Absurd + censura = Llei de símbols + esborrany de Decret

Maties Bennàssar

És absurd fer una Llei sobre l’ús dels símbols institucionals
de les Illes Balears, i en lloc de limitar-se a
explicar com desenvolupar aquests símbols, es regulin
tots uns procediments i escandaloses sancions, per
prohibir-ne tots els altres.

És absurd que en la justificació de motius se digui “ La
determinació de quins són els símbols oficials i la
regulació de la forma en què han d’utilitzar-se és fonamental
per tal que compleixin la funció representativa
i d’integració simbòlica que els correspon. No es tracta
d’impedir la llibertat d’expressió, sinó que aquesta no
es desenvolupi en espais que, no han de tenir cap
connotació ideològica” Com es diu dialècticament,
Excusatio non petita, acusatio manifesta. Més que
regular la forma d’utilitzar els símbols oficials, es volen
blindar la utilització d’uns espais que “ no han de tenir
cap connotació ideològica”. I aquí es fa una correlació
argumental d’equivalència en tots els textos de la llei,
amb la “neutralitat dels serveis a garantir a la ciutadania”.
Amb aquesta lògica tramposa, a cap bé immoble
o moble de la Comunitat Autònoma es podria penjar
mai res.

Si neutralitat és absència de qualsevol connotació
ideològica, qualsevol símbol, escrit o propaganda, mai
serà neutral. El llenguatge i les expressions orals i
escrites solen tenir aquests inconvenients. Estan
pensats per sempre dir qualque cosa. El missatge és
forma i contingut. Dir qualque cosa sempre té uns
continguts ideològics. L’asèpsia ideològica dels
missatges i la tecnocràcia per damunt de la política, és
el somni ocult del model de govern del buròcrata autoritari.
Llàstima que la realitat mai coincideixi amb el
seu somni!

Una Administració cal que no sigui partidista, però
sempre aplica unes lleis amb determinat contingut
ideològic. Com que té mala explicació democràtica la
barrabassada que vol fer, el Govern per aclarir-ho,
s’explica en l’esborrany de decret: “S’entén per símbol
qualsevol representació sensorialment perceptible
d’una realitat. Pot tractar-se de manifestacions de
tipus gràfiques, vexil·lològiques i sonores, com també
qualsevol altra de diferent naturalesa, sigui quin sigui
el seu suport”. Podrà tenir un funcionari damunt la
seva taula el calendari del seu sindicat? Estarà prohibit
penjar símbols als taulons d’anuncis dels sindicats
o de les APIMAS?

La roba de vestir d’un funcionari pot considerar-se
també un símbol? El principi de la Llei és “que queda
prohibit penjar a casa meva tot símbol que no hagi
estat prèviament autoritzat”. Tot un concepte del dret a
la llibertat d’expressió. Tota una filosofia d’apropiació
partidària de l’Administració Pública, sota la verborrea
de defensa de la seva neutralitat ideològica.

Altre absurd és l’esborrany de Decret que prepara el
Govern. D’entrada limita el propi contingut de la Llei.
Ja havia autoritzat els símbols declarats d’interès
local, nacional o internacional, però en el decret, ara
els considera com un acte potestatiu del Govern
penjar-los o no a les seves instal·lacions, ja siguin de
la seva titularitat o que en facin un ús de servei. A més,
els ha d’autoritzar pel Consell de Govern i publicar-ho
al BOIB. És a dir, es reserva la censura prèvia a les
seves instal·lacions, respecte als símbols que no li
agradin i aprovin els Ajuntaments. La FELIB ja ha fet
saber la seva oposició ja que l’entén com un atac a
l’autonomia local dels Ajuntaments.

Més absurd es el mecanisme dissenyat en el Decret,
per donar “autoritzacions” per poder penjar altres
símbols, a més dels reconeguts oficialment. Els directors
generals són els que han d’autoritzar els símbols
no regulats, en els espais on es facin serveis de la
seva competència.

En cas de dubte, la comissió de tres directors generals,
entre ells el competent en matèria de coordinació
del Govern, emetran la sentència definitiva. Càrrecs
de confiança política del partit del govern, han de
dictaminar si hi ha contingut ideològic en els símbols a
penjar. El partit del govern arbitra els criteris de neutralitat
ideològica del que es pot penjar o no. Tota una
garantia de l’Estat de Dret!

Que estam davant una Llei que atempta contra la
llibertat d’expressió i un esborrany de decret que institucionalitza
la censura prèvia, és una evidència compartida
per molta gent. FAPA Mallorca i més de trenta
entitats associatives, han escrit al Relator de Defensa
dels Drets Humans de les Nacions Unides, denunciant
aquest atac i demanant la seva intervenció. Els atacs
als drets democràtics dels governs del PP, cada
vegada tenen més ressò internacional. El seu fanatisme
irreductible sembla inalterable, però les encletxes
comencen a sortir per moltes bandes.

Han fet llevar els llaços quadribarrats que defensen
l’oficialitat del català a tots els nivells públics. Tanmateix
la imaginació sempre acaba superant els absurds
límits legals dels inquisidors. I posa en evidència
l’estretor mental de les seves motivacions.