Miquel Gelavert, Sineuers Independents: Recuperant el poder de les paraules, treballant pel bé comú.

Llorenç Carrió

En Miquel m’espera en el s’É cafè de Sineu. Aquest
fonema [e] tan característic i tan genuí del poble
impacta a l’instant, però després passa a ser el més
normal del món. No sé com ho deuen definir això els
nostres amics del Círco Baleá, sé del cert però que no
s’hi deuen acabar de sentir a gust... Alguna reminiscència
catalana hi deuen veure!

En Miquel des del primer moment es mostra com una
persona molt propera, els seus veïns el saluden quan
entren al cafè. Ell riu i afirma que ell sí que n’és de
polític, que tot plegat és política i se’n sent orgullós.
Recorda una anècdota quan va ser un dels que encapçalaren
la Plataforma contra autopistes: un veïnat li
va acabar demanant si cobrava per fer el que feia... Ell
va acabar dient que sí. Hi ha gent que no entendrà mai
que el bé comú és el millor pel qual un pot lluitar, però
en Miquel no és d’aquests, ans al contrari.

Una vegada fetes les presentacions començam a
parlar de Sineu. Sineu apassiona en Miquel i això es
nota. Veu el poble com un niu d’oportunitats. Com ell
afirma no trobareu cap altre municipi de menys de
quatre mil habitants que tengui el patrimoni que tenim,
amb un tren que et pot portar a Palma, Inca o Manacor,
com tampoc un altre on els nins i nines puguin
estar escolaritzats gratuïtament des dels 3 fins als 18
anys sense sortir del poble... Però, sempre hi ha un
emperò en aquesta vida, la inoperància del Consistori
municipal fa que les potencialitats del poble no
s’aprofitin gaire.

Pel que fa a la política municipal, en Miquel defensa
que si l’esquerra fa pinya, la dreta no hi té cap possibilitat
al poble, però aquesta lliçó és difícil d’aprendre i
molt fàcil d’oblidar. Els Sineuers Independents són
una coalició electoral que aglutinà tota l’esquerra i és
definí des de sempre com a nacionalista. Així el SI
aconseguí majories absolutes consecutives des de
1979 fins al 1998. Vint anys, cosa que no és gens fàcil.

Després, el PSOE i ERC han sortit de la coalició i els
resultats no han tornat a ser els mateixos. Sols amb
una moció de censura del 2001 SI ha tornat a tenir la
batlia, però no fou ben entesa i a partir d’aquí PP i UM
(ara Convergència) s’han imposat en coalició,
s’entenen tant que fins i tot els caps de llista són
cosins germans...

Actualment, per tal de canviar aquesta situació des de
SI s’ha plantejat recuperar la unitat d’acció de tota
l’esquerra. Així, s’ha posat a fer fena i després de
llargues negociacions, el proper 31 de gener es farà
l’assemblea constituent d’un nou partit local que aglutinarà
totes les sensibilitats de l’esquerra i que vol
funcionar de manera assembleària.

Paral·lelament, s’està organitzant la Junta local de
MÉS amb afiliats dels diferents partits i també independents.
Per començar amb la política local, la primera cosa
que en Miquel comenta és l’immobilisme del Consistori.

Els populars tenen cinc regidors, més els dos
convergents, però la única política municipal que es
dur a terme són el mercat i les fires de primavera i
tardor. Els regidors cobren quatre-cents euros i a més
en Pep Oliver de Convergència hi té dedicació exclusiva
a l’Ajuntament, així com el batle Pere Joan que és
“assessor” del Parlament. Moltes mans per tanta poca
feina. Així, l’únic projecte propi portat a terme ha estat
restaurar l’Oratori de Sant Josep a l’Hospici, però
havia rebut ajudes per arreglar l’edifici de Ses Quarteres
i finalment les ha tornat per no dur-lo a terme.

Amb l’arribada del 2013 del nou batle Pere Joan
(abans ho havia estat el convergent Oliver) es va
prometre resoldre els problemes circulatoris i fer un
autèntica reforma circulatòria, però encara no ha
començat. A més, s’ha promès fer un pla turístic per a
Sineu, ajornat sine die.

Mentre els serveis al ciutadà cada vegada s’estan
deteriorant més. La Mancomunitat cada vegada és
més precària i l’Ajuntament no s’atreveix a fer-se
càrrec dels serveis que desapareixen com sí fan en
altres llocs. Sembla que la propera víctima pot ser
l’Escola de Música. Sineu no és Suïssa deu pensar el
Batle, el dret a l’educació musical dels sineuers és una
quimera.

Un projecte que frega el ridícul més espantós és el
catàleg patrimonial. Començat ja al 2002, encara es
troba en un estat inicial.

S’hi duen facturats cinquanta mil euros, però encara
no s’ha acabat. Aquest projecte el porta l’empresa
Portal Forà que el seu gerent casualment és molt
proper al batle i també causalment a una associació
cultural en defensa de lô nostrô. Tot plegat molt curiós,
això de la COSA NOSTRA... En canvi, el darrer Pacte
de Progrés a instància de SI va aconseguir la declaració
de Bé d’Interès Públic de tot el nucli històric, però
això el Consistori no ho diu, no ho sap aprofitar.

Finalment pel que fa la participació ciutadana, ja
podeu comptar. Hi ha una web municipal que no informa,
l’oposició es veu obligada a haver d’anar al registre
cada quinze dies per veure si hi ha cap documentació
nova ja que l’Equip de govern no informa mai.
L’Agenda local 21 que a l’anterior legislatura havia
tengut força empenta, s’està deixant de banda. El fet
que els ciutadans controlin de prop els governants no
els agrada gens. En Miquel recorda que si no hagués
estat pel control que SI va fer al Consistori l’anterior
legislatura, la secretària municipal s’hauria autoimposat
un suplement que no li corresponia i això encara
ho estarien pagant tots els sineuers i sineueres.