El Fòrum ets-menorca, el treball en xarxa de l’associacionisme transformador

Borja Pellejero Garriga
Membre del Fòrum ets-menorca
http://forumetsmenorca.org/

Està ben demostrat que la col·laboració ens fa ser més
eficients en la consecució dels objectius proposats. El
món empresarial fa temps que és ben conscient dels
beneficis que els aporta, i ningú discuteix la necessitat
que juguen associacions com PIME o ASHOME en el
desenvolupament del teixit productiu i la defensa dels
seus interessos. En canvi, la ciutadania organitzada ha
tendit a l’actuació autònoma en àmbits específics i amb
una base d’afiliació també específica, desconnectada i
sovint desconeixent la resta d’entitats del seu entorn.
Tot i així, tenim experiències reeixides de col·laboració,
com fou la Coordinadora de Camí de Cavalls, que
aglutinà a vuitanta entitats per aconseguir el seu dret a
pas i que avui és un atractiu turístic indiscutible o la
recentment reactivada Federació d’Associacions de
Pares i Mares, que ha tingut un paper cabdal en el
conflicte educatiu.

El Fòrum d’entitats del Tercer Sector de Menorca
pretén ser aquest espai d’articulació de la ciutadania
organitzada, creada l’any 1999 amb el nom anterior de
Fòrum d’ONG de Menorca. Va sorgir davant la
constatació d’una nova realitat que exigia una capacitat
propositiva i no només contestatària que caracteritzà
les associacions a finals del franquisme i en els primers
anys de la democràcia. Necessàriament comportà
canvis organitzatius i la formació en noves
competències en una realitat més complexa i amb
temes que s’interrelacionen. El detonant que propicià la
seva creació fou la prevalença dels interessos
econòmics d’uns determinats empresaris en la
modificació d’una llei d’ordenació del territori que
s’havia acordat amb consens al Consell Insular de
Menorca i que va ser substancialment modificada en el
seu tràmit en Parlament Balear, que acabà
desencadenant una crisi institucional al CIMe i una
decepció ciutadana perquè l’interès general fou
trepitjat.

Considero necessari haver fet aquest breu repàs de
l’origen del Fòrum per entendre la seva raó de ser i les
accions que ha dut a terme fins a dia d’avui. En primer
lloc, és essencial que si les ENL volen participar en la
definició del bé comú prenguin consciència del seu
paper –apoderament-, es nodreixin de la participació
ciutadana i siguin eficients en la seva acció.

Per això s’han fet jornades formatives dirigides a les
ENL o una unitat didàctica per introduir els més joves
en el món associatiu.

En segon lloc, la complexitat i la interrelació sovint
requereixen accions conjuntes que no entenen
d’àmbits. Així, per exemple, es va crear el Consorci
Civil Mestral-GOB (és a dir, àmbit social i ambiental)
amb l’objectiu de donar un impuls cap a la informació i
la sensibilització ambiental en temes de residus. En
darrer lloc, hem de ser capaços de fer sentir la nostra
veu en l’elaboració de polítiques públiques. En aquesta
línia es va crear una comissió de treball amb el
CIMe a fi que aquesta institució elabori un pla de
subvencions digne i just.

Aquestes accions han sorgit de les propostes i amb
l’esforç de les ENL que s’han anat trobant en aquest
espai de trobada que anomenam Fòrum ets-menorca.
El Fòrum no té personalitat jurídica pròpia, ja que es
considerà i a dia d’avui encara ho trobem necessari
aconseguir una participació efectiva de les entitats
com a manera de dinamitzar i madurar
l’associacionisme.

Evidentment, al llarg dels quasi 15 anys de trajectòria
han anat canviant, tot i mantenint els principis, la
manera d’organitzar-se, la la tipologia d’accions i les
entitats participants. A partir d’aquest any funcionarà
per primer cop en quatre comissions de treball autònomes
en relació a organització interna i sensibilització,
educació no formal, economia social i governança, i
s’establirà una reunió trimestral per posar en comú el
treball fet.

Algunes de les accions a destacar que ens proposam
són la posada en marxa d’un directori web d’ENL, el
servei de préstec de recursos entre les entitats del
Fòrum, donar continuïtat a la Mostra d’Entitats de
Menorca o la creació d’una escola de ciutadania en els
mesos d’estiu. Hi participen entitats diverses en
àmbits i estructures, com GOB, Amics de la Mar, PAH,
FFVV o Cooperativa San Crispín, però totes unides
per les característiques comunes que ens uneixen
com a sector no lucratiu i amb la voluntat de transformació
social.

És curiós veure que quan les institucions s’enfonsen la
societat civil pren el lideratge, establint el paral·lelisme
entre la crisi institucional que he fet referència abans i
l’actual. És l’hora de la ciutadania i, més que mai en un
context de pocs recursos, hem de ser capaços de
treballar plegats a partir dels espais que ens resultin
més idonis en cada moment per ser eficaços amb el
patrimoni que aportam a les nostres Illes.