Jornades sobre turisme, equitat social i mediambiental

Miquel Rosselló
President de l’Ateneu Pere Mascaró

Les Jornades es feren a Palma, a la seu de Caixa-
Forum, els dies 29 i 30 de novembre de 2013, organitzades
por la Fundació Ateneu Pere Mascaró, la Green
European Foundation i la Fundación Equo, amb el
suport de la Fundació Nous Horitzons, giraren en torn
a quatre meses.

La primera sobre “Polítiques turístiques i sostenibilitat”,
amb la participació com a ponents de Juan López
Uralde, portaveu d’ Equo, de David Abril, diputat del
Parlament de les Illes Balears per MÉS per Mallorca i
Montse Escutia, de l’Executiva d’ Iniciativa per
Catalunya-Verds.

La segona sobre “Turisme i Ocupació Verda” amb Ana
Belén Sánchez, especialista en sostenibilitat, canvi
climàtic i ocupacions verdes, Rafel Borràs, de l’Ateneu
Pere Mascaró i analista de la Fundació GADESO i
Bartomeu Deyá Tortella, Degà de la Facultat de Turisme
de l’UIB. A la tercera es va debatre sobre “Turisme
responsable i compromís empresarial.” Fou moderada
per Miquel Ángel Benito, President de ETICENTRE i hi
participaren Catalina Alemany, directora del área de
responsabilitat social corporativa de la cadena hotelera
RIU, Anke Biedenkapp, impulsora de la Fira Internacional
de Turisme Sostenible Reisepavillon i Soledad
Seisdedos, Directora de AENOR a Balears.

Per últim la darrera mesa abordà “Els efectes del turisme
massiu sobre les comunitats locals”, moderada pel
President de la Fundació GADESO, Antoni Tarabini i
amb la participació de Macià Blàzquez, Professor de
Geografía de la UIB i del GOB, Jaume Garau, economista
i professor de la UIB, Celestí Alomar,
ex-conseller de Turisme del Govern de les Illes
Balears del primer Pacte de Progrés i Jaume Perelló,
subdirector d’ ARA Balears.

Amb l’alta qualificació dels ponents i l’activa participació
en el debat dels assistents es poden treure interessants
conclusions de les Jornades que aporten algunes
certeses i obrin molts d’interrogants pel futur del
nostre turisme, no tant des del punt de vista de que cal
fer, sinò més bé de com s’ha de fer.

Partint de la importància social del turisme, com aspiració
creixent de la població, del seu pes a l’economia
global i del benefici que aporta a las comunidats, cal
valorar les debilitats del nostre model turístic, moltes
de les quals són comunes al turisme en general, per
trobar-hi alternatives.

Els impactes negatius en el nostre territori i mediambient
són prou coneguts així com els derivats del
transport aeri a l’atmosfera i els seus efectes negatius
pel canvi climàtic. A això cal afegir les conseqüències
que tindrà en el transport aeri i per tant en el nostre
model turístic la crisi de producció d’energia procedent
del petroli.

En el terreny econòmic el turisme també pateix serioses
febleses. Les Illes oferim un producte hoteler de
creació i gestió de llits però la planificació estratègica
no va més enllà d’aconseguir el major nombre de
clients que les omplin, que ens du a una dependència
prácticamente colonial front als tours operators.
L’existència d’una oferta hotelera desproporcionada,
entorn a un 20% és un altre problema greu, com
també ho és el “tot inclòs”, que a més d’ésser greument
perjudicial per l’oferta complementaria, produeix
una pèrdua de qualitat basada en la reducció exagerada
de costos, per obtenir un mínim benefici. Necessita
una ocupació superior al 80% de llits per ésser rendible.
Aixó explicaría l’augment d’ hotels que abans
allargaven la temporada d’abril a octubre i cada cop la
fan més curta.

Per últim s’ha conformat un mercat laboral basat més
en l’increment del treball extensiu que en el formatiu i
intensiu, la qual cosa suposa unes condions laborals
cada vegada més lamentables per als treballadors del
sector. La dificultat per accedir a una pensió raonable
com a conseqüència de l’estacionalitat, la tendencia a
la baixa dels salaris amb l’excusa de la crisi,
l’increment d’hores de treball a l’economía sumergida i
el creixement constatat del número de treballadors,
que per les baixes remuneracions, el brutal increment
de la contratació parcial i l’eliminació progresiva dels
fixos-discontinus, estan al límit de la pobresa. Així com
l’alarmant constatació que bones temporades, amb la
vinguda de més turistes, no fan abaixar l’atur, que està
a xifres absolutament inaceptables, són les lamentables
característiques del nostre mercat laboral.

