i hi ha diesel, vas a l’hospital i t’atenen (al
manco fins ara), en el carrer no hi ha clots, pots anar a
comprar un cotxe... Vull dir que crec que encara hi
som a temps per canviar. No fa falta córrer molt (mon
pare sempre vol córrer), a mi el que em sembla fatal
és que hi hagi tanta gent que roba. Si s’arreglàs això
en un deu per cent... La robòtica és imparable.

Els somnis no es poden matar, i, gràcies a ells, el món
ha donat moltes passes. Gràcies Damià!