La Conselleria d’Educació provoca una nova vaga d’ensenyants

Nanda Ramon
Mestra

La irresponsabilitat de la Conselleria d’Educació del
Govern de les Illes Balears és una vegada més la
culpable del clima de crispació i anormalitat que viuen
els centres escolars aquest curs. La Conselleria, en
una nova mostra d’incompetència i intransigència, ha
volgut acabar el primer trimestre del curs amb una
provocació fora mida: expedientar Jaume March,
director de l’IES de Marratxí, tot un símbol de la lluita
dels docents.

De fet, els docents ja havíem fet un trist balanç
d’aquest primer trimestre i ja havíem alertat repetidament
del caos pedagògic i organitzatiu en què ens ha
instal·lat la Conselleria.

Després de les 3 setmanes de vaga amb què
començà el curs, seguiren dues noves vagues (24O i
8N); el 70% dels ajuntaments varen rebutjar el TIL; el
29 de setembre 100.000 persones varen sortir al
carrer en defensa de l’ensenyament de qualitat; 102
centres varen obrir les portes per reivindicar l’educació
de qualitat en la jornada del 28N; més de 90 centres
no han aprovat encara la PGA; el 63% dels consells
escolars municipals han rebutjat el TIL; el TIL no
s’aplica a la meitat dels centres; continuen davallant
les plantilles docents i les ajudes i beques de menjador,
transport i material; i els centres acumulen més
incidències que mai: davallades d’assignació, retard
de pagaments, baixes no cobertes, instruccions
contradictòries, dimissions... i el darrers dies del
trimestre no són dies de reconciliació i esperit nadalenc,
sinó que vénen marcats per amenaces de
denúncies i inspeccions.

Qualsevol hauria entès que s’havia d’aprofitar l’impàs
nadalenc per marcar un nou rumb i reprendre amb un
nou esperit les negociacions que la Conselleria
sempre va boicotejar. Qualsevol hauria entès que era
el moment de reconstruir. El moment de negociar.

Qualsevol? No. Qualsevol, no. Ni en Bauzá, ni na
Camps, ni n’Estarellas són capaços d’una mostra de
grandesa com aquesta i triaren el pitjor camí: aprofitar
el darrer dia de classe per anunciar l’expedient a
Jaume March, sabent com sabien que aquesta era
una clara línia vermella per a l’Assemblea de Docents.
I, com era de preveure, la resposta va ser immediata i
contundent: dia 23 de desembre els docents, reunits
en assemblea, decideixen convocar vaga per dia 7 de
gener. Els motius són molts: la solidaritat amb el company
atacat, la credibilitat com a col·lectiu, la paraula
donada, que cap agressió quedi sense resposta, que
la Conselleria sàpiga què passarà si activa nous expedients...
Sobretot, però tenim un motiu: la nostra dignitat.

Ningú pot esperar el respecte dels altres si no es
respecta primer a si mateix. Aquesta és una de les
moltes lliçons que hem après en aquesta mobilització.
De fet, és la primera del temari. I la més important: El
dret a la pròpia dignitat.