Mentre lluny de fer reflexió col·lectiva sobre aquests
temes, s’imposa la informació de xifres de nombre de
visitantes, pernoctacions, despesa per persona, etc,
deixant de banda el valor dels costos socials i els
impactes ambientales.

Davant aquest diagnòstic s’imposa la necessitat d’un
turisme que suposi una prosperitat compartida socialment
i ecològicament per a tota la societat i no tant
sols un enrequiment sense control d’ una minoria.
En conseqüència els primers que s’han de beneficiar
d’aquesta prosperitat són els treballadors del sector,
cal acabar amb polítiques laborals que sols porten a la
sobre-explotació de les persones. S’ha d’apostar per
un treball digne i qualificat i en cap cas fer recaure els
inconvenients d’una economia estacional tant sols en
els treballadors.

S’han d’intentar fórmules per combatre l’estacionalitat
però essent conscients que el nostre model turístic no
podrà mai prescindir-hi totalment. Això ens porta a
potenciar nous nínxols d’ocupació, si volem lluitar
eficientment contra l’atur. Ocupacions verdes vinculades
al manteniment del mediambient, a la gestió del
territori, a les energies renovables, entre d’altres, així
com, amb els derivats de l’increment dels serveis a les
persones.

Si volem que els poders públics dirigeixin el turisme en
funció dels interesos de tota la societat i no tant sols
dels monopolis del sector, cal acabar amb l’absurd
model del tot inclòs, com s’entèn ara i fer una reflexió
sobre l’obligatorietat d’allargar els mesos d’obertura
dels hotels. Així com prendre mesures per limitar el
constant creixement de visitants. A un espai límitat
como són unes illes, és absurd pretendre un creixement
ilimitat. Entre altres mesures.

S’han de posar en valor les oportunitats de negoci del
turisme sostenible i la necessitat de frenar l’expansió
d’un turisme que acaba amb el territori natural i és
agresiu amb el mediambient. És urgent i més en el cas
d’unes illes, potenciar la relació del turisme amb les
activitats econòmiques locals i molt especialment amb
l’agricultura.

Cal desenvolupar noves formes de turisme menys
impactants. Seria una excel·lent idea dissenyar una
Fira de Turisme Sostenible de les Illes.

Si s’acepta que els recursos naturals i el paisatge són
un capital afegit per a la indústria turística és necessari
remarcar la importancia del control de la societat
sobre els mateixos. Per aixó cal establir qualque tipus
de taxa que permeti que no caiguin sobre la població
local els costos que comporta l’activitat turística. I en
definitiva és necessari legislar i gestionar la política
turística amb la direcció de la prosperitat compartida,
de la qual en parlàvem abans.

També seria molt positiu que s’obris camí entre els
hotelers els principis de la Responsabilitat Social
Compartida i la consciència que haurien de fer un
retorn a la societat de part de la inmensa quantitat de
beneficis que han tret d’un paisatge paradisíac que no
és tant sols patrimoni seu sinó de tots. Així com revaloritzar
el paper de les certificacions de qualitat ambiental
i ètica de les empreses.

Curiosament la perspectiva de la crisi del petroli i
l’encariment de les tarifes aéries, porta a les "nostres"
grans cadenes hoteleres a tornar mirar cap a les Illes i
a apostar per nous “productes turístics integrats”
cofinançats amb fons d’inversió internacionals. És el
cas dels projectes singulars que ara se presenten com
el de Sol-Meliá a Magalluf , el de Canyamel o el “Eurovegas”
que vol construir la família Matutes a la platja
d’En Bossa a Eivissa.

Això explicaría la política turística del Conseller
Delgado, que cerca canviar les lleis proteccionistes,
modificar la legislació laboral, afavorir l’especulació
inmobiliària dels vells establiments hotelers ja amortitzats
i botar-se l’autonomía municipal per fer un urbanisme
a la carta. Lamentablement alguns no han
après res.