La cua silenciosa

Sebastià Mesquida

La de l’atur no és una cua que corri cap a la finestreta
per fer-se amb alguna cosa estimable. És una cua silenciosa
que es mira a si mateixa, com si no trobàs les
paraules que necessita. En la cara de cada u es poden
entreveure raons particulars, però tots participen de la
mudesa comuna. Els qui passen, en el carrer, pel costat
d’aquesta cua, tenen tendència a baixar el cap.

A la finestreta ara hi ha una dona que xerra amb pressa
i no deixa de fer gestos, sens dubte amb l’afany que se
la pugui entendre bé. De dalt a baix va vestida de negre
i duu un mocador al cap. És una dona prima i alta, i és
evident que ha vingut d’una altra part. Fa pensar que se
troba amb coses molt particulars i que sent la necessitat
que l’home de la finestreta en prengui una nota satisfactòria.
Quan acaba la gestió i se’n va, camina lleugera i
amb el seu aire estrany. Ho contarà tot als seus. Un pot
pensar que el que l’espera no és, precisament, la multiplicació
dels pans i els peixos.