Bàssem an-Nanrís, poeta acollit, poeta publicat

Miquel Àngel Llauger
Professor i escriptor

Al número 12 de L’altra mirada ja em vaig referir al
programa Escriptor Acollit del PEN Català. Hi explicava
el sentit i l’abast de la iniciativa, i hi denunciava la
ceguesa dels actuals governants del PP, que han fet
que la participació de Palma com a ciutat-refugi per a
escriptors perseguits o amenaçats hagi estat víctima de
les retallades. L’única llibertat que preocupa als nostres
dirigents és la de les pobres famílies que pateixen la
dictadura catalanista de les escoles. Per fortuna, la
vinculació mallorquina amb el programa no ha desaparegut
del tot: una editorial illenca acaba de publicar
Totes les pedres, un recull de poemes de Bàssem
an-Nabrís, poeta acollit a Barcelona. No és casualitat
que el llibre hagi estat publicat per AdiA Edicions, amb
seu a Calonge (Santanyí), en una col·lecció de poesia
dirigida pel calongí Pau Vadell, que ara mateix coordina
el Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN.

M’hi referia breument en aquell article de fa una mica
més d’un any: Bàssem an-Nabrís ha denunciat amb
fermesa l’ocupació israeliana, i també ha patit greus
atacs i amenaces per part de les autoritats fonamentalistes
de Hamàs. Amb la seva elecció com a escriptor
acollit, el PEN Català segueix la línia que ja traçava
amb Salem Zenia, escriptor de nacionalitat algeriana
però d’identitat i de llengua amazic, i amb la periodista i
escriptora tunisiana Sihem Bensedrine: la mirada cap a
l’àmbit mediterrani i la defensa de la llibertat enfront de
tots els colors amb què es desfressa l’opressió.

No se m’ocorre millor manera de convidar-vos a la
lectura d’aquest breu recull de poemes delicats, irònics,
desgarrats de vegades, que llegir-ne amb vosaltres un
parell de molt breus. El primer porta per títol “Prevenció”

Com costa distingir el bé del mal,

opto per veure’t, pàtria meva,

veure’t només de nit.

I això és bo pel meu cor!

La declaració d’amor a la terra no és menys sincera i
sentida pel fet ser enunciada amb ironia melancòlica, i
pren un sentit especial en un home que ve d’una terra,
com Gaza, sotmesa a una devastadora ocupació i,
alhora, a un govern totalitari: en aquestes condicions, en
què es fa difícil saber qui són els bons, val més estimar la
terra de nit, quan no s’hi veu gaire…
El segon poema es titula “Henna”:

El puput menja de la mà de la nena.

Després d’uns breus instants

el puput

se’n va,

i el palmell estès

s’omple tot del color de la henna.
És un poema que pertany a la família d’aquelles
il·luminacions minúscules dels instants privilegiats i fugissers
que ens regalen, de cop, el regal de la bellesa: del
haikú a Ungaretti, passant per tants d’altres. La gràcia
d’aquests sis versos és que la meravella apareix a la mà
d’una nina que, de cop, ha quedat buida perquè un ocell
mediterrani hi ha menjat el que la mà li oferia. Buit, i amb
l’ocell que se n’ha anat, el palmell mostra el seu color de
henna, amb tota la càrrega de tendresa i d’afectivitat cap
a la pròpia comunitat que el poeta sap lligar a aquesta
tonalitat.

No he fet, ara que hi pens, cap currículum d’un poeta qu
també ha escrit sobre temes polítics, culturals i filosòfics i
que és considerat un líder intel·lectual gràcies a textos
com Diari de la guerra de Gaza. Ara és, a més, una mica
català, i una mica mallorquí.

Bàssem an-Nabrís. Totes les pedres. Traducció de
Valèria Macías. Adia Edicions. Calonge, 2014