L’apunt socioeconòmic | febrer 2014

Què ha passat en 2013 al Mercat
Laboral de Balears?

Rafel Borràs i Ensenyat

Les dades
L’EPA ens ha confirmat la “mala salut” del mercat laboral
illenc: La mitjana de població aturada va ser de
135.000 persones (una taxa global del 22,30%). La
taxa d’atur juvenil (menors de 25 anys) es situà en un
22,30%. La població en atur de llarga durada (amb
més d’un any en situació de recerca de feina) va
arribar a ser de 50.700 persones, i una mitjana de
40.100 llars illenques tingueren a tots els seus membres
actius (en condicions i amb voluntat de treballar)
en atur.

És cert que la població aturada ha baixat en un 1,59%
en relació a la mitjana de l’any 2012, però això no vol
dir que s’hagi creat ocupació. Ans al contrari, l’atur
estimat baixa perquè la població illenca ocupada a
jornada parcial té una important revifada i arribà a
65.875 persones de mitjana durant l’any 2013, i les
persones assalariades amb contractes temporals
freguen el 30% del total de tota la població que treballa
per compte aliena. Això passa en un context de població
activa (la gent que està en condicions de fer feina i
en vol fer) pràcticament estancada entorn a les
sis-centes mil persones, i una població ocupada (la
gent ocupada per compte pròpia, per compte aliena,
en el mercat laboral formal o a l’informal) també estable
entorn a una població mitjana de 240.000 persones.

Els comentaris
Els missatges d’optimisme del Govern Bauzá sobre el
mercat laboral de les illes són cínics i estan plens
d’ideologia neoliberal. L’aposta del PP és la promoció
dels treballadors i treballadores pobres, és a dir, que el
treball ja no sigui una forma de allunyar el risc de
pobresa i/o d’exclusió social. És probable que
estiguem sortint de la recessió econòmica per entrar
en una situació d’estancament en matèria laboral i
social i d’agreujament dels patiment dels més febles:
persones aturades, aturats de llarga durada i les
persones anomenades “inocupables” per les seves
carències formatives i d’habilitats laborals.

Una lectura
L’EPA ens ha mostrat la tendència cap a una major
desigualtat que provoca la legislació laboral del PP.
En el recent llibre de Joan Herrera “Quanta desigualtat
pot suportar la democràcia? (Editorial RBA- ORIGENS),
hi trobareu –sobretot en la primera meitat del
llibre- una bona perspectiva i reflexió sobre la
desigualtat inherent al neoliberalisme i sobre el
fracàs de la socialdemocràcia per fer-li front. La
segona part del llibre està més centrada a la interessantíssima
conjuntura política catalana i per això és
un text més comú d’un polític en actiu.

Bona lectura!