Seguretat ciutadana i símbols, lleis que ataquen la llibertat d’expressió

Miquel Àngel Mas
Advocat

El passat dia 19 de desembre s’aprovà la Llei de Símbols
pel Parlament Balear i alhora és en tramitació un
avantprojecte de Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana
per part de les Corts Generals.

Què tenen en comú aquestes dues normes (una ja
aprovada i l’altra en tramitació)?.

El que tenen en comú és que ambdues suposen un
atac notable a la llibertat d’expressió i un evident
caràcter repressor. Analitzem seguidament per separat
ambdues normes.

Avantprojecte de Llei de seguretat ciutadana
Es tracta d’un avantprojecte de llei que pretén substituir
l’anterior llei de seguretat ciutadana, l’anomenada
llei Corcuera de 1992. D’aquest avantprojecte en
destacaríem dos punts:

a.- En la reforma del Codi Penal en curs, es despenalitzen
part de les anomenades faltes penals i qualcuns
d’aquests comportaments abans tipificats com a faltes
els converteix en infraccions administratives (els altres
esdevenen delictes lleus). A primera vista se pot
pensar que això implica una rebaixa de la sanció, però
no és ben bé així. El que suposa aquest canvi de
règim (del penal a l’administratiu), és una rebaixa de
les garanties del ciutadà, un augment notable de les
quanties i un encariment de la seva defensa.

Efectivament, allà on abans aquestes conductes eren
valorades per un jutge independent, ara és el propi
poder executiu, el govern, qui podrà posar sancions
de fins a 600.000€. En el cas que sigui un agent de
seguretat qui denuncii el ciutadà, el govern és converteix
en jutge i part.

El ciutadà sancionat si vol recórrer als tribunals necessitarà
contractar un advocat, un procurador (encara
que no sempre) i pagar taxes, quan fins ara pel judici
de faltes no fa falta usar advocat, ni procurador i està
exempta de taxes, és a dir és gratuït.

b.- Moltes de les conductes que són sancionables
suposen un greu violació del dret a la llibertat
d’expressió, com és ara i a tall d’exemple pel seu
caràcter paradigmàtic, la infracció greu núm. 16 de
l’avantprojecte:

“Les manifestacions públiques, escrites o verbals,
efectuades a través de qualsevol mitjà de difusió, així
com l’ús de banderes, símbols o emblemes amb la
finalitat d’incitar a comportaments d’alteració de la
seguretat ciutadana, violents, delictius o que incitin,
promoguin, enalteixin o justifiquin l’odi, el terrorisme,
la xenofòbia, el racisme, la violència contra la dona, o
qualsevol forma de discriminació, sempre que no
siguin constitutives de delicte.”

La indeterminació d’aquest tipus administratiu és tal
que pot encabir qualsevol manifestació de la llibertat
d’expressió. Impressiona la subjectivitat que es pot
derivar en la seva aplicació.

Esment apart s’ha de fer a la sanció derivada de “ofenses
o ultratges a Espanya, a les CCAA i Entitats
Locals o a les seves institucions, símbols, himnes o
emblemes quan no siguin constitutius de delicte
”.
Deixant apart que no resulta acceptable menysprear
cap símbol d’altri, no podem deixar de senyalar que
sancionar aquesta també indeterminada conducta, és
una afronta a la llibertat d’expressió tal i com va dictaminà
el Tribunal Suprem dels EUA. el 1989.

Llei de símbols
La Llei de Símbols és una llei que conté una breu
referència als símbols de la nostra comunitat autònoma,
però sobretot el que fa és regular un dur règim
sancionador.

Destaca per sobre de la resta, en realitat és la causa
última d’aquesta llei (eradicar els llaços de les escoles),
l’apartat tercer que estableix que la utilització de
bens públics per a finalitats diferents a les derivades
del servei públic requereix autorització administrativa.
I la no autorització suposarà importants sancions
pecuniàries.

En realitat som davant un greu atemptat a la llibertat
d’expressió. En aquest sentit és de destacar el propi
dictamen del Consell Consultiu que així ho advertí,
però que fou obviat pel propi Govern.

Però a més a més en aquesta llei s’hi pot veure fàcilment
un rerefons de gran sectarisme ideològic, vers
un dels símbols utilitzats per contestar la política
educativa i cultural clarament anti-mallorquina
d’aquest govern. És necessari que la legislació
comuna obeesqui a l’interès general i no a dèries ideològiques
de partit o fins i tot personals.

Atac a la llibertat d’expressió
Idò bé, el que tenen en comú ambdues normes, apart
del caràcter repressor, és el frontal atac a la llibertat
d’expressió, la qual no és una llibertat més, sinó la
clau de volta de l’estat de dret. La llibertat d’expressió
és la condició necessària i prèvia per tal que hi hagi
una opinió lliure formada i per tant pluralisme democràtic.
I resulta obvi indicar que el pluralisme democràtic
és la pròpia democràcia mateixa, la pròpia
definició d’un estat no autoritari.

Som davant una llibertat bàsica, que no pot patir de
cap de les maneres, ja que si pateix s’afecta a la
democràcia.

Ambdues lleis són rebutjables i criticables ja que
atempten greument contra la clau de volta de la democràcia
i amb això no hi podem jugar.