Denunciem la Llei de símbols a l’ONU

Margalida Capellà i Roig
Professora de dret internacional públic a la UIB

La llibertat d’expressió és una condició indispensable
per al ple desenvolupament de la persona i un dels
principals indicadors de la condició democràtica d’una
societat. Tot i això, no és absoluta i les normes que la
regulen preveuen bàsicament dos tipus de restriccions
que es refereixen al respecte dels drets o la reputació
d’altres persones i a la protecció de la seguretat nacional
i l’ordre públic, o de la salut i la moral públiques.
Les restriccions han d’estar previstes en la llei, han
d’estar justificades i ser necessàries i proporcionals a
l’amenaça que pot suposar la llibertat d’expressió als
drets dels altres o a la seguretat, l’ordre públic, o a la
salut i la moral públiques, és a dir, s’ha d’establir una
connexió directa i immediata entre l’expressió i
l’amenaça. I, per ser qualificada de "llei", la norma ha
d’estar formulada amb precisió suficient perquè una
persona pugui regular el seu comportament de conformitat
amb ella i no pot conferir als encarregats de la
seva aplicació una discrecionalitat sense traves per
restringir la llibertat d’expressió.

La restricció establerta a l’article 4.3 de la “Llei d’ús de
símbols institucionals de les Illes Balears”, exigint
autorització de la conselleria competent per col·locar
símbols no permesos o no institucionals, no compleix
cap d’aquests requisits. La Llei es refereix indirectament
al dret a l’educació com a dret a protegir amb
aquesta mesura, partint d’una interpretació errònia
d’aquest dret, i no justifica l’adopció d’una llei restrictiva
amb caràcter general quan en realitat està pensada
per ser aplicada en l’àmbit educatiu com a mecanisme
de censura política i per silenciar la crítica a la política
educativa i lingüística del Govern.

El camí d’aquesta llei és incert perquè dependrà de si
efectivament serà aplicada, és a dir, si es sancionarà
l’ús de símbols no permesos en béns públics o bé si es
denegarà arbitràriament l’ús d’aquests símbols. No
tenim constància de la intenció d’interposar un recurs
d’inconstitucionalitat per part de qui té capacitat per
fer-ho, i la qüestió d’inconstitucionalitat només es pot
plantejar arrel d’un dels supòsits esmentats quan es
plantegi en via judicial la sanció contra qui hagi
col·locat un símbol no permès o no autoritzat, o bé la
sanció contra el responsable del bé públic on s’hagi
col·locat el símbol que no adopti les mesures adequades
per retirar-lo (en l’àmbit educatiu, els directors
dels centres escolars).

Només esgotats els recursos interns (i arribar al Tribunal
Constitucional) es pot plantejar la via judicial internacional
i acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans
o al Comitè de Drets Humans de l’ONU. Mentre, es pot
fer una passa important comunicant l’aprovació de la
llei al Relator especial sobre la llibertat d’opinió i
d’expressió de Nacions Unides.

Aquest no és un mecanisme judicial sinó un procediment
especial previst per informar al Relator sobre
legislacions contràries als drets humans, en aquest
cas per vulneració de l’article 19.2 del Pacte internacional
de drets civils i polítics del qual Espanya és part.
Si el Relator admet a tràmit la comunicació presentada
per vint entitats balears contra la Llei de símbols,
s’iniciarà un procediment confidencial durant el qual
es requerirà al Govern espanyol informació i explicacions
sobre aquesta llei, i els resultats d’aquest procediment
es presentaran en l’informe del Relator davant
el Consell de Drets Humans. Aquest òrgan és
l’encarregat de l’Examen periòdic universal que es fa
als 192 estats membres de l’ONU, durant el qual, un
per un, sotmeten públicament a control les seves
accions i polítiques en matèria de drets humans. A
Espanya li toca aquest examen al gener de 2015, però
durant 2014 el Govern espanyol haurà de presentar
un informe que respongui a les preguntes que li formularan
els òrgans de Nacions Unides, i, entre aquests,
el Relator especial sobre llibertat d’expressió.

Tot i aquesta passa, hem de ser conscients que no
podem esperar resultats immediats i que s’ha de
dissenyar ràpidament una estratègia conjunta per
afrontar l’entrada en vigor de la llei: en el conflicte
educatiu que tenim aquest curs, aquesta llei ens
afecta a tots: als que penjam cartells i llaços i als que
administren els centres escolars i haurien de demanar
autorització a la Conselleria.