La llei d’amnistia urbanística (altrament dita “del sòl”)

Antoni Alorda
Ex-diputat de MÉS per Mallorca

El Bauzá candidat ens havia promès una llei del sòl
consensuada i que en parlaríem molt. Fins i tot deia que
no l’havia d’elaborar el Govern, sinó el Parlament. Ens
ha tornat enganyar. Què en queda d’aquell Bauzá que
feia bandera del diàleg? Res. No en queda res. Ni
ombra. Ens va entrar en matèria... per decret llei!:
exonerant les urbanitzacions clandestines dels serveis
bàsics, eliminant avaluacions d’impacte ambiental i
facilitant la construcció en sòl rústic, urbanitzacions
senceres en sòl rústic protegit. Tota una recepta per
sortir de la crisi...

Company ens deia que consensuaria... ni ens ha
contestat a les al·legacions (tot i que reconeix que en
les al·legacions i les 240 esmenes “ens ho hem currat”,
agraïts pel reconeixement, noblesse obligue.

L’anterior legislatura presentàrem una llei del sòl al
Parlament, després de mesos de parlar-ne amb polítics
i tècnics municipals i dels consells. El PP i UM digueren
que estava bé... però era massa llarga. Ara sabem el
què. Bé, se’ns confirma una intuïció que teníem. Una
intuïció amb fonament, ja són molts d’anys de política
urbanística a les Illes Balears.

Com sabérem perquè aturaren el Pla Hidrològic, els
mateixos motius pels quals aprovaren una llei per urbanitzar
Son Bosc o desprotegir Ses Fontanelles: se
tracta de poder urbanitzar espais protegits, se tracta
d’eliminar càrregues als promotors i, per tant, carregarles
als ajuntaments, als ciutadans en definitiva (perquè
qualcú ho acaba pagant, això no ho oblidem: reparau
sinó en el cas de la polèmica per una zona verda de
Manacor). Els molestaven les mesures de protecció del
paisatge, el patrimoni i el sòl rústic, que han desaparegut
del seu text.

I Bauzá encara té barra de dir, en un debat de política
general, que s’han esbucat els apartaments de Ses
Covetes gràcies a ell... i amb recriminacions al PSM! Al
PSM que havia pleidejat 20 anys amb el GOB contra
les autoritats del PP! Però, què els donen?

Finalment, la llei mantén l’arquitectura i el gruix de la llei
de l’anterior legislatura, després de llevar-li l’ordenació
del territori (supòs que per justificar allò de què era
llarga...) i, sobretot, tota la regulació del sòl rústic, què
queda en la llei del 97...

Bé, tota, tota no, perquè, de tocar-la, la toquen: han
modificat allò que els hi pica, i totes i cada una de les
novetats són en un sentit desenvolupista, totes. De fet,
després de la informació pública, han incorporat una
bomba: la regularització de tota quanta construcció
clandestina prescrita hi hagi, milers i milers d’edificis.
De manera que aquesta novetat ha esdevingut el
veritable títol de la llei: se n’han temut els periodistes
que és el títol mediàtic de la llei: la llei de l’amnistia
urbanística. Una potència turística mundial fa una llei
del sòl i el títol mediàtic: és llei d’amnistia urbanística...
És ben trist.

Company ens havia presentat un document a la Unió
Europea. “la agricultura de las Islas en peligro de extinción”.
Hi feia una pregunta interessant: ¿Por qué la
agricultura de Baleares no funciona? Resposta: “Elevado
precio de la tierra fruto de la presión del mercado
immobiliario de segundas residencias y de la terciarización”.
Aquesta és la diagnosi que el Govern envia a
Europa. La compartim.

Els estudis de les DOT, dels anys 90, afirmaven que un
dels principals problemes de l’urbanisme de les Illes
Balears eren la rururbanització i la hongkongnització
del territori. Són termes literals, termes del PP...

I quina solució ens duu el Govern? Blindar milers
d’edificis contraris a normativa. Edificis que ara tornaven
vells i sentien al clatell els efectes d’estar fora
d’ordenació: idò el PP els allibera de pressió. Bauzá els
perdona.

Davant una amnistia tan espectacular, se suposa que hi
hauria d’haver retxes vermelles: excloure-ne segons
quines aberracions: per localitzacions impactants, per
exemple; per altures impròpies, per una ocupació
excessiva de la finca, per evitar xivius de plàstics i uralites
que proliferen per fora vila... Idò no. Cap límit.

Com a mínim, podríem aprofitar per treure’n millores
territorials o paisatgístiques, aprofitar la pastanaga
d’una plusvàlua tan sucosa per exigir cosa: imposar
alguna demolició parcial, eliminar alguns materials,
crear pantalles visuals, sembrar arbres... Idò no. Res.
Cap condició ambiental o paisatgística. Res de res.

Bé, una, pagar. I no gaire pel profit que en treuen,
sobretot al litoral. És una barbaritat, una barrabassada.
Un plantejament que fa de millor condició l’infractor que
el complidor. Als qui els havien obert expedient, els hi
havien posat multa del 50 al 200% del valor d’allò
executat, i llavor esbucat! Als que ara es legalitzin els
demanarem el 10%. Però, si algú té ordre de demolició
dictada, no es podrà legalitzar... És una loteria.

Potser n’haguéssim pogut parlar. D’edificis anteriors a
l’any 90, per exemple, a canvi d’un setge estricte als
pecats més greus, i sempre, naturalment, a canvi de
millores territorials sensibles, de què el paisatge i el sòl
rústic hi sortissen guanyant. Però el PP tira pel dret
totsol: legalització arreu.

La Bíblia del PP, el programa (amb el títol infame “Las
Islas Baleares que queremos todos”), no en diu res. Tot i que sí que parla de la llei del sòl, diu per exemple:
En la ley del suelo contemplaremos la regulación,
especialmente de los suelos urbanos, para evitar que
carezcan de los servicios imprescindibles

Seria molt aclaridor pegar un bot a Muleta per comprovar
allà, in situ, què volia dir el PP amb “los servicios
imprescindibles”. El Govern acaba de dir que són sòls
urbans perquè tenen tots els serveis! Però no els té i ja
avançam que caldrà un pla de dotació de serveis. I no
és que ho digui jo: ho ha dit el batle de Sóller, del PP, un
batle que demana al jutge què ha de fer, perquè no ho
sap: els tècnics municipals li diuen que Muleta no es pot
considerar urbà, però el Govern li ha dit al promotor,
que sí.

El Govern, ni ajuntaments ni consells, és el Sr. Company
qui diu què és urbà i què no. Uns terrenys protegits,
que estan inclosos a la llei d’espais naturals.
Surten a un plànol publicat en el butlletí oficial grafiats
com a espai protegit.

I vet aquí una altra mentidota del Partit Popular. Ens
han dit a la seu solemne del Parlament que no desclassificaven
cap dels espais protegits l’anterior legislatura.
Te descuides un poc... i ja han firmat que Muleta és
urbà.

Com ho intenten amb Cala Blanca: allà, a diferència
de Muleta que l’ajuntament n’és promotor, això
després que el PP s’hagués manifestat per la seva
protecció! Però aquell intent va fracassar perquè el
Consell de Mallorca va dir que na-nai.

En canvi, avancen a Ses Fontanelles, una zona
humida que hauria de ser ZEPA europea.

El Cavall d’Àtila del PP torna amb forces renovades i
trepitja trepitja trepitja i trepitja... Ja saben, com aquella
ciutat italiana que té una torre inclinada.

Però la llei és llarga i més llarga encara la llista de
problemes urbanístics del país, potser que seguim un
altre dia...